Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esglèsia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esglèsia. Mostrar tots els missatges

13 de gen. 2012

EL CINEMA, LA TV I L’ESCOLA INCITEN A LA FORNICACIÓ

EL CINEMA, LA TV I L’ESCOLA INCITEN A LA FORNICACIÓ


Demetrio Fernández, bisbe de Còrdova, considera que el cinema, la televisió i algunes escoles inciten els joves a la fornicació i a allunyar-se de la castedat. Reclama que la gent arribi verge al matrimoni. Apa, noi, i ara què?. Potser vol que tanquin els cinemes i les escoles que ell veu com a centres de pecat o que als cinemes només exhibeixin films de temàtica religiosa i a les escoles eduquin els nens per a ser uns reprimits sexuals. Poques coses hi ha de tan perilloses com la literatura, la gent aprèn a llegir i pot llegir els peus de foto del Playboy o llibres pecaminosos.

El senyor bisbe segurament deu tenir la mateixa teoria d'alguns tertulians d'Intereconomía que deien que les escoles organitzaven orgies.

La "sexualitat desorganitzada", segons el bisbe de Còrdova, "és una bomba de mà" que pot explotar en qualsevol moment i "ferir al que la porta". "Ferir al que la porta"?. Crec que en aquestes situacions no és precisament una bomba de mà, i és cert que hi ha hagut casos d'explosions, o això diuen, com el cas de certa coneguda biòloga siliconada a la que li va explotar un pit en un avió, crec que no van haver-hi ferits. Són altres coses les que es tenen entre mans. No hi ha lloc per a la sexualitat en el cas dels solters, segons el bisbe, i els casats "han de saber administrar els seus impulsos", també aquells que han optat pel sacerdoci i la vida consagrada. Amb els capellans sempre succeeix el mateix, ells prediquen una cosa que són els primers de no seguir. Molt parlar d'abstinència sexual però la pederàstia en el si de l'Església ha estat durant anys una plaga que s'ha encobert des de la jerarquia.

Segons Demetrio Fernández en la carta que sant Pau va dirigir als corintis els va convidar a "fugir de la fornicació" perquè "el cos és el temple de l'esperit sant". El bisbe critica que la gent d'avui consideri que el seu cos és seu, "jo sóc meu i amb el meu cos faig el que vull". Li agradi o no al senyor bisbe, el cos de cadascun és propietat de cadascun, no d'entitats etèries, o d'altres persones, que en aquest cas encara seria més greu ja que parlaríem d'esclavitud.

Segons el bisbe la felicitat està vinculada "al matrimoni estable, en el si d'una família com Déu mana". Ai, que patirem. Si se segueixen els plans de Déu en matèria familiar l'economia és més estable i més harmònica i els fills creixen més sans. La repressió sexual sol provocar traumes psicològics. És aquesta mena de salut la que defensa, la por amb què s'adoctrinava abans la gent, que si et feies palles se't queien les dents i els cabells?. Segons aquesta tesi el món hauria d'estar ple de calbs desdentegats.

El bisbe de Còrdova va criticar durant les eleccions al candidat Rubalcaba quan aquest va proposar acabar amb els privilegis de l'Església. A l'Església sempre li ha preocupat la possibilitat de perdre els diners que rep de l'Estat, li molesta molt no poder seguir remenant les cireres com en altres èpoques i servir de pilar al governant de torn adoctrinant la plebs en la submissió al poder.

És curiós que aquesta gent de la sotana que tant reclama que la gent porti una vida virtuosa demostri tenir una ment tan bruta, i sorprèn la fixació de l'Església ficant-se en la sexualitat de tothom i dictant unes normes de conductes que ells, els que les prediquen, no les segueixen.

Però quina mena de televisió veu el senyor bisbe, Intereconomia?.

Vídeo: El obispo de Córdoba acusa a escuelas y medios de "incitar a la fornicación"



Vídeo: LA UNESCO PLANEJA CONVERTIR-NOS EN HOMOSEXUALS, SEGONS EL BISBE DE CÓRDOVA DEMETRIO FERNÁNDEZ



EL CINE, LA TV Y LA ESCUELA INCITAN A LA FORNICACIÓN

Demetrio Fernández, obispo de Córdoba, considera que el cine, la televisión y algunas escuelas incitan a los jóvenes a la fornicación y a alejarse de la castidad. Reclama que la gente llegue virgen al matrimonio. Venga, chico, ¿y ahora qué?. Quizá quiere que cierren los cines y las escuelas que él ve como centros de pecado o que los cines sólo exhiban películas de temática religiosa y que en las escuelas eduquen a los niños para ser unos reprimidos sexuales. Pocas cosas hay tan peligrosas como la literatura, la gente aprende a leer y puede leer los pies de foto de Playboy o libros pecaminosos.

El señor obispo seguramente tendrá la misma teoría de algunos tertulianos de Intereconomía que decían que las escuelas organizaban orgías.

La "sexualidad desorganizada", según el obispo de Córdoba, "es una bomba de mano" que puede explotar en cualquier momento y "herir al que la lleva". "¿Herir al que la lleva"?. Creo que en estas situaciones no es precisamente una bomba de mano, y es cierto que ha habido casos de explosiones, o eso dicen, como el caso de cierta conocida bióloga siliconada a la que le explotó un pecho en un avión, creo que no hubo heridos. Son otras cosas las que se tienen entre manos. No hay lugar para la sexualidad en el caso de los solteros, según el obispo, y los casados "deben saber administrar sus impulsos", también aquellos que han optado por el sacerdocio y la vida consagrada. Con los curas siempre sucede lo mismo, ellos predican una cosa que son los primeros de no seguir. Mucho hablar de abstinencia sexual pero la pederastia en el seno de la Iglesia ha sido durante años una plaga que ha encubierto desde la jerarquía.

Según Demetrio Fernández en la carta que san Pablo dirigió a los corintios les invitó a "huir de la fornicación" porque "el cuerpo es el templo del espíritu santo". El obispo critica que la gente de hoy considere que su cuerpo es suyo, "yo soy mi y con mi cuerpo hago lo que quiero". Le guste o no al señor obispo, el cuerpo de cada uno es propiedad de cada uno, no de entidades etéreas, o de otras personas, que en este caso todavía sería más grave ya que hablaríamos de esclavitud.

Según el obispo la felicidad está vinculada "al matrimonio estable, en el seno de una familia como Dios manda". Ay, que sufriremos. Si se siguen los planes de Dios en materia familiar la economía es más estable y más armónica y los hijos crecen más sanos. La represión sexual suele provocar traumas psicológicos. ¿Es este tipo de salud la que defiende, el miedo con que adoctrinaba antes la gente, que si te hacías pajas se te caían los dientes y el pelo?. Según esta tesis el mundo debería estar lleno de calvos desdentados.

El obispo de Córdoba criticó durante las elecciones al candidato Rubalcaba cuando éste propuso acabar con los privilegios de la Iglesia. En la Iglesia siempre le ha preocupado la posibilidad de perder el dinero que recibe del Estado, le molesta mucho no poder seguir removiendo las cerezas como en otras épocas y servir de pilar al gobernante de turno adoctrinando la plebe en la sumisión al poder .

Es curioso que esta gente de la sotana que tanto reclama que la gente lleve una vida virtuosa demuestre tener una mente tan sucia, y sorprende la fijación de la Iglesia metiéndose en la sexualidad de todos y dictando unas normas de conductas que ellos, los que las predican, no las siguen.

¿Pero qué tipo de televisión ve el señor obispo, Intereconomía?.

15 d’ag. 2010

El Vaticà vol fer combregar abans dels set anys

El Vaticà vol fer combregar abans dels set anys



El Vaticà vol fer combregar abans dels set anys. Això és el que desprén d'un article del cardenal AntonioCañizares, prefecte de la congregació del culte diví, publicat per l'Osservatore romano, òrgan de premsa del Vaticà. Cañizares justifica aquest avançament de l'edat per combregar amb l'argument que els nens creixen en un ambient advers a l'Església.

Veig que l'Església continua sense fer l'autocrítica que pertoca, quina és la responsabilitat de l'Església en l'allunyament dels fidels del si d'aquesta?. No serà que a una societat del segle XXI no se li pot parlar amb dogmes de l'Edad Mitjana?. Potser en aquest punt rau el problema de l'allunyament dels fidels de l'Esglesia, l'Església percep el problema però no és capaç de veure la veritable causa i la dóna a la societat, com si ells no tinguessin res a veure.
La proposta que Sa Eminència el cardenal Antonio Cañizares em fa recordar a aquelles imatges que veiem en els països islàmics de les madrasses, escoles alcoràniques en què s'adoctrina als nens des de molt joves i que serveixen com a pedrera dels moviments jihadistes.
Estem en el segle XXI i veiem un ressorgiment dels conceptes més retrògrads de les religions, un retorn a conceptes propis de l'Edad Mitjana.
Però les paraules del cardenal Cañizares no són cap novetat, ell és un cardenal procedent d'Espanya, de la Conferència Episcopal Espanyola, l'Església espanyola és molt conservadora, defensa el retorn a uns conceptes que pensàvem superats, cosa que ha fet que molts fidels se n'allunyin. És una Església allunyada dels conceptes democràtics de les societats modernes i avançades, que ha vist com el poder que tenien sobre la societat i la seva omnipresent influència en les decisions polítiques desapareixia.


Article: Cardenal Antonio Cañizares – L’Osservatore Romano





El Vaticano quiere hacer comulgar antes de los siete años

El Vaticano quiere hacer comulgar antes de los siete años. Eso es lo que desprende de un artículo del cardenal AntonioCañizares, prefecto de la congregación del culto divino, publicado por el Osservatore romano, órgano de prensa del Vaticano. Cañizares justifica este adelanto de la edad para comulgar con el argumento de que los niños crecen en un ambiente adverso a la Iglesia. Veo que la Iglesia sigue sin hacer la autocrítica que corresponde, cuál es la responsabilidad de la Iglesia en el alejamiento de los fieles del seno de esta?. No será que en una sociedad del siglo XXI no se le puede hablar con dogmas de la Edad Media?. Quizás en este punto radica el problema del alejamiento de los fieles de la Iglesia, la Iglesia percibe el problema pero no es capaz de ver la verdadera causa y la da a la sociedad, como si ellos no tuvieran nada que ver.
La propuesta que Su Eminencia el cardenal Antonio Cañizares me hace recordar a aquellas imágenes que vemos en los países islámicos de las madrasas, escuelas coránicas en las que se adoctrina a los niños desde muy jóvenes y que sirven como cantera de los movimientos yihadistas. Estamos en el siglo XXI y vemos un resurgimiento de los conceptos más retrógrados de las religiones, una vuelta a conceptos propios de la Edad Media. Pero las palabras del cardenal Cañizares no son ninguna novedad, él es un cardenal procedente de España, de la Conferencia Episcopal Española, la Iglesia española es muy conservadora, defiende el retorno a unos conceptos que pensábamos superados, lo que ha hecho que muchos fieles se alejan. Es una Iglesia alejada de los conceptos democráticos de las sociedades modernas y avanzadas, que ha visto como el poder que tenían sobre la sociedad y su omnipresente influencia en las decisiones políticas desaparecía.

22 de març 2010

Escàndol en el si de l'Església


Escàndol en el si de l'Església

Ja fa temps que els diaris van plens sobre casos d'abusos sexual comesos per capellans catòlics efectuats sobre nens. L'escàndol afecta l'Església catòlica a molts països, a l'escàndol dels propis abusos sobre els nens s'hi afegeix l'escàndol dels intents d'amagar el tema, protegir als capellans implicats traslladant-los de diòcesi en diòcesi, i el silenci forçat o comprat de les víctimes. El Vaticà i les Conferències Episcopals de cada país han fet mans i mànigues per impedir que aquest vergonyós i vergonyant assumpte sortís a la llum pública usant grans quantitats de diners per comprar el silenci. Però tard o d'hora un assumpte havia de fer-se públic. I crec que ha sigut perquè el trauma causat a moltes de les víctimes i que l'actitud de l'Església fos amagar el tema però no posar mitjans per acabar amb això. Els casos s'han anat coneixent a diversos països: Estats Units, Austria, Alemanya, Irlanda, etc.

Benet XVI va escollir el següent passatge per llegir-lo en l'oració del cinquè diumenge de Quaresma va ser el següent: “Estimats amics, aprenguem de nostre Senyor Jesucrist a no jutjar ja no condemnar el proïsme. Aprenguem a ser intransigents amb el pecat, ¡començant pel nostre!, I indulgents amb les persones.”. Amb qui no es pot transigir és amb els pecadors, especialment quan els pecadors són capellans, ells són els que han de donar exemple i quan no el donen han de ser assenyalats, especialment quan cometen un delicte tan execrable com la pedofília, delicte que s'agreuja no només pel fet que en aquest cas el cometen capellans i els encobreix la seva jerarquia, sinó perquè l'Església té la gosadia de condemnar a l'infern i de donar lliçons de moral en assumptes com el sexe, tant sigui heterosexual com homosexual.

Des del Vaticà es va renyar a l'Església Catòlica irlandesa però no haver fet res per acabar amb els abusos però no es va assumir cap responsabilitat des del Vaticà atenent que sembla que era una pràctica estesa en molts països, no pas un fet limitat.

Espanya és un país on mai passa res com tots sabeu i com en altres assumptes en aquest tampoc a Espanya passa res. A Espanya tot és una confabulació anticlerical en la què, segons monsenyor Cañizares, quan s'acusa a alguns capellans de cometre abusos sexuals sobre menors i a la jerarquia d'encobrir-ho, el que realment es vol fer, segons monsenyor Cañizares, és no parlar de Déu. És a dir que el món sencer s'ha confabulat acusant capellans de ficar mà a nens només per no haver de parlar de Déu. No serà que l'Església per no haver d'admetre responsabilitats s'escuden darrera de Déu?. Encara m'enrecordo d'un bisbe espanyol que va arribar a dir que els nens provocaven als capellans.

***

Video: El cardenal embustero Cañizares "no hay curas pedófilos, son mentiras para no hablar de dios" (blogmalaslenguas (youtube))

Patético bulo de un "siervo del señor" Antonio Cañizares, que falta al octavo mandamiento para que no peligre el negocio que tienen montado. Aunque las víctimas, en este caso niños, sigan sufriendo abusos sexuales gracias al oscurantismo que sobre este tema quiere extender la iglesia.

***

Monseñor Cañizares resta importancia a los casos de pederastia entre sacerdotes

Para el cardenal Antonio Cañizares estos ataques intentan desviar la atención de Dios

emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">
***

Escándalo en el seno de la Iglesia
Ya hace tiempo que los periódicos van llenos sobre casos de abusos sexual cometidos por sacerdotes católicos efectuados sobre niños. El escándalo afecta a la Iglesia católica en muchos países, al escándalo de los propios abusos sobre los niños se añade el escándalo de los intentos de ocultar el tema, proteger a los sacerdotes implicados trasladándolos de diócesis en diócesis, y el silencio forzado o comprado de las víctimas. El Vaticano y las Conferencias Episcopales de cada país han hecho lo imposible para impedir que este vergonzoso y vergonzante asunto saliera a la luz pública usando grandes cantidades de dinero para comprar el silencio. Pero tarde o temprano un asunto debía hacerse público. Y creo que ha sido porque el trauma causado a muchas de las víctimas y que la actitud de la Iglesia fuera esconder el tema pero no poner medios para acabar con esto. Los casos se han ido conociendo a varios países: Estados Unidos, Austria, Alemania, Irlanda, etc.
Benedicto XVI escogió el siguiente pasaje para leerlo en la oración del quinto domingo de Cuaresma fue el siguiente: "Queridos amigos, aprendamos de nuestro Señor Jesucristo a no juzgar ya no condenar al prójimo. Aprendamos a ser intransigentes con el pecado , ¡empezando por nuestro!, Y indulgentes con las personas. ". Con quien no se puede transigir es con los pecadores, especialmente cuando los pecadores son sacerdotes, ellos son los que deben dar ejemplo y cuando no lo dan deben ser señalados, especialmente cuando cometen un delito tan execrable como la pedofilia, delito que se 'agrava no sólo por el hecho de que en este caso el cometen sacerdotes y los encubre su jerarquía, sino porque la Iglesia tiene la osadía de condenar al infierno y de dar lecciones de moral en asuntos como el sexo, tanto sea heterosexual como homosexual.
Desde el Vaticano se regañó a la Iglesia Católica irlandesa pero no haber hecho nada para acabar con los abusos pero no se asumió ninguna responsabilidad desde el Vaticano atendiendo a que parece que era una práctica extendida en muchos países, no un hecho limitado.
España es un país donde nunca pasa nada como todos sabéis y como en otros asuntos en este tampoco en España pasa nada. En España todo es una confabulación anticlerical en la que, según monseñor Cañizares, cuando se acusa a algunos sacerdotes de cometer abusos sexuales sobre menores ya la jerarquía de encubrir esto, lo que realmente se quiere hacer, según monseñor Cañizares, es no hablar de Dios. Es decir que el mundo entero se ha confabulado acusando a sacerdotes de meter mano a niños sólo para no tener que hablar de Dios. ¿No será que la Iglesia para no tener que admitir responsabilidades se escudan detrás de Dios?. Todavía me acuerdo de un obispo español que llegó a decir que los niños provocaban a los curas.