Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.
Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...
Avui en Sebastià ens porta el campanar de l'església de Santa Coloma, a Andorra la Vella,i a més a més, ens proporciona informació.
És un monument declarat Bé d’interès cultural i hi destaca el seu característic campanar de base circular, amb 17,67 metres d'alçària, té quatre pisos d'alçada amb dos parells de finestres geminades amb decoració llombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cònic.
Moltes gràcies!
En Sebastià ens porta un campanar una mica més llunyà.
Pertany a la localitat de Fuengirola, de l'església de la "Parròquia de Santa María
de los Remedios", situada a la plaça de San Francisco, al centre de la localitat.
La data de construcció és del segle XVIII. El campanar el defineixen com una torre rematada
amb una cucurulla piramidal de cerámica. Moltes gràcies per la foto i la informació.
Campanar de Durro, de la localitat de la Vall de Boí, dins la comarca de l'Alta Ribagorça.
Situat a l'angle nord-est de l'església parroquial romànica de la Nativitat de la Mare de Déu.
Té una torre modificada que no segueix la proporció esvelta dels campanars de la vall. Una de les particularitats d'aquest campanar és que té ornamentació llombarda (dents de serra i arquacions cegues) també a l'interior, i acaba amb una coberta piramidal de pissarra.
Moltes gràcies Sebastià!
