Voyeurisme municipal

Sense ganes de vanagloriar-me, d’ací uns dies aquest bloc complirà un anyet de vida. La veritat és que hi ha moments agradables ens els quals tenim moltes ganes de contar coses però hi han ocasions que sembla que ningú llig els nostres posts. De fet poca gent participa i quasi sempre són els mateixos (agraïts els estem), és per això que de vegades pensem que seria millor fer-se un café entre amics i que cadasqú conte la seua. Però de vegades també ens arriben notícies de que tenim els nostres seguidors invisibles.
El voyeurisme és una afició molt escampada a Carcaixent. La no participació tant als blogs, com a la vida social i política és un lastre que hem de suportar. Tal volta és la desgana o la manca de opinió crítica, al cap i a la fi sempre els beneficiats son els que s’esforcen en dir: -Ací no passa res, tranquilitat.... I a poc a poc van pujant-se els sous, fent hotels, arreglant-se la caseta i colocant als seus esbirros.