Si fossis jo, escoltar cançons com Was My Time, Sunshine Holster o The Trees Are Blowing In The Wind! de Grand Salvo a altes hores de la nit et recordaria a tenir mal de coll i fumar-se de tota manera un paquet sencer de tabac, sortir al carrer sense paraigües un dia de diluvi universal, o perdre un piercing en un acte de valentia per la prova que te l'ha fet treure i que, de rebot, no ha donat bon resultat. Si fossis algú altre, et seria com caminar enfonsant-te poc a poc en la neu, com esperant que sigui algú altre el que et tregui d'aquest pou en el què t'estàs trobant sense saber ben bé com i per què. Aquí no neva però és Sibèria igual, i el que tenen els absentistes és que la gent no els veu però -a diferència dels invisibles- nota la seva falta.
2 comentaris:
Jo et veig i et trobo a faltar. Pilota, el mes de febrer sempre és un mes de merda. Al març vindrà la primavera i tot serà molt més clar. O no, però almenys sortiran les flors.. I vindran les al.lergies... Ouch...
I m'aturaré ací, l'epistemologia de la pèrdua pot ser una primavera massa llarga. Bones nits.
Publica un comentari a l'entrada