(Encetem un micaco analític…)
A finals de la setmana passada es feia públic el pacte entre els partits d’esquerra badalonins per arrebatar la batllia de la ciutat al PP. D’aquesta manera, el polèmic Xavier García Albiol no podrà continuar sent l’alcalde de la ciutat. Molts comentaris s’han pogut llegir sobre aquest tema, i a mi m’agradaria donar també el meu punt de vista.
El PP ha estat la força més votada, sí, és veritat. Però per manar no només et calen vots, et cal tenir una majoria de regidors. I el PP ni l’ha tingut ni ha tingut l’habilitat de realitzar pactes per tenir-los. Certament, al PP li han votat 30.559 badalonins, 3669 persones més que no pas el 2011. Però és que als partits d’esquerra (sense contar CiU ni C’s) n’han obtingut 44.018, 10.615 vots més que el 2011. Resumint, hi ha més votants (repeteixo, sense contar CiU, C’s i altres sense representació) que no volen a l’Albiol com alcalde que els que sí el volen. Si els seus representants s’han posat d’acord per poder formar govern és una opció tan vàlida i democràtica com si l’hagués fet l’Albiol, per molt que ell ho critiqui.
Un tema del que s’ha parlat també és la comparació de la situacío de l’Albiol a Badalona amb l’Ada Colau a Barcelona, dient bàsicament perquè estava ben vist que a Badalona no manés la força més votada i a Barcelona en canvi sí si cap dels dos tenien majoria. Bé, hi ha una diferència substancial: a Badalona l’Albiol ja manava. I a estat precissament la seva forma d’utilitzar el càrrec el que feia urgent treure’l d’allà. Na Colau no sé com ho farà a Barcelona però té el benefici del dubte. L’Albiol a Badalona sabíem exactament què anava a fer perquè sabem què ha fet.
I què ha fet? Doncs més o menys el que han fet els altres governs municipals, això sí, amb una potent campanya mediàtica per a fer veure que no i tocant sempre temes molt populistes com els dels immigrants. I és que en aquests quatre anys que ha manat Badalona ha sortit als mitjans de comunicació bàsicament per les polèmiques declaracions del seu alcalde i com a lloc de reunió de la cúpula del PP quan venia a Catalunya. Bé, i pels escàndols com ara en les oposicions de la Guardia Urbana, el comportament de certs regidors i les prohibicions de cantar certes cançons...
I ara ja està tot arreglat? Ni molt menys. S’ha pogut veure que la bossa de votants del PP és enorme a Badalona I ho és sobretot en els barris que van crèixer als anys 40-60 amb llocs on ha aconseguit més del 45% dels vots. Això que ens vol dir? Que molta gent que va venir de fora mai s’ha integrat realment a la ciutat. No és que es facin independentistes o no, ni molt menys, és que ni s’ha arribat a sentir plenament integrats. Han viscut a Badalona com podrien haver viscut a Móstoles, per ells la gent del centre són “els catalans". I part dels seus fills han seguit el mateix camí. Existeix una fractura real que s’arrossega des de fa temps i que ningú fins ara ha aconseguit corregir. I això es nota en coses com, per exemple, a l’hora de votar, on l’espectre polític es redueix als partits estatals.
Aquesta gent serà la que es mostrarà més beligerant contra el nou consistori (amb el segur incentiu del PP) i a la que el nou ajuntament haurà de prestar una especial atenció i dedicació. I espero que aconsegueixi trencar aquesta barrera social que ja fa masses anys que dura.
I per acabar voldria fer una reflexió en clau nacional: amb la pèrdua de Badalona el PP rep un fort cop no només en la seva estratègia contra el Procés Sobiranista, sinó també com a partit. Contra el Procés perquè voler ser alternativa de govern per la Generalitat quan cap gran nucli de població li dóna la confiança al partit per governar explica la seva falta de suport. I com a partit perquè si hom pensava en l’Albiol com substitut a la ja cremada Sánchez-Camacho ara s’ho ha de replantejar. Això explica l’extremada contundència amb que critiquen el pacte de les esquerres a Badalona. I jo me n’alegro molt, la veritat.
DARERRA HORA: Aquest matí llegia que el PSC ha començat a fer-se el ronso amb el pacte de les esquerres argumentant que 'no es troben a gust amb les idees sobiranistes d'alguns dels partits', i fins i tot s'apunta que hagin ofert pactes al PP si l'Albiol se'n va. Curiós. El PSC no està a gust amb el sobiranisme però sí amb les idees de dretes i xenòfobes del PP.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Imatges
Miro, Penso, Opino