LA GENERALITAT DE VICHY

LA GENERALITAT DE VICHY

 

El Govern de Vichy va ser el Règim que va governar França durant l’ocupació alemanya de França. Era un govern format per francesos que col·laboraven amb els ocupants, i sovint exercien una repressió més dura que els ocupants nazis. Entre d’altres figures cal destacar el mariscal Petain, heroi de la Primera Guerra Mundial.

L’1 d’octubre va celebrar-se a Catalunya un referèndum per votar si volíem ser independents. La papereta en català, castellà i aranès duia el següent text:

 

 

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

¿Quiere que Cataluña sea un estado independiente en forma de república?

Volets que Catalonha vengue un estat independent en forma de republica?

 

Sí/Òc - No/Non

 

La jornada de votació va iniciar-se amb problemes tècnics ja que el Gobierno de España va posar moltes dificultats al funcionament de les xarxes i els webs, però ningú s’esperava el que va passar. Al llarg del dia membres de la policia espanyola i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar els centres de votació colpejant a tothom que es trobaven pel camí. Van colpejar amb les porres, donar puntades de peu, tota mena de cops, estirar dels cabells, torçar braços i disparar diverses menes de projectils contra gent desarmada i pacífica. 893 persones van resultar ferides de diversa consideració. Malgrat que el Gobierno de España i els seus mitjans afins neguessin aquest nombre de ferits, probablement aquestes persones són aquelles que van precisar atenció mèdica i de la que hi ha registre de les ferides. Probablement moltes altres persones van rebre cops però no van requerir atenció mèdica. Crec, doncs, que van ser molts més els ferits.

La dura i criminal repressió exercida per la policia espanyola i guàrdia civil va portar a una manifestació massiva el dia 3 contra la repressió violenta d’aquests dos cossos.

El Gobierno de España va negar que existissin tants ferits, i de fet van negar que s’hagués produït la repressió, malgrat les imatges. Més lamentable és la premsa espanyola que va “comprar” la tesi oficial del Règim Rajoyista.

El Gobierno de España i la seva premsa neguen la realitat però es van gravar milers de vídeos que fan feredat a qualsevol persona normal, això no inclou, és clar, als psicòpates del Gobierno de España, ni als mitjans afins, tan psicòpates com els ministres del Règim, ni als membres de la policia espanyola i guàrdia civil que van actuar també com un psicòpates contra la població civil de Catalunya. Hi ha sospites que aquests psicòpates amb porra i placa haguessin pogut actuar sota l’efecte de l’alcohol o les drogues, si no resulta incomprensible la violència rabiosa que van emprar contra la gent.

Que el Gobierno de España, els comandaments policials i la premsa afí al Règim Rajoyista neguin els fets és ridícul, la premsa estrangera ho va poder veure i gravar. I les portades del dia després de la premsa estrangera no són gens complaents amb el Règim Rajoyista. Però Rajoy, el seu Règim i la premsa espanyola segueixen en la seva realitat paral·lela.

Un apunt:

El 17 d’agost de 2017 va produir-se a Barcelona i Cambrils un atemptat terrorista que va causar 16 morts i 152 ferits.

La càrrega de la policia espanyola i guàrdia civil també contra civils desarmats i pacífics va causar 893 ferits.

És a dir, els dos cossos de policia de l’Estat, acomiadats dels seus llocs d’origen al crit de “a por ellos” van provocar més ferits que els terroristes.

LA GENERALITAT DE VICHY: Els polítics espanyolistes, inclòs alguns nascuts a Catalunya com Albert Rivera, demanen que el Règim Rajoyista apliqui l’article 155. Aquest article implicaria que l’Estat espanyol prendria el control de les institucions catalanes, tot i que no se sap ben bé el mecanisme. Alguns polítics espanyolistes com Rivera, Arrimadas o García Albiol propugnen que s’apliqui el 155 amb l’esperança que Rajoy els posi a un d’ells al capdavant de la Generalitat, això seria la Generalitat de Vichy. El Règim Rajoyista no dissoldria les institucions catalanes però en prendria control, col·locaria col·laboracionistes al capdavant – probablement empresonant el President i vicepresident de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i alcaldes no afins al Règim, que són la immensa majoria. Això es traduiria en una aparença de normalitat, aparença només.

HUMOR A JUDICI

HUMOR A JUDICI

 

La tuitera Cassandra ha estat condemnada a un any i escaig de presó per haver piulat una tretzena de tuïts humorístics sobre l’atemptat d’ETA contra l’almirall Carrero Blanco. Carrero Blanco era en el moment de l’atemptat, el president del govern del Règim franquista.

Cassandra va publicar al seu compte de Twitter una sèrie d’acudits (humor negre) sobre uns fets que es van produir molts anys abans que ella nasqués, acudits sobre l’assassinat d’un personatge que va ser responsable de molts crims contra la humanitat.

No és probable que Cassandra entri a la presó ja que la condemna no arriba als dos anys, i Cassandra no és cap delinqüent reincident, a parer meu, no és una delinqüent. La condemna porta aparellada una pena d’inhabilitació d’uns 7 anys, que implica la pèrdua de la beca d’estudis, així com alguns altres drets. Crec que durant 7 anys tindrà prohibit presentar-se a les eleccions, si hagués volgut fer-ho.

No fa gaires mesos van ser condemnats per l’Audiència Nacional uns titellaires que van ser condemnats per enaltiment del terrorisme per representar una obra titulada “La bruja y don Cristóbal”.

Sinopsi de “La bruja y don Cristóbal”: La protagonista de l’obra és una bruixa. Aquesta viu en una casa i sobtadament apareix el propietari que la viola però durant la violació la bruixa mata l’agressor. Degut a la violació la bruixa queda embarassada i quan neix el nen apareix una monja que intenta prendre-li el nen, la bruixa es defensa i mata accidentalment la monja que li volia roba el seu fill, producte de la violació del propietari de la casa on viu la bruixa. Llavors apareix la policia, que fa un muntatge col·locant una pancarta on es llegeix “Gora Alka-Eta”. Llavors apareix el personatge que representa el jutge, aquest personatge condemna a mort la bruixa, però la bruixa aconsegueix enganyar el jutge, i aquest posa el seu cap a la soga amb la que havien de penjar la bruixa, i qui acaba penjat és el jutge.

L’Audiència Nacional va considerar que una obra on es criticava quatre dels principals pilars de l’Estat per abusar dels seus poders – econòmic, religiós, policial i justícia – per condemnar i abusar d’una innocent, la bruixa, era enaltiment del terrorisme. El cas dels titellaires va ser un muntatge, i els titellaires van ser víctimes de l’excés de zel inquisidor dels sectors als quals anava dirigida la crítica.

Aquest zel inquisidor implica un abús en l’ús de l’acusació d’enaltiment de terrorisme que fa feredat. L’últim exemple ha estat Cassandra. Si uns acudits poden fer tremolar tot un Estat potser que s’ho facin mirar.

Aquest Estat on uns acudits vells sobre el cap del govern d’una règim totalitari et poden portar a la presó és el mateix Estat on es protegeix a torturadors i criminals franquistes reclamats per la Justícia d’altres països, i on locutors afins al Règim Rajoyista amenacen de mort diputats electes, on regidors del partit del govern central es permeten amenaçar de mort un President de la Generalitat, i els tribunals ho consideren llibertat d’expressió. Un Estat on posar urnes et pot implicar la inhabilitació política, en canvi es considera llibertat d’expressió l’apologia del feixisme amb potents altaveus radiofònics i d’altres mitjans. Un país on es considera molt normal que el ministre de l’Interior fabriqui proves contra els seus opositors polítics, i al qual el Govern central intenta premiar col·locant-lo d’ambaixador al Vaticà, tot i que el van rebutjar, i finalment l’han endollat en una comissió de l’Estat.

Parlem del país que es governat per un partit corrupte fundat per ministres del Règim franquista, partit que a Catalunya, quan han tingut oportunitat de condemnar la dictadura, han preferit abandonar el Parlament, i en el que hi ha 140.000 persones desaparegudes. Sembla que Espanya és el segon país amb més desapareguts després de Cambotja.

Si a Cassandra l'han sentenciat a un any i escaig de presó ¿a què hauria de ser condemnat Miguel Ángel Rodríguez - exportàveu del govern del PP en l'època Aznar - per desitjar que s'afusellés al President Mas o Félix de Azúa - fundador del partit neolerrouxista Ciutadans - per desitjar que els independentistes catalans siguin assassinats?

No es preocupin per ells, els feixistes a Espanya tenen carta blanca, i els mitjans de comunicació a la seva disposició per poder deixar anar els seus exabruptes sense que els passi res.

No crec que Cassandra entri a la presó, la seva condemna és inferior a dos anys, no té antecedents penals i no suposa cap perill per a ningú. La condemna és un avís perillós però il·lustrador del tractament desigual de la Justícia en funció de si ets una persona corrent, probablement d’esquerres, demòcrata, o ets un feixista. I no és el primer cop.