Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris immersió lingüística. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris immersió lingüística. Mostrar tots els missatges

13 d’abr. 2013

Si un alumne ho demana...(#siunalumnehodemana)

Si un alumne ho demana...

(#siunalumnehodemana)

 

 

 

El TSJC, oficialment Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, extraoficialment Tribunal de Colonització, ha fet pública una interlocutòria que obliga les escoles de Catalunya a fer les classes en castellà “si un alumne ho demana”, tant els fa que la resta de la classe vulgui fer la classe en català. El text de la interlocutòria diu que “ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part aquest alumne”. És a dir, si en una classe amb 25 alumnes, els pares d’un d’ells, demana que les classes es facin en castellà, segons el TSJC, les classes s’han de fer en castellà perquè hi ha un nen castellanoparlant que ho demana, malgrat que hi hagi 24 que demanen que es facin les classes en català.

Només 17 famílies que no han volgut integrar-se a Catalunya amb el suport del partit neolerrouxista C’s i l’ultraespanyolista Partit Popular han posat en perill els últims 30 anys d’immersió lingüística que han garantit que tots els catalans que hi hem estudiat quan acabem els període d’escolarització parlem, llegim i escrivim en ambdues llengües. És inacceptable que només 17 famílies, dos partits espanyolistes i un tribunal espanyol ens facin tornar a èpoques anteriors. Tinc amistats que malauradament van viure el seu període d’escolarització en ple franquisme que es van veure privats de l’aprenentatge de la llengua del nostre país, no podem acceptar que els “hereus del règim” (PP i C’s) ens facin tornar a aquella època. L’escola a Catalunya ha de ser en català, i qui no hi estigui d’acord ja sap on està la porta.

Els impulsors d’aquesta interlocutòria han amenaçat de demanar la inhabilitació de la consellera Rigau si es nega a aplicar la interlocutòria. 17 famílies no ens poden obligar a canviar tot un sistema. Potser seria més fàcil que aquestes 17 famílies fessin les maletes i se n’anessin a Madrid, així ningú en resultaria perjudicat. L’aplicació del que diu la interlocutòria significaria que 17 famílies tenen més drets que la resta de catalans, un despropòsit d’una magnitud mai vist. Portat aquest despropòsit a l’extrem podria acabar succeint que altres famílies demanessin que els drets dels seus fills passessin pel damunt dels fills dels altres, i, saben quantes llengües es parlen a Catalunya?. A Catalunya hi ha molts immigrants, cadascun d’aquests parlen una llengua diferent.

 

 

 

 

 

Si un alumno lo pide ...

(#siunalumnehodemana)

 

 

 

El TSJC, oficialmente Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, extraoficialmente Tribunal de Colonización, ha hecho pública una interlocutoria que obliga a las escuelas de Catalunya a hacer las clases en castellano "si un alumno lo pide", tanto les da que el resto de la clase quiera hacer la clase en catalán. El texto de la interlucotòria dice que "debe adaptarse a toda la clase (o unidad escolar) de la que forma parte este alumno". Es decir, si en una clase con 25 alumnos, los padres de uno de ellos, pide que las clases se hagan en castellano, según el TSJC, las clases se realizarán en castellano porque hay un niño castellanohablante que lo pide, a pesar de que haya 24 que piden que se hagan las clases en catalán.

Sólo 17 familias que no han querido integrarse en Catalunya con el apoyo del partido neolerrouxista C's y el ultraespañolistas PP han puesto en peligro los últimos 30 años de inmersión lingüística que han garantizado que todos los catalanes que hemos estudiado cuando acabemos los periodo de escolarización hablemos, leamos y escribamos en ambas lenguas. Es inaceptable que sólo 17 familias, dos partidos españolistas y un tribunal español nos hagan volver a épocas anteriores. Tengo amistades que desgraciadamente vivieron su período de escolarización en pleno franquismo que se vieron privados del aprendizaje de la lengua de nuestro país, no podemos aceptar que los "herederos del régimen" (PP y C 's) nos hagan volver a aquella época. La escuela en Catalunya debe ser en catalán, y quien no esté de acuerdo ya sabe dónde está la puerta.

Los impulsores de este interlocutoria han amenazado de pedir la inhabilitación de la consellera Rigau si se niega a aplicar el interlocutoria. 17 familias no pueden obligar a cambiar todo un sistema. Quizá sería más fácil que estas 17 familias hicieran las maletas y se fueran a Madrid, así nadie resultaría perjudicado. La aplicación de lo que dice la interlocutoria significaría que 17 familias tienen más derechos que el resto de catalanes, un despropósito de una magnitud nunca visto. Llevado este despropósito al extremo podría terminar sucediendo que otras familias pidieran que los derechos de sus hijos pasaran por encima de los hijos de los demás, y, ¿saben cuántas lenguas se hablan en Catalunya?. En Catalunya hay muchos inmigrantes, cada uno de estos hablan una lengua diferente.

10 de des. 2012

Per un país de tots, l’escola en català (I)

Per un país de tots, l’escola en català (I)

 

Concentració unitària.

Data: Dilluns 10 de desembre de 2012 – 18:30 hores.
Lloc: Plaça Sant Jaume.
Entitats cíviques i educatives per l’escola en català.
somescola.cat

 

Els atacs del govern espanyol, especialment per part del ministre de (in)cultura, (poca) educació i esport, José Ignacio Wert, a la llengua catalana, a la immersió lingüística i al sistema educatiu català ha estat la causa que es convoqués aquesta concentració unitària a la plaça sant Jaume (Barcelona). 

 
Wert afirma que “jo, per descomptat, no gaudeixo gens provocant, ni en això ni en res. I excitar una sensibilitat sobre un tema que pot ser molt emocional com el de la llengua em sembla d'allò menys desitjable”, doncs ho dissimula molt malament, perquè tant les seves paraules, intencions i maneres sembla que busquin provocar i fotre. Té raó que el tema de la llengua és molt emocional per a nosaltres, i tenim motius més que sobrats per estar sensibles davant de qualsevol atac a la nostra llengua i cultura per part del govern espanyol, perquè durant tres segles el Regne d’Espanya ha provat de fer desaparèixer la nostra llengua i cultura mitjançant una extensa legislació que provava d’arraconar la llengua amb el propòsit declarat que acabés desapareixent. Aquest ministre “marca FAES” ha fet aquestes declaracions al diari monàrquicofalangista ABC, diari que històricament s’ha destacat per un profund anticatalanisme i per atacs molt durs contra la llengua i la cultura catalanes. Wert intenta excusar-se per la polèmica i afirma que està disposat a introduir petits canvis però no a desdir-se’n. Entre les mesures que proposa el ministre n’hi ha una que obliga a la Generalitat a pagar l’escolarització dels alumnes en centres privats si els pares demanen escolarització exclusivament en llengua castellana. “Només s'aplicaria en els casos en què l'administració sigui incapaç de proporcionar una plaça en els centres públics o concertats a aquells que sol·liciten ser escolaritzats amb el castellà com a llengua vehicular. No és cert que sigui un atac a la immersió lingüística”, diu. Precisament això suposaria trencar un sistema que garanteix que tots els alumnes acabin coneixent el català i el castellà, que és el que garanteix la llei d’immersió lingüística, aquests alumnes que s’acollissin a aquesta llei només rebrien classes en castellà. Si algú ho pensa una mica se n’adona que aquests alumnes acabarien el seu període educatiu obligatori sense conèixer la llengua pròpia de Catalunya. 

Hauria estat un error molt greu que s’hagués acceptat crear dues xarxes educatives separant els alumnes en funció de la llengua, això passats els anys hauria creat una societat dividida en funció de la llengua, la immersió lingüística ha impedit que la nostra societat es dividís pel tema de la llengua, malauradament hi ha partits que proven de dividir la societat amb les seves mentides i intentar crear un conflicte que no ha existit al llarg d’aquests 30 anys. 

Wert afirma que hi pot haver altres alternatives i acceptaria estudiar-les si considera que garanteixen la mateixa seguretat en quan a eficàcia. Assegura que no es tracta d’una modificació del sistema educatiu català sinó d’una “clarificació legislativa”. Una manera com una altra de dir que no accepta que en matèria educativa vol tenir el control del que passa arreu de l’Estat, i molt especialment a Catalunya, per poder homogeneïtzar cultural i lingüísticament l’Estat. Wert creu que “Si penso bé, penso que és una matèria de certa complexitat tècnica i ha hagut una lectura molt precipitada dels textos”.  Després de veure que el seu propòsit era “espanyolitzar els alumnes catalans” i que unes setmanes després d’aquelles desafortunades declaracions de les que no només no s’ha desdit treu un esborrany de llei proposant que la Generalitat pagui escoles únicament en castellà, no hi ha cap lectura precipitada, les seves paraules ens han recordat paraules dites en altres èpoques i ens hem posat en alerta. Espanya no ha canviat gens ni mica, el nacionalisme espanyol té el mateix propòsit que ha tingut durant tres segles i ni el llenguatge barroer, mal educat i prepotent amb que expressa aquest propòsit d’homogeneïtzació cultural i lingüística és diferent l’actual del ministre Wert del que expressaven determinats governants, presumptes intel·lectuals espanyolistes i algunes forces de fa cent anys.

Continua dient Wert: “Si penso malament, considero que s'ha intentat construir una visió distorsionada i falsejada del que diu la norma per buscar una banderola d'enganxada política en unes circumstàncies que tothom sap quines són. Com que sóc de natural bondadós, faig prevaldre la interpretació més favorable”. Diu que és bondadós, i que creu que la seva proposta ha estat mal interpretada. No, la seva proposta ha estat molt ben interpretada i per això a molta gent se li han posat els pèls de punta. 

Wert es reunirà amb els seus correligionaris a Catalunya – Sánchez Camacho - per “estar segur que s'entenen les coses en el mateix sentit”, sembla que tot i que Sánchez Camacho està d’acord amb el fons s’ha començat a preocupar per les formes del ministre Wert. Les formes són barroeres, però sembla que el personatge no sap fer les coses d’una manera més educada, i mal exemple pot donar un ministre d’educació que demostra tenir menys educació que un mico borratxo amb una metralleta, però és el fons de les seves propostes el que no agrada quasi a ningú a Catalunya, especialment al sector educatiu (docents, alumnes i pares d’alumnes), i per això avui hi haurà una concentració a la Plaça Sant Jaume (Barcelona), les intencions de Wert no han estat mal interpretades, tothom ho ha vist i interpretat molt bé el propòsit d’aquest senyor, i si arribés a aplicar-se suposaria un retrocés de 30 anys o més. 

I demà, penjaré les imatges de la concentració.

 

 

 

 

 

 

 

 

Por un país de todos, la escuela en catalán (I)

 

Concentración unitaria.

Fecha: Lunes 10 de diciembre de 2012 - 18:30 horas.
Lugar: Plaça Sant Jaume.
Entidades cívicas y educativas por la escuela en catalán.
somescola.cat
 

Los ataques del gobierno español, especialmente por parte del ministro de (in)cultura, (poca) educación y deporte, José Ignacio Wert, a la lengua catalana, a la inmersión lingüística y al sistema educativo catalán ha sido la causa de que se convocara esta concentración unitaria en la plaça sant Jaume (Barcelona). 

Wert afirma que "yo, desde luego, no disfruto nada provocando, ni en eso ni en nada. Y excitar una sensibilidad sobre un tema que puede ser muy emocional como el de la lengua me parece de lo menos deseable", pues lo disimula muy mal, porque tanto sus palabras, intenciones y maneras parece que busquen provocar y joder. Tiene razón que el tema de la lengua es muy emocional para nosotros, y tenemos motivos más que sobrados para estar sensibles ante cualquier ataque a nuestra lengua y cultura por parte del gobierno español, porque durante tres siglos el Reino de España ha intentado hacer desaparecer nuestra lengua y cultura mediante una extensa legislación que intentaba arrinconar la lengua con el propósito declarado que terminara desapareciendo. Este ministro "marca FAES" ha hecho estas declaraciones al diario monarquicofalangista ABC, diario que históricamente se ha destacado por un profundo anticatalanismo y por ataques muy duros contra la lengua y la cultura catalanas. Wert intenta excusarse por la polémica y afirma que está dispuesto a introducir pequeños cambios pero no a desdecirse. Entre las medidas que propone el ministro hay una que obliga a la Generalitat a pagar la escolarización de los alumnos en centros privados si los padres piden escolarización exclusivamente en lengua castellana. "Sólo se aplicaría en los casos en que la administración sea incapaz de proporcionar una plaza en los centros públicos o concertados a aquellos que solicitan ser escolarizados con el castellano como lengua vehicular. No es cierto que sea un ataque a la inmersión lingüística", dice. Precisamente esto supondría romper un sistema que garantiza que todos los alumnos terminen conociendo el catalán y el castellano, que es lo que garantiza la ley de inmersión lingüística, estos alumnos que se acogieran a esta ley sólo recibirían clases en castellano. Si alguien lo piensa un poco se da cuenta de que estos alumnos terminarían su periodo educativo obligatorio sin conocer la lengua propia de Catalunya. 

Habría sido un error muy grave que se hubiera aceptado crear dos redes educativas separando los alumnos en función de la lengua, esto pasados ​​los años habría creado una sociedad dividida en función de la lengua, la inmersión lingüística ha impedido que nuestra sociedad se dividiera por el tema de la lengua, desgraciadamente hay partidos que intentan dividir a la sociedad con sus mentiras e intentar crear un conflicto que no ha existido a lo largo de estos 30 años. 

Wert afirma que puede haber otras alternativas y aceptaría estudiarlas si considera que garantizan la misma seguridad en cuanto a eficacia. Asegura que no se trata de una modificación del sistema educativo catalán sino de una "clarificación legislativa". Una manera como otra de decir que no acepta, que en materia educativa quiere tener el control de lo que ocurre en todo el Estado, y muy especialmente en Catalunya, para poder homogeneizar cultural y lingüísticamente el Estado. Wert cree que "Si pienso bien, pienso que es una materia de cierta complejidad técnica y ha habido una lectura muy precipitada de los textos". Después de ver que su propósito era "españolizar los alumnos catalanes" y que unas semanas después de aquellas desafortunadas declaraciones de las que no sólo no se ha desdicho saca un borrador de ley proponiendo que la Generalitat pague escuelas únicamente en castellano, no, ninguna lectura precipitada, sus palabras nos han recordado palabras dichas en otras épocas y nos hemos puesto en alerta. España no ha cambiado un ápice, el nacionalismo español tiene el mismo propósito que ha tenido durante tres siglos y ni el lenguaje grosero, maleducado y prepotente con que expresa este propósito de homogeneización cultural y lingüística es diferente al actual del ministro Wert de lo que expresaban determinados gobernantes, presuntos intelectuales españolistas y algunas fuerzas de hace cien años. 

Continúa diciendo Wert: "Si pienso mal, considero que se ha intentado construir una visión distorsionada y falseada de lo que dice la norma para buscar una banderola de enganche política en unas circunstancias que todo el mundo sabe cuáles son. Como soy de natural bondadoso, hago prevalecer la interpretación más favorable". Dice que es bondadoso, y que cree que su propuesta ha sido mal interpretada. No, su propuesta ha sido muy bien interpretada y por eso a mucha gente se le han puesto los pelos de punta. 

Wert se reunirá con sus correligionarios en Catalunya - Sánchez Camacho - por "estar seguro de que entienden las cosas en el mismo sentido", parece que aunque Sánchez Camacho está de acuerdo con el fondo ha empezado a preocuparse por las formas del ministro Wert. Las formas son chapuceras, pero parece que el personaje no sabe hacer las cosas de una manera más educada, y mal ejemplo puede dar un ministro de educación que demuestra tener menos educación que un mono borracho con una metralleta, pero es el fondo de sus propuestas lo que no gusta a casi nadie en Catalunya, especialmente en el sector educativo (docentes, alumnos y padres de alumnos), por lo que hoy habrá una concentración en la Plaça Sant Jaume (Barcelona), las intenciones de Wert no han sido mal interpretadas, todo el mundo lo ha visto e interpretado muy bien el propósito de este señor, y si llegara a aplicarse supondría un retroceso de 30 años o más. 


Y mañana, colgaré las imágenes de la concentración.

17 de març 2012

CCC vol querellar-se contra la consellera Rigau

CCC vol querellar-se contra la consellera Rigau

La plataforma ultradretana espanyolista Convivència Cívica Catalana ha anunciat la seva intenció que querellar-se contra la consellera d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau. Francisco Caja, president d’aquesta plataforma ultradretana acusa la consellera Rigau de prevaricació per no haver complert la sentència del TSJC que reconeix el dret de tres famílies que els seus fills rebin l’educació en castellà. La consellera nega haver incomplert la sentència i també diu que s’està complint amb el dret de les famílies de demanar atenció individualitzada en castellà entre els tres i els sis anys “ajustant-se a la legalitat vigent”.

Disculpeu-me, aquesta broma ja fa molt que dura, ja n’hi ha prou, aquesta plataforma de Caja i la seva camarilla, amb un important suport mediàtic a Madrid però nul a Catalunya pretén acabar amb la immersió lingüística, un sistema que només discuteixen el PP, Ciutadans i grupuscles ultradretans com la plataforma espanyolista de Caja. Crec que ningú els obliga a seguir vivint entre nosaltres i és evident que no estan còmodes, llavors, resulta incòmode que continuïn entre nosaltres. És evident que la llengua catalana els fa nosa, però m’atreveixo a dir que per a Caja aquesta situació li permet tenir una notorietat que no tindria a Madrid, allà només seria un espanyol més, aquí és, pels mitjans de comunicació cavernaris, l’espanyol que defensa el castellà en front dels díscols nadius.

La consellera Rigau prevaricaria si acceptés complir amb sentències que atempten contra la llengua pròpia de Catalunya, sentències dictades per tribunals mancats de legitimitat i sobrats de servilisme a una idea d’Estat pròpia de temps passats i a uns partits polítics ultranacionalistes.

No podem transigir en la defensa de la nostra llengua i ho hem de dir de manera clara, la llengua catalana no es toca, que Convivència Cívica Catalana, Ciutadans i la caverna mediàtica s’ho treguin del cap.

La llengua catalana ha sobreviscut als diversos règims que des del 1714 han aprovat lleis per tal d’extingir-la, aquells eren moments difícils perquè llavors les baionetes donaven suport a les lleis, ara només poden dictar sentències i el govern espanyol lleis, però ja no poden enviar-nos l’exèrcit a “tallar-nos” la llengua. Nosaltres hem de dir clarament que no acatem les seves imposicions, ni les seves amenaces, ni les seves lleis, els cavernaris que cridin tot el que vulguin fins que es quedin afònics.







CCC quiere querellarse contra la consejera Rigau

La plataforma ultraderechista españolista Convivencia Cívica Catalana ha anunciado su intención de que querellarse contra la consejera de Enseñanza del Gobierno de la Generalidad de Cataluña, Irene Rigau. Francisco Caja, presidente de esta plataforma ultraderechista acusa a la consejera Rigau de prevaricación por no haber cumplido la sentencia del TSJC que reconoce el derecho de tres familias que sus hijos reciban la educación en castellano. La consejera niega haber incumplido la sentencia y también dice que se está cumpliendo con el derecho de las familias de pedir atención individualizada en castellano entre los tres y los seis años "ajustándose a la legalidad vigente".
Discúlpenme, esta broma ya hace mucho que dura, ya basta, esta plataforma de Caja y su camarilla, con un importante apoyo mediático en Madrid pero nulo en Cataluña pretende acabar con la inmersión lingüística, un sistema que sólo discuten el PP, Ciudadanos y grupúsculos ultraderechistas como la plataforma españolista de Caja.Creo que nadie les obliga a seguir viviendo entre nosotros y es evidente que no están cómodos, entonces, resulta incómodo que continúen entre nosotros. Es evidente que la lengua catalana les molesta, pero me atrevo a decir que para Caja esta situación le permite tener una notoriedad que no tendría en Madrid, allí sólo sería un español más, aquí es, por los medios de comunicación cavernarios, la español que defiende el castellano frente a los díscolos nativos.
La consejera Rigau prevaricar si aceptara cumplir con sentencias que atentan contra la lengua propia de Cataluña, sentencias dictadas por tribunales carentes de legitimidad y sobrados de servilismo a una idea de Estado propia de tiempos pasados ​​ya unos partidos políticos ultranacionalistas.
No podemos transigir en la defensa de nuestra lengua y lo tenemos que decir de manera clara, la lengua catalana no se toca, que Convivencia Cívica Catalana, Ciudadanos y la caverna mediática se lo saquen de la cabeza.
La lengua catalana ha sobrevivido a los diversos regímenes que desde 1714 han aprobado leyes para extinguirla, aquellos eran momentos difíciles porque entonces las bayonetas apoyaban las leyes, ahora sólo pueden dictar sentencias y el gobierno español leyes, pero ya no pueden enviarnos al ejército a "cortarnos" la lengua.Nosotros tenemos que decir claramente que no acatamos sus imposiciones, ni sus amenazas, ni sus leyes, los cavernarios que llamen todo lo que quieran hasta que se queden afónicos.

9 de set. 2011

El Parlament Europeu tomba un informe del PP contra la immersió lingüística

El Parlament Europeu tomba un informe del PP contra la immersió lingüística



El Parlament Europeu va refusar un informe del grup parlamentari popular en què “demanava garantir el dret dels pares a escollir la llengua en què s'ha d'educar als fills”. L'intent del PP d'aconseguir un suport a les seves tesis oposades a la immersió lingüística del català a Catalunya s'ha trobat amb la majoria del Parlament Europeu en contra. El document ha estat refusat per 335 vots en contra, 279 a favor i 69 abstencions. Fins i tot, molts socis europeus del PP s'han desmarcat del PP espanyol.


El ponent del document va ser el portuguès Vasco Graça Moura (Partit Popular Europeu), que va sentir-se utilitzat i involucrat en el que ell va titllar de “querelles nacionals espanyoles” i va criticar el protagonisme a la Cambra dels “nacionalismes exacerbats”. I té raó, el nacionalisme espanyol representat pel Partit Popular va ser el responsable de l'atac contra la llengua catalana i ha volgut trobar suport a les seves tesis entre els diputats del Parlament Europeu i ha fracassat estrepitosament. El Partit Popular espanyol deu pensar que el seu poder fora d'Espanya és el mateix que dins, i que allà pot manipular-ho tot fins aconseguir que tothom li dicti sentències fetes a mida dels seus interessos. Fins i tot alguns diputats del grup popular europeu del Parlament Europeu han votat en contra de l'informe dels pepers espanyols.


L'eurodiputada socialista Maria Badia considera que l'informe del PP només “intentava tergiversar les coses” i que el fet que aquest informe hagi estat tombat “és un triomf del sentit comú”. Ignasi Guardans (CiU) ha declarat que “s'ha impedit una maniobra electoral del PP” i “no hem convertit la resolució alternativa en una declaració de suport al nostre model educatiu, el que hem fet és impedir que algú de manera torticera i amb enganys sobre la realitat social catalana intentés condemnar-la”.


Raül Romeva (ICV) ha dit que “s'han netejat les coses”, s'han deixat les coses clares, i que a “Catalunya hem demostrat que el model d'immersió lingüística és una garantia que els alumnes puguin tenir un coneixement absolutament raonable i òptim de les dues llengües oficials i criticar aquesta opció és anar contra el multilingüisme”.


Luís Herrero (PP) creu que “s'ha fet una traveta a l'exercici d'un dret bàsic que no té res a veure ni amb Catalunya ni amb Espanya” i afegeix que “no m'importa el resultat de la votació, el que m'importa és defensar un principi y és que els pares tenen dret a escollir en quina llengua oficial en un Estat puguin rebre l'educació els seus oficials”. Curiosa reacció d'Herrero, a ell no l'importa el que diguin els altres diputats, ell està en possessió de la "seva veritat absoluta" i aspira a salvar-nos (als catalans) de nosaltres mateixos i de la nostra dèria de parlar aquesta "estranya llengua" que parlem. Que algú ens salvi dels que ens volen salvar. Em pregunto si el senyor Herrero del PP seria conseqüent amb el que ha dit si donaria suport a uns pares catalans residents a Madrid que demanessin que els seu fill rebés classes de català i en català, o ell només defensa el castellà a Catalunya?. El Parlament Europeu considera una avantatja competitiva el coneixement de vàries llengües. Però pel PP, Ciutadans, UpyD i els tribunals de la Carpetovetònia eterna segurament no deuen estar d'acord, ells encara creuen que els catalans hem de parlar en “cristiano”, idioma que no existeix, per cert, però que va estar molt de moda entre els funcionaris de la Carpetovetònia eterna enviats a la colònia a convertir els nadius en fervents creients de la seva idea de Carpetovetònia.














El Parlamento Europeo tumba un informe del PP contra la inmersión lingüística


El Parlamento Europeo rechazó un informe del grupo parlamentario popular en la que "pedía garantizar el derecho de los padres a elegir la lengua en que se debe educar a los hijos". El intento del PP de conseguir un apoyo a sus tesis opuestas a la inmersión lingüística del catalán en Cataluña se ha encontrado con la mayoría del Parlamento Europeo en contra. El documento ha sido rechazado por 335 votos en contra, 279 a favor y 69 abstenciones. Incluso, muchos socios europeos del PP se han desmarcado del PP español.


El ponente del documento fue el portugués Vasco Graça Moura (Partido Popular Europeo), que se sintió utilizado e involucrado en lo que él llamó "querellas nacionales españolas" y criticó el protagonismo en la Cámara de los "nacionalismos exacerbados" . Y tiene razón, el nacionalismo español representado por el Partido Popular fue el responsable del ataque contra la lengua catalana y ha querido encontrar apoyo a sus tesis entre los diputados del Parlamento Europeo y ha fracasado estrepitosamente. El Partido Popular español debe pensar que su poder fuera de España es el mismo que dentro, y que allí puede manipularlo todo hasta conseguir que todo el mundo le dicte sentencias hechas a medida de sus intereses. Incluso algunos diputados del grupo popular europeo del Parlamento Europeo han votado en contra del informe de los peperos españoles.


La eurodiputada socialista Maria Badia considera que el informe del PP sólo "intentaba tergiversar las cosas" y que el hecho de que este informe haya sido tumbado "es un triunfo del sentido común". Ignasi Guardans (CiU) ha declarado que "se ha impedido una maniobra electoral del PP" y "no hemos convertido la resolución alternativa en una declaración de apoyo a nuestro modelo educativo, lo que hemos hecho es impedir que alguien de forma torticera y con engaños sobre la realidad social catalana intentara condenarla".


Raül Romeva (ICV) dijo que "se han limpiado las cosas", han dejado las cosas claras, y que en "Cataluña hemos demostrado que el modelo de inmersión lingüística es una garantía de que los alumnos puedan tener un conocimiento absolutamente razonable y óptimo de las dos lenguas oficiales y criticar esa opción es ir contra el multilingüismo".


Luis Herrero (PP) cree que "se ha hecho una zancadilla al ejercicio de un derecho básico que no tiene nada que ver ni con Cataluña ni con España" y añade que "no me importa el resultado de la votación, lo que me importa es defender un principio y es que los padres tienen derecho a escoger en qué lengua oficial en un Estado puedan recibir la educación sus oficiales". Curiosa reacción de Herrero, a él no le importa lo que digan los otros diputados, él está en posesión de "su verdad absoluta" y aspira a salvarnos (a los catalanes) de nosotros mismos y de nuestra chifladura de hablar esta "extraña lengua" que hablamos. Que alguien nos salve de los que nos quieren salvar. Me pregunto si el señor Herrero del PP sería consecuente con lo que ha dicho si apoyaría a unos padres catalanes residentes en Madrid que pidieran que su hijo recibiera clases de catalán y en catalán, ¿o él sólo defiende el castellano en Cataluña?. El Parlamento Europeo considera una ventaja competitiva el conocimiento de varias lenguas. Pero por el PP, Ciudadanos, UpyD y los tribunales de la Carpetovetònia eterna seguramente no estarán de acuerdo, ellos todavía creen que los catalanes tenemos que hablar en "cristiano", idioma que no existe, por cierto, pero que estuvo muy de moda entre los funcionarios de la Carpetovetònia eterna enviados a la colonia a convertir los nativos en fervientes creyentes de su idea de Carpetovetònia.