La ciutat fundada dues vegades

Història i Llegendes

(Encetem un micaco romà…)

Un pou serveix per moltes coses: en pots treure aigua, el pots utilitzar per guardar gel o fins i tot per demanar-ne un desig. I fins i tot també serveix per saber qui i quan es va fundar una ciutat.

Quan fundaven una de les seves ciutats els romans practicaven un ritu que van copiar dels etruscs. Primer de tot, un àugur comprovava si el lloc escollit era aprovat pels déus. En cas afirmatiu, al punt central del lloc escollit es feia un pou votiu amb ofrenes i terra portades del lloc d'origen dels fundadors, que es tancava amb una pedra quadrada. Després, uns bous amb una arada marcaven el perímetre de la nova ciutat (on aniria la muralla) i després, amb el pou fundacional com a centre, s'organitzava i repartien els espais de la nova ciutat.

Moltes de les nostres ciutats actuals van ser fundades d'aquesta manera, de fet, algunes d'elles ho va ser més d'una vegada, com per exemple València. I el més curiós és que avui en dia podem visitar aquests pous votius. Per fer-ho, cal anar a un dels museus que més em crida l'atenció, el Museu de l'Almoina, situat al centre de la ciutat al tocar de la Seu.

En aquest espai es poden trobar restes romanes de diferents èpoques, visigòtiques i fins i tot musulmanes. Les restes romanes a mi em van agradar força, ja que per exemple podem trobar una part de la Via Augusta i les restes d'un nimfeu, una font monumental dedicada a les ninfes de les fonts.

Però una de les coses més curioses de veure són els dos pous fundacionals: un era el de l'any 138aC en temps de la Roma Republicana. Més tard, a l'any 75aC la ciutat va ser totalment destruida en la guerra entre Pompeu i Sertori i el lloc va ser abandonat durant 50 anys, fins que novament, en temps de la Roma Imperial, es va tornar a fundar la nova ciutat.

No és que siguin coses espectaculars, però són aquestes petites grans coses les que m'agraden a mi, els testimonis clars i presents de com eren els temps passats i de com i on va néixer una ciutat. I allà al costat les restes de la Via Augusta, el camí que va articular en gran forma la nostra terra, i que encara avui en dia ho fa.

Evidentment, si esteu per València i teniu oportunitat no puc menys que recomenar-vos visitar el museu, Val la pena.

• Els romans tornen a Badalona
• Ombres de Baetulo
• Empremtes dels origens
• Estan folls aquests romans!

• Arte e Historia
• Viquipèdia

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Robatoris i boicots

El món on vivim

(Encetem un micaco ferroviari…)

Diu una famosa frase que circula per internet que Inteligència Militar és una contradcció en si mateixa. El mateix podríem dir de la lògica política, que de lògica en té ben poc.

El dia 5 de gener estava jo assegut a l'estació de Santa Justa de Sevilla esperant la sortida del tren AVE Sevilla-València quan vaig llegir una notícia on s'explicava les ampliacions que a la xarxa d'AVE volia fer el Gobierno Español. Si no conegués Espanya em faria creus al veure el malbaratament tan brutal de diners que es farà per motius polítics en unes infraestructures que quedaran clarament infrautilitzades, més encara si tenim en compte el marc de crisi ens que en movem i que hi ha llocs on sí es necessitarien aquestes inversions. I no es fan, de nou, per motius polítics.

Jo no sé de moltes coses, però de moure'm en tren entre Barcelona i València i d'anar cap a Extremadura en transport públic sí que en sé alguna cosa, així que em centraré en els casos que conec.

Extremadura té en total 1,1 milions d'habitants (menys que Barcelona ciutat de forma estricte) i unes infraestructures ferroviàries clarament millorables. Ara mateix si consulteu la web de Renfe podeu veure que per anar de Plasencia a Badajoz només hi ha DOS trens al dia de mitja distància... i fent transbordament. Si voleu fer el trajecte en sentit contrari no en trobareu cap !

Evidentment això és surrealista, però no més que pretendre implantar en aquest trajecte un AVE... sense connexió amb la resta de la xarxa AVE! Resulta que l'AVE aniria de Plasencia a Badajoz... però per arribar a Plasencia des de Madrid només hi ha, a hores d'ara, QUATRE trens de mitja distància al dia! Extremadura té massa poca població per a que un AVE intern sigui rentable i resulta que la gran aventatge de millorar la connectivitat amb la resta de l'Estat tampoc s'obtindria. Ja, en un futur si que la tindrien... en teoria, potser...

Des d'un punt de vista lògic, i com ja vaig comentar fa temps en aquesta mateixa pàgina, penso que els extremenys guanyarien més amb una xarxa d'Alvia o Talgo per connectar les ciutats grans i una de tren lleuger per arribar a pobles més petits, que Extremadura és gran i la població molt dispersa. Evidentment, ja fa temps que vaig descartar demanar lògica a moltes de les decisions que prenen certs dirigents.

Si mirem el mateix cas per la connexió Barcelona-València (que amb les seves àrees metropòlitanes i sumant també Tarragona i Castelló de la Plana per on passen les vies sumen fàcilment uns 5 milions d'habitants) trobareu DINOU trens de diferents tipus (Euromed, Talgo, MD,...) cada dia en els dos sentits.

Doncs bé, per aquest trajecte sembla que al Gobierno Español ja li està bé que hi hagi trams amb UNA ÚNICA VIA, i això que no passen només aquest TRENTA VUIT trens, sinó que també s'han d'afegir rodalies i mercaderies (de fet les vies passen per importants zones industrials i portuàries). Aquí de moment ni es plantegen l'AVE i ni es plantegen desdoblar les vies. I no és que no facin obres, que sí en fan, però no es sap ben bé amb quina finalitat i resten parades i sense utilitzar-se en un altre exemple de malbaratament.

I si no hi hagués prou amb tot això tenim que veure com els senyors del Gobierno Español es dediquen a dir que la situació en Catalunya posa en risc "la sortida de la crisi". Ja, com si malbaratar els diners de tots no hi tingués res a veure. I com si boicotejar aquells lloc on es pot desenvolupar més fàcilment l'activitat econòmica tampoc.

Als defensors de la '3a via' els hi diria que encara tenim llocs on no tenim ni dues gràcies a Madrid, i als que ens critiquen el 'Espanya ens roba' els hi diria que hem donin arguments lògics per no invertir en una infraestructura que fins i tot la UE ha declarat prioritària. I és que Espanya no només ens roba, també ens boicoteja. I això que encara 'som Espanya'!

• Retallades i malbarataments
• AVE extremeny
• L'AVE dels collons
• Infraestructures ficció
• Via Única

• Ara
• El Singular

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Independència al quadrat

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco independent…)

Als catalans ens ha d'agradar fer les coses dues vegades : vam fer dues manifestacions multitudinàries el 11S, vam fer una consulta amb dues preguntes i ara convoquem uns eleccions plebiscitàries que, en realitat, són dues (i esperem que els espanyols no facin que siguin tres!)

Ahir finalment els nostres polítics vam fer allò que molts reclamavem des de fa temps i van convocar unes eleccions "autonòmiques" que han de mirar de fer allò que un referèndum d'independència no pot fer perquè Espanya ho prohibeix. Però abans tindrem les eleccions municipals, i això és més que un detall, és un punt prou important.

Jo era partidari de fer una única llista i unes eleccions el més aviat posible, i ja veieu ni una cosa ni una altra. Bé, és el que hi ha i ara és hora de fer pinya tots plegats per poder arribar a bon port. Tot i no acabar de compartir-ho, entenc i accepto això de les llistes separades i l'haver endarrerit les eleccions al 27 de setembre, veient darrerament com estava l'ambient entre els independentistes segurament hauria fet més mal que bé convocar unes eleccions de seguida. De com es va generar aquest mal ambient ara mateix millor deixar-ho córrer...

En tot cas, una de les coses que s'ha de tenir en compte són les municipals. I s'han de tenir molt en compte, perquè les pressions, les lectures i les interpretacions dels resultats que hi hagi en aquelles eleccions marcaran sens dubte els mesos d'espera fins el 27S. Més ens val treballar des d'ara mateix per a que els partits que defenen la independència tinguin uns bons resultats. Això farà posar encara més nerviosa a Espanya i quan hom està nerviós, és més fàcil equivocar-se.

No ens hem de confiar gens, però tampoc hem de pensar que estem davant quelcom imposible. Mirem els nostres adversaris : el PP en caiguda lliure aferrant-se a mentires i il·lusions per mirar d'evitar la sotragada, el PSC que no sap ni cap a on va, només sap que va amb el PSOE (que tampoc sap cap a on va) i C's pensant més en el Congreso que en el Parlament i fent política de cara Madrid. Fins i tot els "companys" d'ICV estan desapareguts, totalment desorientats per l'efecte Podemos.

No tenim res guanyat i tenim molta feina per endavant, però cada petita fita que aconseguim és un pas més cap a la meta. Va costar molt organitzar la Via Catalana i la V, però van ser un èxit. Va costa molt aconseguir la data i la pregunta però es van acordar. Va costar molt convocar el 9N i portar-ho endavant, però es va fer. Perquè el 27S ha de ser diferent ?

Les limitacions ens les posem només nosaltres. Ara mateix, el futur és nostre. Anem a agafar-lo.

 

• Vilaweb

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

L'any del 9

Els micacos

Per seguir el costum d’aquests darrers anys, el primer apunt d’aquest any 2015 serà un d’aquells on parlaré de tres coses diferents… sóc un home de tradicions !

Abans de res, desitjar-vos a tots aquells que encara m’aguanteu un molt bon any 2015, de fet us mereixerieu molt més i tot ! Espero que el que porteu d’any hagi estat positiu i que els Nadals els hagueu pogut gaudir de la forma en que ho volieu fer.

El segon terme del dia és recordar que el passat dissabte 10 de gener aquesta petita pàgina va fer 9 anys que existeix a la blogosfera. I què són 9 anys? Doncs mira, fa 9 anys es podia veure TV3 al País Valencià, Espanya ens prometia un nou Estatut que havia de ser una bicoca, no existien ni l’iPhone ni l’iPad, això del Twitter encara no existia i el Facebook no estava traduit ni a l’espanyol. O sigui, més o menys el neolític, de fet, crec que els primers apunts els vaig fer pintant directament el monitor amb pigments d’origen vegetal! Moltes coses i molts variades han passat aquests anys, la meva disponibilitat (sobretot per culpa del temps que no tinc!) per escriure també ha canviat molt, però tot i això miraré de continuar com sigui perquè… m’agrada i m’ho passo bé! El més curiós és que… el millor potser encara està per venir, qui sap, ens esperen temps de canvis, esperem que a bé ! En tot cas, espero poder continuar compartint opinions amb tots vosaltres.

I en darrer terme explicar, com sempre, una mica de com han anat aquestes vacances de Nadal. Per sort, ens han anat molt millor que l’any passat. El Nadal per a nosaltres sempre és especial ja que al tenir la família fora ens permet passar uns dies en la seva companyia i, a més, també cau en aquesta època l’aniversari d’en Micaquet, que ja ha fet 4 anys! A ell també li agrada estar en família, sobretot amb un cosí que té pocs mesos menys que ell, i amb el que fa un ‘Duo Dinàmic’ meravellós.

Ara bé, les imatges dels nostres Nadals són ben diferents del que solen aparèixer per la televisió: no hi ha neu, ni carrers plens de llums ni tendes atapaides de gent. Un dels llocs on anem cada any és al Parc de la Rambleta a València, és un parc urbà però dissenyat com si fos un bosc, amb molts arbres, rierols i fins i tot un llac. A en Micaquet li encanta i quan va diu que a ell li agrada allò, que la ciutat no li agrada ...

… i de fet no és estrany veure aus que sovint no veus a la ciutat...

Un altre dels llocs on anem és a una caseta de camp que tenen els meus sogres a un poble de València, tot i que aquest any no n'hem pogut anar perquè per temes famílars vaig haver de fet una ràpida escapada a Extremadura. Això va fer que els dies de Nadal encara em passessin més ràpids i em va permetre veure la gran diferència que hi ha entre veure aquella terra en hivern o en estiu, ara tot és de color verd, després tot serà de color groc...

… tot i que, per ser precisos, aquesta foto pertany a la província de Huelva, molt a prop de la de Badajoz, però els paisatges són pràcticament idèntics.

I res més, només agraïr-vos de nou la vostra paciència i tornar a desitjar-vos un Feliç 2015. Una abraçada !

• Any 3
• Any 4
• Any 5
• Any 6
• Any 7
• Any 8

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Els