L’Iran restringeix Internet
La dictadura teocràtica iraniana ha prohibit serveis com Gmail, Hotmail o Yahoo. El règim ha enviat una ordre als bancs, universitats, companyies asseguradores i de telecomunicacions que els commina a usar serveis de correus electrònics iranians, els que usen la terminació .ir. Els iranians que vulguin accedir a la xarxa ho hauran de fer a través de serveis sota control del règim com gov.ir, iran.ir, post.ir i chmail.ir. Mentrestant aquests serveis es posen en marxa el règim va restringint l’ús dels serveis internacionals i l’accés a la xarxa.
Països com la Xina o Cuba limiten l’accés a la xarxa posant filtres que impedeixen accedir a webs que aquests règims no controlen, especialment webs estrangeres. Hi ha hagut alguna polèmica al voltant de les restriccions que el govern xinés volia imposar a Google i algunes condicions inacceptables, crec que Google es va arribar a plantejar el tancament de la seva seu a la Xina, però ara no recordo si va arribar a fer-ho.
El control de la informació sempre ha estat una preocupació principal dels governs autoritaris, abans limitant l’accés a llibres, però la xarxa et permet accedir a informació a qualsevol racó del món ràpidament, i el coneixement, o per ser exactes, l’accés al coneixement és una forma de poder.
Els règims totalitaris solien perseguir en el passat aquells llibres que eren considerats perillosos per les idees que podien contenir a les seves pàgines, però malgrat tot aquests llibres sempre acabaven arribant encara que fos a un petit grup. Que el règim totalitari iranià pretengui restringir Internet dins del seu territori és absurd perquè sempre hi haurà qui aconseguirà foradar aquest mur. La informació de dins arribarà però també la informació de fora de l’Iran acabarà penetrant dins de l’Iran.
Irán restringe Internet
La dictadura teocrática iraní ha prohibido servicios como Gmail, Hotmail o Yahoo. El régimen ha enviado una orden a los bancos, universidades, compañías aseguradoras yde telecomunicaciones que les conmina a usar servicios de correos electrónicosiraníes, los que usan la terminación. Ir. Los iraníes que quieran acceder a la reddeberán hacerlo a través de servicios bajo control del régimen como gov.ir, iran.ir, post.ir y chmail.ir. Mientras estos servicios se ponen en marcha el régimen restringió el uso de los servicios internacionales y el acceso a la red.
Países como China o Cuba limitan el acceso a la red poniendo filtros que impiden acceder a webs que estos regímenes no controlan, especialmente webs extranjeras. ¿Ha habido alguna polémica en torno a las restricciones que el gobierno chino quería imponer a Google y algunas condiciones inaceptables, creo que Google se llegó a plantear el cierre de su sede en China, pero ahora no recuerdo si llegó a hacer ello.
El control de la información siempre ha sido una preocupación principal de losgobiernos autoritarios, antes limitando el acceso a libros, pero la red te permite acceder a información en cualquier rincón del mundo rápidamente, y el conocimiento, opara ser exactos, el acceso el conocimiento es una forma de poder.
Los regímenes totalitarios solían perseguir en el pasado aquellos libros que eran considerados peligrosos por las ideas que podían contener en sus páginas, pero a pesar de todo estos libros siempre acababan llegando aunque fuera a un pequeño grupo. Que el régimen totalitario iraní pretenda restringir Internet dentro de su territorioes absurdo porque siempre habrá quien conseguirá taladrar este muro. La información de dentro llegará pero también la información de fuera de Irán acabará penetrando dentro de Irán.