(Encetem un micaco econòmic…)
Avui parlaré de la relació que tenen els universitaris i les autopistes més enllà de l'arrelada costum que tenen els estudiants de la UAB de tallar els laterals de la AP-7 cada vegada que protesten per alguna cosa. I és que aquests darrers dies podíem llegir dues notícies que estan molt més relacionades del que sembla.
Comencem pels universitaris. L'altra dia es podia llegir això...
... on s'explicava que la Generalitat de Dalt xifrava en 12500 els estudiants de la resta de l'Estat que venen a estudiar a universitats catalanes (principantines obviament) i que com estudiants del Principat només marxaven 3000 això els hi crea un dèficit de 100 milions d'euros.
Jo aquí el primer que voldria fer notar és que fora important saber com s'ha fet el càlcul del que realment costen aquests estudiants. Bàsicament perquè una simple multiplicació (cada estudiant costa X i venen Y) no reflecteix la realitat. I tot seguit m'explico.
Quan hom fa les previsions de les necessitats que tindrà una determinada carrera pel curs vinent el mecanisme més usual és fer una estimació aproximada de quants estudiants tindrà cada assignatura i quantes places s'ofereixen per a estudiants nous. A partir d'aquests números, i tenint en compte el tipus de carrera (tècnica, ciències socials...) i el tipus d'assignatura (teòrica, pràctica, de taller) es calculen el número de grups (la mida d'aquests grups varia segons el tipus de carrera i d'assignatura) que seran necessaris i el número de professors que es necessitaran. A més, també es verifica que tota la infraestructura existent (seients a aules, aules informàtiques, etc) sigui l'adequada per a poder impartir la docència.
Com acabo d'explicar, al final el que es fa es tenir uns recursos preparats per a que un número determinat de grups pugui fer docència. Si agafem ara, per exemple, el cas d'una assignatura a la que s'ha fet una previsió de 300 estudiants i s'han definit tres grups de 100, els recursos que utilitzats per realitzar aquella assignatura seran molt similars tingui matriculats 260 persones o 305.
I això és important saber-ho perquè com òbviament passa aquests 12500 estudiants no van a parar tots a una mateixa carrera, sinó que es dispersen per la multitud de carreres del multitud de centres universitaris del Principat, i per a fer un càlcul exacte de l'increment que representen s'hauria d'observar els cassos en que generen nous grups que no serien necessaris en cas de no tenir estudiants d'aquest tipus.
Però també és important destacar que aquests estudiants viuen durant el curs al Principat, i, per tant, compren i es gasten diners en les nostres universitats (pagant matricules i taxes), els nostres comerços i els nostres serveis. I també s'ha de destacar que no només venen estudiant d'arreu de l'Estat sinó que també venen de l'estranger (deixant de banda estudiants de mobilitat tipus Erasmus i similars) dels quals la Generalitat de Dalt no diu res (i que en programes de màsters i doctorats són un col·lectiu important).
I ara deixem aquí als universitaris per un moment i anem a veure les autopistes ...
... on segons expliquen el Ministerio de Fomento està pactant amb diferents concessionàries que es facin càrrec de les ruïnoses autopistes de viatge que envolten Madrid a canvi d'allargar el temps de concessió de les autopistes que generen més beneficis, autopistes que (ves quines coses) sobretot estan al Principat i al País Valencià. I és que segons el que diuen els numerets, gairebé el 50% dels beneficis que generen les autopistes de peatge de tot l'Estat es donen a la nostra terra, cosa que va originar uns 681 milions d'euros de benefici l'any 2010. Davant d'aquestes maniobres, la Generalitat de Dalt admet que no podrà fer res si hi ha acord entre el Ministerio i les concessionàries, però que seria 'inadmissible'.
Resumint: A la Generalitat de Dalt li preocupa tant gastar-se 100 milions d'euros (quantitat per precisar) en universitaris de fora (que recordem que es gasten els seus calers a la nostra terra) que fa una petició a l'Estat per mirar de compensar-ho. En canvi la seva actitud és força més tèbia (tan tèbia que deixant de banda quatres declaracions del conseller indicat no han fet res més) davant la possibilitat de que els catalans hagin de seguir pagant 681 milions durant uns quants anys més per a que alguna empresa es facin càrrec d'autopistes madrilenyes.
I aquests són els que han de vetllar pels nostres interessos? Arreglats anem...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!