Cites gratuïtes

Cartell de la pel·lícula Amanece que no es poco

Fa un bon grapat d'anys escoltava en la ràdio el discurs que feia un dels aspirants a dirigir un partit davant els afiliats reunits en congrés. El partit anava de capa caiguda i aquell home, jove, s'esforçava a transmetre il·lusió i esperança. Digué tot allò que u suposa que ha de dir un candidat davant dels militants i va afegir, a més, una cita de María Zambrano. Em va commoure el que, a ulls meus, era un acte gratuït però bonic. Aquell gest, possiblement, li va aportar el pessic de vots que li faltaven i jo em vaig afiliar a la fracció de l'esquerra a on encara algú citava Zambrano.

Ara fa uns dies he vist Oriol Junqueras, un home empresonat, recórrer a la lírica fent un al·legat personal davant del Tribunal Supremo espanyol. Ell segur que sap que la seua sentència fa temps que va ser redactada, però es permeté dir el primer vers del primer sonet del Canzionere de Petrarca: «Voi ch'ascoltate…». En la seua ànima d'aram ressonava «vosaltres que escolteu…». Aquells jutges fa temps que deixaren d'escoltar raons i més de la mitat de Catalunya només canta la cançó de Quico Pi de la Serra Fills de Buda. ¿L'escolten fora de les fronteres espanyoles? Potser se l'escolten nord enllà, i fins i tot, si té sort, poden considerar l'anunci inicial del poeta que «Chiede compassione del suo stato». Poder poden, ho faran?

Però les citacions més instructives del procés en general i del procés penal en particular les va fer l'home més espavilat de la sala: l'advocat defensor Xavier Melero. Començà la seua intervenció invocant Claus Roxin, famós penalista alemany, «quien quiera una política criminal ilustrada lo primero que ha de hacer es ilustrarse». Em va paréixer que feia broma, ¿una justícia il·lustrada en el Tribunal Supremo espanyol? I l’acabà citant una de les escenes més surrealistes de la pel·lícula Amanece que no es poco. José Luis Cuerda, el director, ens mostra un català, José Sazatornil, vestit de guàrdia civil amonestant un argentí que ha plagiat Llum d'agost, de Fulkner (sic), i en acabant el lliura a un altre català, Cassen, que fa de capellà i que l'ha de confessar de tan gran pecat com és plagiar un escriptor a qui tant s'admira en aquell poble tan destarifat. Per si no ho recorden, els diré que el moll de l'obra de William Faulkner va de racisme, fanatisme religiós i misogínia. Deliciós!

Dubte que la cita humanista de Junqueras, sobre el penediment, i la surrealista de Melero, sobre l'administració de justícia, hagen estovat aquelles gàrgoles magistrals amb punyetes. 

Tot, però, no són mals auguris. Fa uns dies el jurat internacional de la Quadriennal d’Escenografia de Praga ha decidit premiar l’aposta política i estètica del pavelló català Prospective Actions, que inclou escenes de les càrregues policials de l’1-O. El tema d'enguany era 'Fronteres poroses'.

Des de l'escepticisme, i parafrassejant Petrarca, els dic als magistrats: «una bella sentència tota una vida honora».

Publicat en el periòdic Levante-EMV de 21-06-2019

Joguets sexuals

A principis dels anys 70 l'aparell més sofisticat que jo tenia en casa era un tocadiscos, eclèctic com era hi reproduïa tant el Sex Machine, de James Brown, com Leo Ferré interpretant poemes d'Arthur Rimbaud «Joventut ociosa / a tot sotmesa, / per delicadesa / la vida he perdut». Com correspon al món analògic, i a la dictadura franquista, les coses i els costums eren molt diferents dels d'ara. Tant el doble elepé de Brown com el senzill de Ferré els havia adquirit en la beata Andorra.

Ara, amb tant d'aparell i dildo connectat a internet, les distraccions s'han multiplicat i són més accessibles… però.

Però anem alerta que totes eixes maquinetes connectades en línia poden ser el cavall de Troya per a la invasió de la privacitat del nostre domicili o del nostre cos. Werner Schober ho demostrà en la reunió anual dels pirates informàtics –el 35é Congrés de Chaos Communication reunit en Leipzig–, la Internet de les coses té una alta vulnerabilitat. Ell es va centrar en un producte concret, el Vibratissimo Panty Buster per a dones, fabricat en Alemanya, un vibrador que s'acopla a les bragues i que es pot activar de prop per Bluetooth o, a través de l'aplicació per a mòbil, des de qualsevol part del món. El cas és que, segons ha provat Schober, qualsevol amb un mínim de coneixements informàtics podia accedir als sex toy, tant d'usuaris coneguts com a l'atzar, i activar-los. La pregunta és: ¿accedir a un joguet sexual remotament i accionar-lo, sense consentiment de la persona propietària, és violació? Són coses que no ens plantejàvem quan llegíem El clic de Milo Manara –un clàssic del còmic eròtic que es pot trobar en Internet per 20 € en un pack de set devedés, piratejat of course– perquè en aquell moment sols era pura fantasia. Com bé diu Antonio Ariño «La sociedad digital ha pasado de ser una sociedad de promesas a amenazas». Ara bé, no sospitàvem que arribarien a l'entrecuix ni que foren tan tan profundes… i passeu-me la broma fàcil!

OhMiBod –la companyia fundada per Suki Dunham que començà fabricant vibradors que s'activaven al so de l'ipod–, ja te una àmplia oferta de joguets intel·ligents. Si disposeu d'un telèfon, tan intel·ligent o més, o l'assistent Alexa –que s'anuncia per tv mostrant un net controlant-li les menjades al seu iaio– o un Apple Watch, i teniu l'app corresponent –en Android i iOS– podeu ampliar la vostra experiència sexual. Ara pots triar la velocitat, la intensitat i altres efectes ambientals. Amb el rellotge d'Apple l'utensili vibrarà al ritme del batec del cor de la parella. Pots fer que s'il·luminen al compàs d'una cançó, que li has ordenat ficar a Alexa, per a acompanyar-vos en eixe moment tan especial. Dunham, desvanida dels seus productes, els recomana molt efusivament a persones «discapacitades», ¿arribarem a la modificació prostètica? ¿¡Viurem escodrinyats però satisfets!?

En aquell remot món nostre, encara analògic, cantava Brown: ¿Podem fer-ho i anar-nos-en? Yeah!

Publicat en el periòdic Levante-EMV, 07-06-2019