I Volta en BTT a Susqueda

Aquest passat diumenge uns quants vam atrevir-nos a fer la volta a Susqueda en BTT. Potser alguns es pensaven que era una cosa senzilla, acostumats a pujar i baixar per les suaus Gavarres. Però a cavall entre les Guilleries i les cingleres del Far, Tavertet i Rupit les muntanyes són una mica més serioses, i de seguit arriben als 1000 m d'alçada. Afortunadament nosaltres no sortiem del nivell del mar, si no de l'alçada de Susqueda, a uns 350m.

Però comencem per el principi. I al principi era la foscor (més que res per que haviem quedat a 2/4 de 8 a la gasolinera de la sortida de Salt, i per arribar-hi abans vam carregar les bicicletes als cotxes, i això era la foscor). Doncs encara que sembli impossible, puntuals a l'hora que haviem quedat ja hi havia la troupe: la Gemma, la Irene, la Elena, la Marta, la Susan (ufff, quanta fèmina! Increïble), en Dani, en Carri, en Lluís, en Miquel i els dos Josepsmaries. Apa doncs, per què esperar més? Cap a Susqueda falta gent (o no, que no sé què s'ens hi havia perdut allà).

Tot i que encara no havien posat les muntanyes (ho estaven fent quan vam arribar, però les tenien tapades amb boires) vam aparcar els cotxes al costat esquerra de la presa segons s'hi arriba, vam baixar les bicis i vam començar a pedalar travessant el riu pel damunt de la paret. A l'altra banda ja començava la pista que, amb una lleugera pujada, no semblava que ens hagués de donar massa dificultats. I així va ser, tot i que la lleugera pujada s'anava allargant, i allargant, tot vorejant els límits de l'aigua (o d'on en èpoques més plujoses hi havia hagut aigua).

Ràpidament vam arribar a la font d'en Fredu, que vam deixar fins arribar-nos a la Grevolosa, masia abandonada que vam deixar a la nostra dreta. El que devien haver estat els seus camps va ser el següent punt a esmentar. En arribar-hi teniem dues opcions, el camí de la dreta, que pujava directament cap al coll de la Malaforanda (el nom ja diu alguna cosa, no sé què, però...), o bé fer un tros més de circunvalació de l'embassament i pujar més endavant. El resultat teòricament havia de ser el mateix, tret que l'opció de continuar planejant implicava perdre altura i tornar al nivell inicial, per la qualcosa vam consensuar pujar directament. No sabem com era l'altre camí, però el que vam triar va ser brutal. Pendents de més del 25% i pedregós, va obligar-nos a tots a baixar de la bicicleta i fer un bon tram a peu. Cada revolt que preniem el pendent augmentava, i les muntanyes cada cop eren més altes. En un moment determinat vam decidir que com a mínim arribariem fins al segon eucalipus que vèiem. Oh, miracle: a l'esquerra podiem deixar la pujada impossible que teniem al davant i fer un tram planer!!! Hi vam anar de cap... llàstima que uns metres més enllà feia un revolt de 180º i tornava a pujar. No us explico res més... fins que vam arribar a dalt.

No cal dir que aquí ja haviem descobert que s'amagava darrere les boires matinals. Les muntanyes desvergonyides ja havien aparegut, i de quina manera!Teniem unes vistes magnífiques, amb l'Agullola (921 m) davant nostre, el Far i Sant Martí Sacalm al fons, i el que és més important, una pista en bon estat. Per què perdre el temps pedalant ara que hi haviem arribat?: era l'hora de l'esmorçar!

Més o menys refets vam reiniciar la marxa, passant per sota l'Agullola. Davant (o damunt) nostre s'ens va aparèixer una ermita: un nou repte on arribar. Així, quan vam arribar a la pista asfaltada, en lloc d'anar cap a l'esquerra per començar a baixar encara vam tenir esma de pedalar una mica més i arribar-nos fins Sant Joan de Fàbregues, ermita romànica reconstruïda i que ens va oferir, des del seu mirador, una vista extraordinària de tota la cadena de cingleres que envolten l'entorn.

A partir d'aquest punt ja començavem la baixada, però no el patiment. Després de desfer el tram de pista asfaltada que ens havia portat fins a Sant Joan, vam seguir-la encara uns quilòmetres més fins al Coll de Pendís, on vam agafar la pista en bon estat que indicava "L'Aulet". Del coll vam passar pel pla de Pendís, tot seguint les indicacions de "L'Aulet", una senyorial masia aparentment abandonada al mig de prats inmensos que feien pensar en un gloriós i ric passat. I si fins aquí la baixada havia estat suau, a partir d'aquest punt va començar l'espectacle! Quilòmetres de baixada pel mig del bosc per un caminet ple de pedres, divertidíssim per a uns, terrorífic per als altres. No ho havia vist mai, però a la Gemma li va sortir la roda del darrera de lloc!!! (afortunadament sense conseqüències greus). Algun altre, però, va anar per terra, tot i que tampoc va necessitar cap servei de socors per refer-se.

Quan ja semblava que mai arribariem de nou al pantà finalment vam arribar novament al riu. La poca aigua emmagatzemada ens va permetre veure cóm devia haver estat la zona abans de la construcció de l'embassament.

A l'hora que era, però, qui més qui menys tenia una mica de gana, i vam tornar a parar per reavituallar-nos. Vam aprofitar per posar els peus en remull a una riera, i tot seguit ens hi vam tornar a posar.

Les forces, però, ja eren escases en algun cas, i els escassos 20 km que ens separaven del punt final es van fer molt llargs per alguns, tot i no presentar gaires dificultats ni tècniques ni físiques. Pel camí encara vam poder gaudir d'una altra de les sorpreses que amaguen les aigües del pantà: l'antic pont romànic de Querós, de 3 arcades, magestuós tot i la seva inutilitat: quan hi ha aigua queda submergit, quan no n'hi ha no va ni porta enlloc. El que havia estat, 50 anys enrera i durant segles un important pas entre les Guilleries i Osona ha quedat reduït a una curiositat arquitectònica de presència intermitent que em temo que, malhauradament, té poc temps de vida.

Al final del final els que anavem més tranquils encara vam tenir temps d'aturar-nos a refer-nos amb unes clares, temps en el qual el Barça va marcar 3 gols a l'Atlètic de Madrid. És clar que això ja és una altra història.

El resultat final, però, no el deixem de banda: 2000 m de desnivell positiu i 47 km amb bicicleta (anava a escriure pedalant, però entre les pujades a peu i les baixades no seria del tot cert). La propera, més.

Dades addicionals: una bicicleta, 3 bosses de bicicleta i la mateixa quantitat de portabicicletes es van estrenar a la sortida.

Podeu trobar algunes fotos de la sortida (i descarregar-les si teniu instal.lat el Picasa) a
http://picasaweb.google.com/BTTGirona/20071007Susqueda/
Espero que en Lluís també pengi aviat les seves a
http://picasaweb.google.com/Lluis.BTT/
i en Miquel a
http://picasaweb.google.com/charlas03m/

Ja tinc bici nova!!

Ara m'atrapareu pas, entre els iogurts, els plàtans i el canvi en condicions
Tremoleu passarells!

Per als amants de la tecnologia, us diré que te dues rodes, distribuïdes estratègicament una al davant i una altra al darrere, segons el sentit de la marxa (que és únic, doncs no permet la marxa enrera tot i les 27 combinacions possibles). També disposa d'un manillar disposat simètricament respecte a l'eix del vehicle a la part davantera del quadre. Ajustats al manillar hi ha una sèrie de palanques que permeten accionar, sense deixar de subjectar-lo, els frens del davant i del darrere, així com mitjançant uns mecanismes dignes del gran Leonardo canviar la relació de transmissió de la pedalada a la roda. Cal fer esment que els pedals també estàn distribuïts antisimètricament a cada costat del xassis, de manera que quan un puja l'altre baixa, i viceversa. Així, mentres es pot parlar de la roda davantera i la darrera, en el cas dels pedals es pot parlar del dret i de l'esquerra (tot i que en algun moment, com en el que surt a la foto, n'hi hagi un endavant i l'altre endarrera). No seria el cas del manillar, que només és davanter, o el seient, que és relativament centrat.

No ho havia dit, però és de tracció al darrera, com els bòlids de fòrmula 1. Amb la finalitat de donar més confort a la marxa també ve equipada de sèrie amb un seient de forma ergonòmica que s'adapta d'una manera força encertada a la zona glútia del pilot.

La resta de detalls poden ser més complexes i encara no els he acabat de païr (m'han parlat del quadre, però desconec qui n'és el pintor; de la cadena, però no he trobat l'opressor, dels plats, però desconec el cuiner i el tipus de cuina, de la tija... però què carai deu ser la tija?)

Ah, sí, també portava un timbre, un llum al davant i un al darrere!