LA DIADA 2016
Que celebrem amb la Diada? Aquesta pregunta sorgeix davant
d’un fet que cada any es repeteix quan s’acosta la data de l’11 de setembre.
Entre els catalanistes la cosa està clara, es commemora la derrota patida l’11
de setembre de 1714 que va suposar l’abolició de les nostres Constitucions i de
les nostres institucions suprimides a canonades i a cop de Decret de Nova
Planta pels borbònics. No és, doncs, cap celebració.
La primera Diada va “celebrar-se” l’11 de setembre de 1886.
L’acte va ser una missa a Santa Maria del Mar que es va veure entorpida per una
prohibició governamental que no va autoritzar l’acte considerant-lo un acte
catalanista.
El 1888 va inaugurar-se el monument a Rafael de Casanova,
tot i que no on és ara, Ronda sant Pere – Carrer d’Ali Bei. Els primers anys
els actes van ser principalment misses, però poc a poc la reivindicació
catalanista va anar in crescendo. Durant la Diada de 1901 les autoritats van
realitzar les primeres detencions arran dels enfrontaments amb els lerrouxistes
que van intentar rebentar els actes de la Diada. Sembla un “déja vu”, oi?.
Entre els 30 detinguts hi havia Josep Maria Folch i Torres, autor teatral i
novel·lista.
El 1905 s’hi van sumar el CADCI i la Lliga Regionalista. Van
fer una crida a fer ofrenes florals i a posar banderes amb crespons negres en
honor als caiguts el 1714. Les autoritats espanyoles van respondre amb
prohibicions i multes, i les organitzacions catalanistes van patir atemptats
terroristes, que lògicament les autoritats espanyoles no van investigar perquè
n’estaven al darrera.
Durant les dues dictadures espanyolistes del segle XX, la
dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, els actes de la Diada van quedar
prohibits, i quan hi va haver algun acte les autoritats van respondre amb
violència, el 1923, durant la dictadura de Primo de Rivera amb 17 ferits.
Durant la dictadura franquista, el 1946, Josep Corbella, de les JNC, va ser
assassinat per la policia franquista que li va disparar mentre enganxava
pasquins. La repressió franquista va aconseguir que la commemoració de l’11S
perdés força mitjançant l’empresonament de la majoria dels militants de les
FNC.
L’any passat, 2015, l’alcaldable lerrouxista Carina Mejías
va demanar que es prohibís la Diada. És un avenç que “només” demanés prohibir-la
i que no enviessin els seus gossos de presa a estomacar als que vam assistir a
la Via Meridiana, com van fer l’any 1901.
La Diada commemora una derrota militar i la posterior
supressió “manu militari” de les institucions pròpies de Catalunya (Consell de
Cent (govern de la ciutat de Barcelona), Parlament i Generalitat de Catalunya),
i la derogació, també “manu militari” de les Constitucions de Catalunya.
Puc entendre que els (neo)franquistes del PP i els
neolerrouxistes de C’s no estiguin còmodes amb la Diada. Per ells, que
reivindiquem el que vam perdre el 1714 és un fracàs, vol dir que com a poble
seguim vius.
C’s, PP i altres amics seus de l’ultradreta organitzen actes
paral·lels per “explicar” que els borbònics que durant 14 mesos van sotmetre a
un setge brutal eren els bons, i que les 30.000 bombes borbòniques que van
caure sobre Barcelona (ciutat llavors amb 30.000 habitants) eren mostres d’amor
borbònic. Que PP, C’s i els seus amics ultres – vinguts des de les Espanyes
perquè amb els d’aquí no omplirien ni una cabina telefònica - facin aquests
actes paral·lels és semblant a aquelles escenes de pel·lícules de mafiosos on
"il capo di tutti capi" es presenta en un funeral i dóna les
condolences a la família del difunt que va ser assassinat per ell. Els
borbònico-feixistes ja tenen el seu 12-O per celebrar els seus crims. Que ens
deixin la nostra Diada on commemorem les institucions i els drets perduts el
1714 i homenatgem aquells que van morir en la defensa de les Constitucions i
institucions pròpies de Catalunya.
