Un poema a mitges,
un llençol aspre,una ungla escapçada.
Incomoditats que són arestes a l’ànima.
Pausa
A fora les fulles tremolen.
Preludi de tardor anhelada.
Engeloseixo!
Es pot sentir fins a desprendre’s?
L’alè ha impregnat la finestra.
Esperança i reprendre
El cursor pampallugueja.
Teclats muts.
Blancs que amaguen rimes.
Rimes que oculten carències.
Una nafra sagna als budells.
Rendició final
Un poema a mitges,
un llençol aspre,
una ungla escapçada.
Mort a la vanitat
