Deixa'm descobrir estels sobre la pell

Tenim de nou el Nadal aquí i, malgrat les meves poques visites per aquest espai, si hi ha alguna cosa que hi apareix són les meves postals de Nadal, any darrera any, sens falta. Per mi es el moment d'enviar una foto, feta per l'ocasió, impresa, i acompanyada d'alguna frase bonica, d'alguna decoració senzilla, i d'un paper d'scrapbook, més o menys actual. Aquest any he triat un paper de Crate Paper, de la seva col.lecció de Nadal.

Us de de dir que quan el vaig rebre no em va agradar massa, era fosc, i prim pel meu gust. No tot és com sembla per internet. Però de tota manera el que sí tenia clar era que volia fer una postal gran, i que havia d'utilitzar tot el full, així que, m'agradés o no era la meva tria. Ja ho podeu veure, el full doblegat per la meitat, res més fàcil.

El missatge? Doncs el 13 d'octubre vàrem anar a veure el darrer concert de Txarango, dins el Festival Esperanzah i escoltant la cançó "Mil ocells" vaig tenir clar que volia utilitzar part de la seva lletra. La cançó la trobo preciosa però és sobretot que hi surt la paraula "estels" el que em va decidir, tot i que no té sentit nadalenc. Segons he llegit, és una cançó dedicada a totes aquelles persones que saben aturar el temps al nostre costat. Per a mi qualsevol foto atura el temps, el fa etern i immortal per sempre.

La decoració? Doncs estels, fins i tot a les fotos

Aquest any hem fet un vídeo-selfie, o el que és el mateix, donar-li al play i fer el tontet. Després és qüestió d'anar copiant imatges, algunes més serioses i altres gens, de serioses. I el resultat pot ser prou divertit.

En aquest cas he ajuntat dos 10x15, un amb 6 imatges i l'altre amb 3, totes elles amb una estrella de cartró que passa de mà en mà. Les dues fotos estan enganxades a una cartolina blanca, i per això es veu una mica de marge blanc per sobre i a sota.

I aquesta és la part de darrera, amb una altra frase de la cançó i la nostra felicitació.

Faig 22 postals de manera que no puc decorar-les massa. Faig alguna etiqueta amb la meva Cuttlebug, utilitzo perforadores, he fet embosing amb el número 18, i he repartit entre totes les postals un paquet de cinta daurada d'estrelles, i dos paquets de perletes adhesives de diferents colors i mides.

I finalment he fet els sobres a mida.

El que més m'agrada? Doncs donar-les. És el meu moment. El moment de desitjar el millor pels dies que vindran, i el moment de demanar somriures, i el moment de ser feliç.

Un any més, Bon Nadal.

L'scrapbook per dir Per Molts Anys

Fa molts mesos que no publico res, i és que des de Nadal no he fet res d'scrap. Sí que tinc algun projecte a mig fer, com un aniversari i la graduació de la Berta, i també les nostres vacances a Creta, però passen els dies i si no em poso les piles em trobaré al Nadal amb una postal per fer.
Penso que el que costa més és la gestió de les imatges, mirar-les una per una i fer una composició que no doni massa feina a l'hora d'imprimir. En algun moment he pensat en fer àlbums digitals, però igualment has de triar les composicions i no tinc massa clar que el resultat i aspecte de les imatges m'agradaria.

Però sortosament vaig trobar fa uns dies una motivació perfecte per embolicar-me amb un projecte d'scrap. Ahir vàrem celebrar el 80 aniversari d'una tieta i, a més del regal col.lectiu, vaig proposar a la família regalar-li un àlbum de firmes, és a dir, un àlbum amb breus texts escrits i signats per cada un de nosaltres. Vaig demanar una foto de grup de cada casa, i vaig muntar un àlbum de mida 15x20cm amb 7 fotografies i les seves respectives felicitacions i bonics escrits adreçats a la persona homenatjada.

La tia Marina :

Tal com us comentava és un àlbum de mida 15x20cm apaïsat, amb dues anelles.El llom ja estava folrat de roba negra, de manera que jo he folrat la resta de cartró gris amb cartolina de textura i paper decorat.

Tinc per costum guardar les bosses de paper que són neutres i així quan faig algun obsequi sempre la puc personalitzar i fer-la servir d'embolcall, i també de protector, és clar.

El títol del projecte és, un cop més, "Per molts anys creixent junts". És una frase que m'agrada perquè té un sentit integrador : tots junts celebrem els teus anys a mida que creixem. I la veritat és que la he utilitzat varies vegades.

Però també volia centrar-me en el moment present, i per això no només portem uns anys creixent junts sinó que també celebrem el moment "ara", i en tal com som el dia que junts ho celebrem

No he fet mai un àlbum recopilatori d'una persona que fa anys, amb imatges des que era petita i a mida que s'ha fet gran fins el moment present. Simplement no m'agrada la idea i sempre li he volgut donar un sentit diferent.

Així que : "80 anys per celebrar i créixer. Un dia per recordar... Ara tal com som.

I després d'aquesta petita introducció de la idea del projecte, ve la nostra participació.

L'estructura es va repetint i com és normal varia la decoració.

A l'esquerra hi ha una fotografia d'un o més familiars, seguint el criteri de les cases o nuclis familiars, suposo que m'enteneu.

I per afavorir l'escriptura he enganxat paper a sobre la cartolina, un d'aquest papers que sovintegen tant a les col.leccions de papers d'scrapbook, amb les ralles que evoquen fulls de comptabilitat.

A cada pàgina he anat enganxant etiquetes amb paraules, que tot i no formar cap frase concreta he mirat que anessin tenint un sentit. Així començàvem amb l'Ara i seguim amb un Avui, i després un Sempre, i al mateix full un xic més avall, un Sempre Amor. I és que aquesta és la pàgina del fill de la Marina, amb la Carme i el Roger.

I continuem amb un Celebrar, ben gran...

I segueix la nostra pàgina amb un Ara Tu. És el seu moment i el seu dia.

80 Per molts anys guais...No podien faltar els anys i les inicials del seu nom i cognom.  

Nosaltres Junts, Un Dia. 

Tal com som. Aquesta és la darrera pàgina de dedicatòries.

El que ve a continuació és un regal, també col.lectiu, com tot el projecte. I la foto del regal és dins el sobre. És un objecte femení i per això li he posat el nom de La Nena Maca.

El sobre també està decorat pel darrera.

Com us deia al principi és un projecte col.lectiu, on tots els que hi escriuen son importants i per tant el projecte no és res sense la seva participació, però a mi m'ha donat l'excusa perfecte per fer una estona d'scrapbook, i passar-ho d'allò més bé.

D'aquí uns dies li portaré uns fulls més, amb les fotos de la festa, i per això va bé tenir una tapa amb anelles. També a ella li agradarà poder recordar lo bé que ens ho varem passar.

I fins aquí la meva darrera excusa per fer scrapbook.