Reflexions

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco reflexiu…)

Avui acaba (oficialment) una campanya electoral que portem arrossegant des de molt més enllà del dia d'enganxada de cartells. Demà és, en teoria (i ja veurem com queda...) dia de reflexió. Però com demà tinc plans, les reflexions les faig avui.

• Aquestes són unes eleccions autonòmiques dins del marc de l'Estat Espanyol. No estem votant la independència, només estem votant qui governarà Catalunya els propers quatre anys.

• Hi ha una promesa de determinades forces de realitzar una consulta d'autodeterminació. A hores d'ara això és l'únic que hi ha: una promesa.

• Aquesta campanya electoral s'ha centrat bàsicament en la promesa esmentada al punt anterior. Tot el demés sembla no existir o bé està subordinat a aquest fet.

• No estaria de més recordar que la realitat més immediata no estarà, ni de bon tros, subordinada a una possible consulta sobiranista.

• Els independentistes sabem que la independència no acabarà amb la crisi.

• Els unionistes no han presentat ni un sòl argument positiu explicant els beneficis que reportarà als catalans continuar dins de l'Estat Espanyol, només han explicat el que perdríem si ens anem.

• El federalisme del PSC no se'l creuen ni ells. No es pot ser federal si dos no volen i l'altra banda no està per la feina.

• Els unionistes no han fet campanya, s'han dedicat a adaptar el Llibre de l'Apocalipsi.

• No tornarem a on érem. En cas de continuar a l'Estat Espanyol ens collaran molt més que fins ara i ens retallaran encara més l'autonomia. El cas del que passa amb la N-II i amb el Corredor Mediterrani són bons exemples del que ens espera.

• Certes persones pensen que la Constitución té un poder sobrenatural superior al del qualsevol text sagrat, Bíblia inclosa.

• ERC, SI i CUP han perdut una ocasió d'or per demostrar allò que sempre diuen que el país està per damunt de les sigles.

• El vot que hom "presta" a un partit per a que convoqui un referèndum aquest partit l'utilitza també en altres temes, com per exemple polítiques socials.

• Els unionistes no han presentat ni una sola proposta amb cara i ulls de modificació de l'organització de l'Estat Espanyol. Bé, ni proposta ni pensament en fer-ho.

• Tots els partits han promés coses que no depenen d'ells, a això se li anomena enganyar a la gent. I està molt, però que molt lleig.

• Encara que sembli el contrari el debat no és sobre si una Catalunya independent estaria dins o fora de la UE. El que ara es vol decidir és si Catalunya es queda, o no, dins d'Espanya.

• Hi ha una diferència clau entre independentistes i unionistes: els independentistes volen convocar un referèndum on tothom, unionistes inclosos, podrien dir la seva. Els unionistes, en canvi, volen imposar les seves tesis sense cap mena de consulta.

• Les "bombes periodístiques" sense contrastar en plena campanya electoral són pròpies de repúbliques bananeres.

I fins aquí les meves reflexions. I amb la feina feta, miraré de dedicar la jornada de reflexions a jugar amb en Micaquet !

Bona reflexió i no us oblideu d'anar a votar per aquells que més us convencin… o menys us desagradin !

PS: No em puc estar de fer notar la millor combinació eslogan-actuació de tota la campanya electoral...

 

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El lladre del suc de llimona

Per la xarxa

(Encetem un micaco divertit...)

Per sort de tant en tant trobes alguna notícia per la xarxa que fa que no puguis parar de riure …

… i tot i que hi ha qui afirma que aquesta és una d'aquelles tantes notícies falses que circulen per la gran xarxa, el moment divertit ja no te'l pot treure ningú !!

• El sacrifici d'un lladre
• Garantia limitada
• Fulls parroquials

• menéame

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Crònica d'una Badalona sota el PP

El món on vivim

(Encetem un micaco cronista…)

Un dels arguments més utilitzats pel PP (i per altres unionistes) és que la independència ara no toca, que ja prou té la societat per mirar de sobreviure a la greu crisi que patim des de fa anys com per ficar-se en 'aventures secessionistes'. Aquest argument sovint va acompanyat d'un elogi a la capacitat que té el PP per a gestionar aquesta mena de situacions i de lloança per la feina que ha fet.

Bé, com tinc 'la sort' de viure a una ciutat governada pel PP (gràcies al beneplàcit de CiU, tot cal dir-ho) anem a fer un breu repàs de la gestió dels populars a la meva ciutat durant l'any i mig que porten manant.

Comencem per l'àmbit institucional: A hores d'ara tenim un batlle pendent de processament judicial per delicte de provocació i incitació a l'odi…

… també tenim el cas d'una denúncia per extorsió contra un regidor, David Gómez, i el coordinador de districte Antonio Cortés …

… personatge aquest darrer, n'Antonio Cortés, que ja va aparèixer fa temps en aquesta pàgina perquè estava acusat de no portar al seu fill a l'escola (i tot així va continuar essent membre de l'equip de govern) …

… i és que cal aclarir que el abtenstisme escolar és un mal arrelat en certes zones de la ciutat.cies per absentisme escolar no són pas anecdòtiques. Un director d'una de les escoles afectades lamenta que d'ençà que a Badalona governa el PP la policia local ha abaixat la guàrdia en la lluita contra l'absentisme i és més tolerant amb algunes comunitats...

… continuem una mica més amb les escoles i una de les promeses estrelles de les municipals, la gratuïtat dels llibres, que una vegada passada la febrada electoral es va "ajornar" ...

… com també es van ajornar moltes reformes urbanístiques a la ciutat. Passem a parlar d'obres i construccions: cal a dir que sota el mandat del PP finalment s'ha finalitzat la tan esperada i necessària reforma de part del Passeig Marítim començada a l'anterior mandat …

… altres obres, però, no han tingut tanta sort. Així, la piscina del centre es va haver de tancar per un despreniment per culpa de la manca de manteniment …

… s'ha inaugurat un centre cultural sense ús definit i que no es poden obrir per manca de diners pel seu manteniment …

.. i talment com ha passat en altres llocs governats pel PP els impagaments de la factura de la llum han portat tallades d'aquest servei en diferents equipaments de la ciutat …

… i altres obres recent realitzades han rebut la visita de dos dels mals endèmics de la ciutat que el PP tenia com a temes estrella en la seva campanya : l'incivisme i la delinqüència …

… mals que no només no han millorat, sinó que diria que han empitjorat i tot. De fet, no és estrany veure aparèixer Badalona a les notícies amb titulars similars als següents …

… recordem que segons una enquesta de l'OCU Badalona era la ciutat de l'Estat Espanyol on els seus ciutadans es sentien més insegurs !!

Amb tot això que us acabo d'explicar, és normal que no m'hagi estranyat gens d'una de les anècdotes d'aquesta campanya electoral...

I arribats a aquest punt, i deixant de banda afinitats nacionals i colors polítics, només es pot arribar a una conclusió: el PP és un gestor públic nefast ! Si aquests és han de treure de la crisi anem ben arreglats...

• Jugar amb foc
• La llegenda del barri sense llei

• SOS Racisme
• El Periódico
• El País
• El Punt Avui
• La Vanguardia
• Ara

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Vintage electoral

En primera persona

(Encetem un micaco electoral…)

Ja estem de nou en plena dinàmica electoral ! Bé, realment, la cosa no ha canviat pas tant de fa una setmana ençà, ni tan sols fa un mes ençà. Ara ho estarem oficialment, però ja fa molt de temps que el clima al Principat és electoral. Només cal fer una ullada a la recopilació de titulars feta des del dia 12 de setembre per a veure que ben poca ha canviat: en Mas segueix venent-se com a gran promesa de la independència, en Navarro no sap ni que prometre, na Camacho segueix profetitzant tota mena de calamitats, el noi de ICV segueix a la seva i Esquerra/SI/CUP segueixen venent la seva versió particular d'independència. I es dediquen a barallar-se entre ells com escolanets, això sí ! Res de nou sota el sol i si per mi fos ja podrien votar demà mateix !

En una de les moltes operacions de neteja i catàleg realitzades al meu petit pis en extensió i enorme en història he fet una altra troballa d'arqueologia domèstica similar a la que vaig presentar fa temps. En aquesta ocasió ha estat un conjunt de documents relacionats amb les eleccions generals de 1977, les primeres després de la dictadura. I, penso jo, no està de més fer-hi una ullada.

Comencem veient una de les coses que repartien els antecessors de IC-V… quin canvi eh?

… continuem per una altra del PSC-PSOE, i cal indicar-ho perquè en aquella època havia més d'un PSC (bé, com ara….), fixeu-vos que demanaven i recordeu el que demanen ara …

… continuem amb els senyors d'Alianza Popular. L'estètica 'Amo a Laura' no ha canviat, la combinació de banderete no ha canviat, "l'agermanament" no ha canviat i "l'amor" cap a l'Estatut, la Generalitat i Catalunya en general tampoc. O sigui, que no han canviat …

… seguim amb el partit del Gran Far de l'Independentisme, que es va presentar en coalició… amb un altre PSC !!!

… i acabem amb els republicans, que justament per ser republicans encara estaven il·legalitzats, com també els hi passava als d'Estat Català. Per això tan ERC com EC van realitzar una coalició amb el Partit del Treball de Catalunya per a poder-se presentar a les eleccions …

Quines coses eh? Uns han canviat força, en canvi d'altres han evolucionat menys que el fòssil d'un dinosaure !

• Arqueologia domèstica

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Un mal exemple

Història i Llegendes

(Encetem un micaco aclaridor…)

Els catalans portem una temporadeta que només ens cauen amenaces i profecies apocalíptiques al damunt, com podeu anar seguint en aquest apunt que vaig fer fa ara uns dies i que segueixo actualitzant. És per això que quan hom llegeix una notícia que sembla voler calmar una mica els ànims se la mira amb certa estima. Una d'aquestes notícies va aparèixer l'altra dia fent referència a la visita que l'hereu de la Corona Espanyola feia per terres aragoneses quan en un dels seus discursos va deixar anar la següent idea:

Penso que Felipe de Borbón volia reivindicar aquell esperit pacífic i pactista que s'otorga al Compromís de Casp, aquell esdeveniment del que s'explica que 9 representants (3 del Regne d'Aragó, 3 del Regne de València i 3 de Catalunya) van acordar qui anava a ser el successor de Martí l'Humà, mort sense hereu, com a rei de la Corona d'Aragó.

Tot molt maco i entranyable, però lamentablement la realitat no era tan ideal.

Només cal llegir l'entrada de la Viquipèdia respecte a aquest afer per veure que el Compromís de Casp es va desenvolupar enmig d'un clima bèlic important, quasi una guerra civil no declarada. I si no n'hi hagués prou amb les tensions dintre de la Corona d'Aragó per a la successió també van venir pressions des de l'exterior. D'on? Del Papat, de França... i sobretot, d'Espanya. No està de més llegir l'opinió que té l'historiador valencià Pere Maria Orts de l'afer :

S'hauria de recordar que mentre es celebrava el Compromís de Casp les tropes de Castella ocupaven gran part del Regne de València i també estaven a l'Aragó, de fet estaven molt a prop de Casp. Tal i com diu en Pere Maria Orts, l'únic candidat amb la força necessària per fer valer de forma efectiva el resultat del Compromís era justament qui va estar escollit: Fernando de Antequera, regent de Castilla.

Sabia això en Felipe de Borbón? Potser sí o potser no, però és la segona vegada que fa unes declaracions sobre la història del seu país que no s'ajusten gaire al que va passar, com ja vam comentar en aquest mateix blog fa temps, però que la seva interpretació afavoreix força la seva visió de la realitat. I és que tenint en consideració el que acabem d'explicar, l'esperit del Compromís de Casp al que apela l'hereu de la Casa de Borbón espanyola agafa un nou sentit totalment diferent. Nou sentit que, ves per on, s'ajusta molt millor a la realitat actual on les pressions que patim els catalans són cada vegada més fortes i provenen d'on tots ja sabem.

Un darrer apunt: No està de més recordar que una de les primeres coses que va fer el nou rei Ferran a l'arribar a Barcelona va ser allunyar-se de la via pactista entre monarquia i Corts i voler aplicar l'absolutisme castellà, com ja es va explicar en aquest apunt. I encara més: el seu fill quan va ser coronat rei va voler introduir la llengua castellana com a llengua habitual en les Corts, com també es va explicar aquí.

I és que 600 anys després, hi ha coses que no canvien pas.

• Esborrant Catalunya
• Estàtues desconegudes
• La dignitat perdida

• Viquipèdia
• La Vanguardia
• Levante-EMV

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Trens per a dummies

Somriures

 

(Encetem un micaco trenístic…)

Anem a fer una breu descripció visual dels diferents trens que podem trobar a l'Estat Espanyol :

Euromed

Avant (Tren Gran Velocitat Regional)

Regional

Rodalies

Tren Gran Velocitat (AVE en castellà)

Metro Barcelona L9

 

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El fantasma del virrei

Història i Llegendes

(Encetem un micaco fantasmal…)

En un apunt anterior ja vam parlar de com l'assassinat del virrei del Principat Dalmau Queralt i de Codina, comte de Santa Coloma, ocorregut durant el Corpus de Sang va ser el detonant de la Guerra dels Segadors. El que no vam comentar va ser que aquest esdeveniment també va tenir una altra conseqüència, una de més sobrenatural ideal per parlar-ne en aquestes dates de Tots Sants.

La història ens explica que aquell 7 de juny de 1640 la revolta que s'escampava arreu del Principat va arribar a Barcelona i els revoltats van anar a cercar al virrei al seu palau, situat aproximadament on avui dia està la plaça del Duc de Medinacelli. Quan va tenir oportunitat, en Dalmau III de Queralt va fugir cap a les Drassanes rumb a la platja per a escapar en una galera, però els revoltats el van localitzar a la platja, al Morrot, i el van apunyalar. Al dia següent va ser enterrat a l'església de la Mare de Déu de la Mercé.

Imatge antiga de la zona (Font: Històries i Llegendes de Barcelona)

La tradició, però, ofereix una altra visió. Assegura que el cos del malaurat comte va ser trobat dos dies després. L'aspecte que presentava, apunyalat però integre, sense gota de sang i ficat parcialment dins del mar, va fer córrer mil i un comentaris arreu de la ciutat. Això va fer que els manaires decidissin enterrar a difunt immediatament allà mateix sota un túmul coronat per una creu de pi. I si aquella zona, poc habitada i amb fama d'insana, era poc freqüentada per la gent, a partir d'aquell moment va ser directament evitada sempre que es pogués.

El motiu va ser justament el virrei, bé, més concretament el fantasma del virrei. Hom assegurava que, especialment cada dissabte a la nit, aquella zona, de sobte, presentava una estranya sensació de calma tensa alhora que una estranya boirina semblava sorgir del no res, fins i tot el mar semblava callar-se i no s'escoltava ni el soroll de les onades. Tot d'una, una estranya figura blanquinosa vestida noblement apareixia al costat del túmul, i sense fer cas a res del seu voltant, es dirigia lentament cap a la vora del mar on, a l'arribar, deixava anar de sobte un esgarrifós crit i queia estirat a terra entre crits i gestos de dolor fins que tot acabava i la figura del comte quedava allà immòbil al terra fins que s'esvaïa poc a poc en l'aire.

I tot i que ara la zona ha canviat radicalment, que el túmul fa molt temps que va desaparèixer i que el comte descansa a un altre indret, hi ha qui assegura que, de tant en tant, encara es veu per la nit una misteriosa silueta blanca dirigir-se cap a la vora del mar.

• La torre del virrei
• La ronda del comte
• Dolços i fantasmes
• El fantasma del castell...
• Els fantasmes de la Seu

• Històries i Llegendes de Barcelona
• Viquipèdia
• Fantasmes de Barcelona

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!