Fi de Curs Blocaire 2012-2013

Els micacos

(Encetem un micaco estival…)

Arriba el final de juny i El Badiu de Micacos comença la seva típica parada estiuenca. Des de setembre passat s'han comentat moltes coses (no tantes com m'hagués agradat) en aquesta pàgina, i la veritat és que ara amb un Micaquet que cada dia que passa para menys quiet costa prou seguir fent-ho (com s'haurà notat en el baix ritme d'apunts) tot i que m'agrada seguir escrivint. Per cert, durant aquest període he utilitzat més el Twitter, que permet estar informat i comentar de tot utilitzant estones mortes.

Aquest darreres mesos han vingut marcats per la manifestació del passat 11 de setembre i les seves reaccions. Sembla que no, però a nivell nacional la cosa ha patit canvis importants tot i que la nostra llengua segueix sent perseguida (o sigui, com sempre…). Lamentablement la crisi i els que la gestionen no han canviat gens i el nostre estar de… benestar? està patint retallades a marxes forçades. Per sort encara ens hem pogut distreure amb algunes de les anècdotes que s'han pogut llegir en les xarxes socials (o fora d'elles) i les llegendes i històries ens han transportat a altres temps i moments.

Voldria desitjar-vos un molt bon estiu i espero que ens tornem a llegir en setembre. Com sempre, que el blog se'n vagi de vacances no vol dir que en Carquinyol estigui de vacances. En el meu cas m'hauré d'esperar a agost per a tenir uns dies de descans (ja ni tot el mes, coses de les retallades abans esmentades…) que compartiré entre Extremadura i País Valencià (llocs amb una fresca considerable per aquelles dates) amb la família.

Mentrestant, miraré d'anar contant els dies que falten per a fer l'animal… concretament d'aquests tipus …

Bones vacances a tothom i una forta abraçada !

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

La Nit dels canvis de sexe

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari…)

Cada any que passa per aquestes dates se'm presenta el mateix desafiament, amb la diferència que cada any és més complicat que l'anterior. Com tots sabeu (i de ben segur la teniu ben preparada ja) aquesta propera nit és la més curta de l'any, i és en la que és celebra la Revetlla de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans. Aquesta nit, la gresca, la xerinola, la música, les fogueres i les coques i altres dolços similars seran ben presents a tots els pobles situats entre Salses i Guardamar i entre Fraga i Maó.

I com cada any per aquestes dates jo tinc el propòsit de parlar d'una llegenda associada a aquesta nit, una de les nostres nits màgiques tradicionals. I clar, cada any està més complicat. Fent un breu repàs, en anys anteriors he parlat de ciutats encantades submarines, de ballarines fantasmals, de tresors encantats en les runes de castells, en portes de l'infern, en fantasmes de castells i fins i tot d'arbres casamenters.

Vist tot això, la qüestió era: de què puc parlar aquest any que sigui una mica original ?

Per sort, la nostra tradició és prou diversa poder mantenir el nivell de sorpresa. Avui parlarem de com canviar de sexe en una nit i sense necessitat de cirurgia !

L'Aranyó és un petit poble del municipi de Plans de Sió (Segarra, Principant de Catalunya) gairebé deshabitat, ja que al 2009 només contava amb 8 habitants. Tot i que petit, el poble té dues característiques úniques: La primera és que al castell del poble va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo. La segona són dues grans roques situades prop del nucli urbà conegudes com els Pallers de Pedra.

Aquestes dues roques tenen unes quantes històries associades. Mentre que uns afirmen que són d'origen tumular i prehistòric, altres defenen que són simplement un capritx de la natura. I per la seva banda, la tradició afirma que tenen un origen màgic ja que afirma que sota d'elles està el cos d'un ric àvar que li va negar una mica de palla a un pobre que havia de dormir sobre el terra nu mentre ell no sabia que fer-ne de tanta com tenia i que va rebre un càstig diví per la seva mala acció. La gent creu que algunes nits, al passar a prop, es pot escoltar els laments del desgraciat ric.

Però si bé aquesta és una de les típiques tradicions que podem trobar associats a molts indrets, una de les altres que hi ha no és tan habitual.

S'assegura que si durant la Nit de la Revetlla de Sant Joan, des de la mitjanit fins l'eixida del Sol, hom conta totes les pedres de munt sense esgavellar-ne cap (o sigui, sense moure cap)… mudava de sexe !. Això sí, les havia de contar tres vegades per assegurar-se que no es descomptava pas.

Ara bé ,sembla ser que encara ningú ho ha aconseguit fer, però si hom compta molt ràpid, li agraden els desafiaments, no sap que fer durant la Revetlla i té molta curiositat i cap mandra de canviar de sexe pot ser una pla interessant…

NOTA: M'hagués agradat acompanyar el text amb una imatge dels Pallers de Pedra, però no n'he trobat cap amb llicència CC, així que us heu de conformar amb l'enllaç a una de les imatges que he trobat.

• La ciutat submergida
• La Dama Roja
• La nit de les fogueres màgiques
• Ballarines d'un altre món

• Viquipèdia
• Costumari Català
• (img) Descobrir

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

#DretASaber : Lídice i Xàtiva

Història i Llegendes

(Encetem un micaco recordatori…)

La setmana passada el PP va llançar la campanya #DretASaber per explicar als habitants del Principat aquelles coses que, al seu parer, el Govern 'nacionalista' no explica. M'agradaria aprofitar la campanya per explicar una d'aquelles coses que no són tan conegudes com ho haurien de ser.

Lídice és un poble de la República Txeca. Aquest poble és va fer lamentablement famós durant la Segona Guerra Mundial perquè Hitler va ordenar que desaparegués completament com a represàlia per l'assassinat d'un capitost nazi. L'objectiu era eliminar completament Lídice i fer oblidar el seu nom. Així, el 10 de juny de 1942 les forces alemanyes van envoltar el poble i van agafar a tota la població. A uns els van executar al dia següent i unes quantes dones i nens van acabar els seus dies als camps d'extermini. El poble va ser completament arrasat i convertit en camps de conreu.

‡‡Aquesta barbaritat, però va tenir precedents a la història. Un d'aquests precedents va passar tal dia com avui, un 17 de juny de l'any 1707. Aquell dia, les tropes francoespanyoles de Felipe V de Borbón van començar a eliminar del mapa la ciutat de Xàtiva. El motiu: la forta resistència oferta a les tropes borbòniques i un avís a la resta del Regne de València. Recordem que Xàtiva era la segona ciutat d'aquell regne, seria l'equivalent a voler esborrar Sevilla avui dia.

El dia abans van forçar la deportació de la major part de la població cap a La Manxa (fins i tot volien enviar-los a Amèrica). Per aquesta ruta d'exili molts van morir. Després les forces francoespanyoles van començar a cremar edificis, sobretot els oficials, amb els quals es va perdre gran part de l'arxiu del Regne de València. Una vegada acabat l'incendi van començar a enderrocar les restes que quedaven per a fer lloc per a construir la nova Colonia Nueva de San Felipe.

Fins i tot es va substituir el nom de Xàtiva als mapes oficials. En aquells moments, l'illa gran de Terra de Foc figurava als mapes com a Illa de Xàtiva, doncs bé, el nom també va desaparèixer. No deixa de ser irònic que aquell lloc ara s'anomeni Terra de Foc.

Avui en dia encara s'anomena 'socarrats' de forma informal als habitants de Xàtiva. No va ser, però, l'única de les poblacions que va patir el foc de la repressió borbònica puix Quart de Poblet, Vila-Real, Caldes de Montbui, Sitges i unes quantes més també el van haver de suportar.

I trobo que avui, que fa 306 anys d'aquell extermini, tenim #DretASaber i a recordar que un dels primeres intents (sinó el primer) d'esborrar i aniquilar una població de totes les formes possibles a la història de l'Europa moderna ho va fer el primer Rei d'Espanya contra una de les poblacions de la nostra terra.

Per cert, no se'n va sortir… és que som com la mala herba nosaltres !

• La història com a arma
• L'engany del Barri Gòtic
• Esborrant Catalunya
• Columnes enderrocades i amagades

• Viquipèdia
• Viquipèdia
• Wikipedia

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Olor i color

Imatges

 

 

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

Titulars i credibilitats

Per la xarxa

(Encetem un micaco postal...)

Sempre s'ha tingut el debat sobre si els mitjans de comunicació són instruments més orientats a crear opinions que no pas a difondre opinions. Bona part d'aquest debat gira al voltant del fet que, amb més o menys freqüència segons el mitjà, aquests informen utilitzant punts de vista que podríem anomenar 'curiosos'.

Anem a veure dos exemples molt innocents però que denoten un cert què. Primera notícia ...

... fa falta explicar gaire de què pots pensar al llegir això? Evidentment, que Chewy ha deixat de banda la tradicional arma del Wookies, la ballesta, i ha optat per l'honorable espasa dels Jedi (i dels Sith), cosa que segurament va contra les lleis del Consell Jedi que l'ha fet detenir.

Si deixem de banda el frikigeekisme la notícia té una altra lectura: l'actor que va interpretar a Chewbacca ha estat retingut a un aeroport dels EUA perquè portava un bastó en forma d'espasa làser que les autoritats han identificat com una possible arma (bastó, no espasa) que anava a portar al damunt durant el trajecte en avió. I ja sabem com estan als EUA amb les coses que pensen que es poden utilitzar d'arma als avions.

Segona notícia, aquesta més nostrada ...

... d'acord que ara que en Micaquet té dos anyets i mig gairebé un està més versat en el món de l'animació televisiva, però pensar que una sèrie com'Bob Esponja' faci un homenatge a la dolçaina o a 'Al Tall' és viure en un (perillós) univers paral·lel.

L'explicació és molt més senzilla. Un anònim usuari va fer un hàbil montatge amb una seqüència de la sèrie d'animació on va canviar la música original per un fragment de 'El Cant dels Maulets' de 'Al Tall' i el va pujar a Youtube. A partir d'aquí tot es collita pròpia de 'Las Provincias'.

I com deia al començament, si en casos tan innocents i tan clars com aquests els diferents mitjans fan unes acrobàcies que Déu n'hi do, què no faran en altres notícies molt més fàcils de 'guarnir' ?

• Demòcrates vs Nazis
• Errades informàtiques

• Las Provincias
• La Voz de Galícia

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Sobre l'AVE extremen

El món on vivim

(Encetem un micaco ferroviari…)

En aquest blog he parlat un parell de vegades sobre l'AVE a Extremadura al tocar-me en primera persona el tema de les infraestrucures de transport públic extremenyes almenys una vegada l'any. Poques coses puc afegir a les que ja vaig comentar aquí i aquí.

Jo segueixo pensant que Extremadura sortiria guanyant amb xarxes de trens convencionals estil Euromed per connectar les principals ciutats completada per xarxes de trens lleugers (estil FGC) per unir les principals viles amb altres de segona categoria però importants de forma local i que servirien com a punt d'unió amb xarxes d'autobusos per arribar a la resta del territori. S'ha de tenir en compte que Extremadura té més superfície que Catalunya però menys població que la ciutat de Barcelona.

Tot i així, voldria fer un parell d'observacions: No fa gaire, la Ministra de Fomento va anunciar l'AVE extremeny assegurant que el trajecte Madrid-Badajoz es farà en 3h 35 minuts en un trajecte amb només dues parades (Talavera de la Reina y Cáceres) i reduint el temps de trajecte en 1h 35 minuts.

Qualsevol dels quatre recorreguts que trobem actualment entre Madrid i Badajoz té com a mínim unes 10 parades intermèdies, i en 3 dels 4 s'ha de fer transbordament). Comparar aquest trajecte amb un de semidirecte penso jo que és fer trampa, és com si comparéssim el temps de durada d'un futur TGV Barcelona-València amb el que triga el regional Barcelona-València i no pas el que triga l'Euromed.

Però el que trobo més curiós de tot plegat és: si hom pensa que un servei d'AVE semidirecte Madrid-Badajoz pot ser interessant… perquè a hores d'ara no existeix un servei de regional express semidirecte entre Madrid i Badajoz que segurament reduiria força el temps de trajecte ?

• Retallades i malbarataments
• L'AVE dels collons

• La Vanguardia

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!