Hi ha titulars que per força criden l'atenció...
... tot i que, ja posats, també podrien haver titulat ...
"Cylon humanoid model número 3 detinguda amb 6 membres més de Greenpace"
... jo em quedo amb aquesta segona !
Quin món ! Qualsevol dia d'aquests li demanen a Superman la llicència de vol !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
L'Estat Espanyol és com la samarreta del Barça: el blau i el roig no és barregen i n'hi ha alguna que una altra zona amb una senyera. Després de més de setanta anys aquelles famoses dues Espanyes que han de glaçar el cor dels 'españolitos' no només no han desaparegut, sinó que són més vives que mai.
L'últim exemple d'això el podem veure a València amb l'anomenada #primaveravalenciana (que ja veurem si arriba a la primavera...). No cal cercar gaire, depenent d'on llegeixis trobaràs que o bé els participants d'aquest moviment són pobres estudiants que passen fred a l'escola o bé perillosos esvolotadors especialistes en guerrilla urbana amb motivacions únicament polítiques.
Em fa particular gràcia aquesta darrera acusació... el moviment està polititzat diuen. Que està polititzat? I què no està polititzat a l'Estat Espanyol? Tot està polititzat en extrem: les decisions judicials estan polititzades, la llengua està polititzada, la economia està polititzada, fins i tots els equips de futbol estan polititzats ! Com volen que funcioni un Estat on el primer que es fa es preguntar-se si un determinat col·lectiu és "dels nostres" o "dels seus" ?
Així en la mentalitat malaltissa d'aquesta gent tan se'ls hi fot que dues innocents xiquetes hagin estat violentament empentades per un goril·la furiós amb placa policial espanyola està plenament justificat. I davant d'una fotografia on apareix una noia de 17 disset anys aterrada davant d'un antiavalots només veuen que el policia no l'està agredint en comptes de preguntar-se què fa que la noia mostri tanta por davant d'un funcionari que, en teoria, hauria d'estar al seu servei i ocupant-se de la seva protecció.
De fet és la mateixa mentalitat que ara "denuncia" que la gent surt al carrer perquè mana el PP i que abans amb el PSOE la gent no protestava tant. Aquesta gent s'oblida que si ve els altres ja van fer retallades i van gestionar-ho tot de forma penosa (i alguna vagueta que una altra se'ls va organitzar també) el gruix de les retallades l'estem rebent ara i, per tant, és just que la gent protesti al que està manant en aquest precís moment. I més encara quan encara ens anuncien nous 'sacrificis' (nostres, del poble, és clar), quan sembla que qui controla els ministeris (i conselleries) de Treball, Economia i Hisenda és la CEOE i quan el pes de la justícia vers els corruptes és simplement inexistent.
I deixant de banda tot això estem nosaltres, els que no som ni del roig ni del blau i volem sortir del terreny de joc, que masses vegades hem pres partit quan no ho hauríem d'haver fet i que rebem per totes dues bandes , ja sigui via majories absolutes o acords "nacionales". Sembla mentida que més de setanta anys després no haguem après que ni un ni els altres són els nostres aliats (amics ni per casualitat) i que hauríem de fer cas a la saviesa popular que aconsella no ficar-se en baralles alienes.
Hauríem de tenir bona cura d'allo que els anglesos és van ensenyar dolorosament fa tres-cents anys: "Anglaterra no té amics, té interessos".
Hola company ! Trobes a faltar aquells temps només presents als llibres d'història, als programes d'Intereconomia o en episodis de 'Cuéntame' en que Girona era Gerona, Sant Cugat era San Cucufate o Sant Boi San Baudilio ? No et preocupis ! Gràcies a la Rosa Díez, en (an)Toni(o) Lado (Cantó) i demés simpàtics (i no nacionalistes) membres d'UPyD podràs fer un viatge al passat ...
... un viatge més complet si cal i tot, ja que segons la seva proposta no es limitaran només a viles i divisions territorials varies, sinó que arribaran fins i tot a accidents geogràfics! Així, Montserrat serà Monte Serrado, el Montseny Monte Juicio i la Serra de Tramuntana la Sierra del Viento del Norte.
Coneixent com coneixem aquesta mena de tropa ja m'espero traduccions de l'estil Santa Perpetua de la Mogoda - Santa Perpetua de la Movida (madrileña) i recuperar 'gloriosos' noms com Valencia del Cid o Avenida del Generalísimo (que tothom sap que és la traducció del català Diagonal en espanyol).
Per cert..., quantes vegades exactament hem provat nosaltres que els espanyols canviessin a casa seva el nom de les seves viles, divisions territorials i accidents geogràfics ? Umm… com zero? Però no passa res ! Nosaltres seguirem essent els nacionalistes que volem fer desaparèixer l'espanyol, els que imposem el nostre idioma i no sé quantes animalades més, no com ells que són multiculturals i només volen un món més igualitari per a tothom...
... i per això ja veiem com proposen també traduir els noms oficials dels indrets espanyols a les altres llengües de l'estat...
Ja la tornem a tenir liada amb les banderes. La negativa del consistori de Sant Pol a penjar la bandera espanyola i un posterior acte simbòlic de retirada de la bandera espanyola del consistori han tingut un ràpida resposta per part de la Delegación de Gobierno...
... no en va la delegada del Gobierno, la Sra. Llanos de Luna ( el PP no té militants importants sense cognoms compostos?) és amiga i col.laboradora pròxima de Alícia "la meravellosa" i membre del sector més espanyolista (si és que hi ha cap altre...) del PP del Principat.
Ara bé, també és llicenciada en dret. I què té a veure això? Doncs té molt a veure quan es diuen coses com aquestes...
... com ara "una bandera il.legal i inconstitucional".Punt 1: Per a que una cosa sigui il.legal hi ha d'haver una llei que ho indiqui, i a l'Estat Espanyol cap llei prohibeix l'estela.lada. Punt 2: Per a que una cosa sigui inconstitucional ha de vulnerar la Constitución, i en cap punt d'aquest sagrat document pels espanyolistes es fa referencia a l'estela.lada ni a cap altra bandera que no sigui l'espanyola. El que pot ser il.legal i inconstitucional és no tenir penjada la bandera espanyola, però no l'estel.lada en sí mateixa.
Conclusió: la delegada del Gobierno menteix, i ho fa de forma conscient en un tema què, per força, ha de conéixer. Se li hauria d'exigir la seva dimissió de forma immediata, cosa que espero que demanin els diputats d'ERC i SI.
Què els hi passa als espanyolistes amb aquests temes? Els que els hi passa és que, en el fons, són un grapat de mindunguis amb un complexe d'inferioritat que venen arrossegant des de la pèrdua del "Imperio" a finals del segle XIX.
Per això els hi fan tan de mal les crítiques dels guinyols francesos als èxits esportius (la única cosa que els hi fa ensenyar la seva bandera amb orgull) i per això els hi fa tan de mal que un grapat de catalanets encara es rebelin i no acceptin el símbols que els hi volen imposar amb la força de les seves lleis després de més de tres cents anys d'ocupació i repressió.
El més curiós de tot és que amb aquestes reaccions l'únic que fan és demostra-nos la seva por i la seva debilitat. Hem de continuar apretant-los així.
Per cert... quan trigarà alguns dels municipis governats pel PP a despenjar la senyera i quina serà la reacció aleshores? S'admeten apostes...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Un dels racons que més m'agrada de Barcelona és el conglomerat que forma la Plaça de Sant Just i els carrers dels seus voltants, carrers estrets i ondulats que s'allunyen de la rectilínia modernitat d'aquelles vies que van domesticar el caos medieval de la Ribera, el Born, el Raval i tots els altres barris de la vella Barcelona. Un raconet que, tot i estar al tocar de la Casa de la Vila i de la Generalitat de Dalt, sembla ben bé quedar com amagat i on sovint es pot trobar una tranquil·litat força difícil de trobar als vells racons que envolten la Seu.
Presidint aquesta plaça trobem l'austera (almenys per l'exterior) Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, més coneguda popularment com a església de Sant Just. Aquest és un edifici ben particular, ja que tot ser la darrera gran església gòtica en finalitzar-se es va contruir sobre un temple anterior que, segons la tradició, era la més antiga juntament amb la catedral i que va ser fundada l'any 804 per Lluís el Pietós després de reconquerir Barcelona als sarraïns.
Curiosament, no fa gaire podíem llegir a diferents diaris que a causa d'unes reformes que es feien al temple s'han descobert al seu subsòl diferents restes arqueològics: fossars amb caiguts durant el setge de Barcelona de les tropes franceses de Felipe V de Castilla, restes medievals i restes romanes. L'interessant d'aquestes restes romanes es que semblen indicar que al segle I dC en aquell indret havia un edifici públic i que en el segle IV dC hi havia un temple cristià vinculat al conjunt episcopal de Barcelona, cosa que confirmaria allò que la tradició assegura de que aquesta església, juntament amb la catedral, seria un dels llocs de culte ininterromput més antics de la ciutat.
A més, la troballa de l'edifici públic del segle I dC també es podria relacionar amb allò altre que diu la tradició, que assegura que en aquesta zona havia existit el circ romà. Tot i que històricament no està demostrat ni tan sols que existís un edifici d'aquestes característiques a la ciutat. De fet, les hipòtesis amb les que s'ha estudiat aquest tema apunten que, d'existir, possiblement l'amfiteatre estigués en un altre indret no gaire lluny d'aquesta plaça: el lloc on actualment s'aixeca Santa Maria del Mar, però aquesta és una altra història.
Però com sovint passa que la tradició deambula per camins diferents als de la història oficial (tot i trobar-se sovint) seguiré explicant el que aquesta ens assegura, que no és poca cosa, ja que tal i com hem comentat no només fixa en aquest lloc el circ romà sinó que a sota seu assegura que van existir unes catacumbes on es reunien els primers cristians i on es va erigir el primer altar i la primera església subterrània.
I finalitzarem aquest apunt amb una llegenda sobre aquest indret. Assegura la tradició que aquesta església es va dir dels Màrtirs perquè s'havia aixecat damunt del circ on molts cristians havien estat martiritzats. Quan es va voler consagrar, els cristians barcelonins van enviar una delegació a Roma per demanar al Sant Pare relíquies de sants. Aquest, però, els hi va contestar que no les necessitaven: que agafessin un grapat de terra de qualsevol punt del lloc on estaven edificant l'església i que l'espremessin, que aquella terra havia vist tantes matances d'innocents que encara rajaria sang cristiana en abundor d'ella i que seria la millor relíquia que podrien desitjar.
Llegia l'altra dia que ja s'havia posat en marxa l'edició d'aquest any dels Fiasco Awards. Els Fiasco Awards són una iniciativa impulsada per persones vinculades al sector de les TIC, que té com a objectiu potenciar l'esperit crític i fomentar l'actitud positiva davant dels fracassos, i per a fer-ho és vol triar aquella gran promesa tecnològica de l'any que ha acabat sent un autèntic desastre. Així, es presenten varies candidatures i al final, en votació oberta a tothom, es tria al guanyador. Aquí teniu l'enllaç per a participar-hi a l'edició de 2012, si esteu interessats.
Doncs bé, voldria recordar el guanyador dels Fiasco Awards de l'any 2010...
... i vist un parell anys després, i sabent com els iPads han revolucionat el món dels dispositius mòbils i com han aconseguit un obrir un mercat pràcticament inexistent fins a la seva arribada (un èxit d'aquells que ja signaria qualsevol fabricant de qualsevol dispositiu), un no pot més que evitar preguntar-se si el veritable fiasco va ser l'iPad (amb totes les seves carències) o el Fiasco Award d'aquell any.
Faríem bé en recordar que som humans i que per molt que vulguem ser objectius sovint els nostres gustos i emocions acaben influenciant allò que votem. Així, és ben fàcil votar en contra d'una cosa només pel fet de que qui la realitza ens cau malament, no el coneixem o, simplement, que preferim afavorir a productes amics o coneguts.
I és que sembla ser que, cada vegada més, l'objectivitat és patrimoni dels vulcanians, així que... llarga i pròspera vida !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Per si no estàvem prou entretinguts els catalans amb el sr. Peces Barba i les seves ocurrències, ara el sr. Carlos Dívar,president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem espanyol ha decidit sumar-s'hi a la festa :
Realment no acabo d'entendre el motiu de tanta indignació. Els espanyols només es dediquen a explicar la realitat, i la realitat és que a l'Estat Espanyol els catalanoparlants no és que siguem ciutadans de segona, és que simplement tenim 'unes concessions' que, quan ells volen, atorguen a qualsevol estranger. I a mi que em reconeguin com estranger ja m'està bé, perquè el que estan dient és justament el que no ens cansem de repetir: que no som espanyols.
Jo, realment, no m'he sentit ofès. Voler fer veure el contrari és voler representar una realitat que no existeix. El fet que els catalanoparlants puguem utilitzar la nostra llengua amb normalitat al món judicial és, actualment, una quimera. De la mateixa manera que ho és anar al cinema, trobar determinats tipus de llibres, parlar en el Congreso, interaccionar amb segons quins organismes estatals o, simplement, intervenir al Parlament Europeu.
Per a ells som tan estrangers com els mandingues, només que a nosaltres ens van incorporar al seu Estat i com de tant en tant (massa de tant en tant) fem alguna que altra protesta ens fan alguna petita concessió per a tenir-nos calladets i que pensem que ens tracten amb igualtat de condicions.
Però la cosa no és així, i per denunciar-ho i mirar de fer obrir els ulls a aquells compatriotes que no s'han assabentat de la pel·lícula el que ens caldria ens fer córrer el màxim possible notícies com aquestes i fer jugar al nostre favor la prepotència dels nostres ocupants. I és que, com diuen els castellans, 'por la boca muere el pez'.
Agafo sovint el Trambesòs línies T5 i T6, les que arriben a Badalona. De vegades són trajectes curts (dos o tres parades) i de vegades llargs (tota la línia de punta a punta) però siguin desplaçaments curts o llargs el que sempre passa és que per la part de Sant Adrià del Besòs i Badalona d'aquestes dues línies sempre s'observa més gent que entra sense pagar que pagant, i, lamentablement, també és força comú trobar-te amb individus que no respecten les mínimes normes de civisme i comportament imprescindibles. Això fa que gairebé sempre baixi del tramvia de mala llet.
Sembla ser que els senyors del Trambesòs ja en són conscients d'això, i llegia l'altre el següent ...
... ara bé,, us pregunteu a qui han contractat ? experts en treball social, sociòlegs, educadors socials... ummm... no, no és ben bé res de tot això ...
... i pel que comenten els mateixos mediadors sembla ser que són força eficients ...
... tan eficients que un no pot evitar preguntar-se que coi fotem que no despatxem a tots els Mossos d'Esquadra i els contractem a ells i als seus amics ! Per cert, a més de disculpar-se (cosa que està molt bé), suposo que se'ls van aplicar les multes i penes previstes per aquests casos, no?
Així les coses, no he pogut evitar recordar aquella altra notícia que vaig llegir fa temps ...
... i em pregunto quan temps passarà fins que tots els tramvies de les línies T5 i T6 llueixin aquell cartell que es va fer tan popular a les obres...
... i em segueixo preguntant si els que manen consideren que tot això és normal ? Perquè si consideren que sí, espero que també contractin mediadors de la CUP o Maulets. Així, quan jo tingui cap mena de problema en comptes d'enviar-me als Mossos espero que m'enviïn els meus mediadors. O és que jo tinc menys drets que els membres d'altres col·lectius ?
Actualment el mercat dels smartphones (aquests telèfons que són quasi ordinadors) està dominat per dos sistemes: els iPhone amb sistema operatiu iOS d'Apple i la família Android amb sistema operatiu Android de Google. Moltes són les diferències entre els dos sistemes, però també hi ha forces similituds. Una d'aquestes semblances és que en ambdós casos s'ha apostat per un sistema que permet instal·lar de forma automàtica aplicacions als dipositius. Ara bé, cadascú ho ha fet a la seva manera.
Apple ha creat l'anomenada App Store que és l'únic mètode (legal) d'instal·lar aplicacions a la família iOS (iPhone, iPad i iPod). S'ha fet famosa la restrictiva política d'admissió que utilitza, de forma que no és estrany que rebutgin incloure una aplicació per diverses raons, a vegades no gaire clares.
Google, per la seva part, va crear el Market d'Android, que a diferència de l'App Store no és l´única via per a instal·lar aplicacions als dipositius Android. A diferència d'Apple té una política d'admissió força més flexible, tot i que això també comporta els seus riscos. Així, per exemple, no ha estat estrany trobar-se al Market aplicacions malicioses com ara les anomenades troians, que tot i simular ser una altra cosa (com ara un joc) el que fan en realitat és espiar tot el que fa l'usuari i enviar aquesta informació a terceres persones.
Feta tota aquesta explicació l'altre dia llegia el següent ...
... i tot i que així de primeres sembla que Google s'ha decantat per la màgia negra i a fet una sèrie de poderoses invocacions per a protegir els seus productes, els propietaris dels dispositius Androids no han de temer perquè ni els seu aparells començaran a fer olor de sofre ni se'ls presentarà cada nit un banyut a casa a examinar-los el smartphone.
El titular queda molt més clar i menys esotèric si s'explica que, en informàtica, un dimoni és un programa que s'executa en segon terme sense control directe de l'usuari i que es dediquen a fer de forma continuada un determinada tasca. El nom ve de l'anglès daemon que és l'acrònim (ben buscat) de 'Disk And Execution MONitor'.
Ara bé, no em negareu que la vessant esotèrica hagués tingut més emoció !! Tot i que de ben segur no serien tan divertits com els dimonis de l'Isaac !!
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Fa fred ! Estem patint darrerament uns dies de fred que Déu n'hi do. I si les temperatures ja són baixes de per si, el contrast que això comporta després del primaveral hivern que hem gaudit encara fa que les patim més. A més, el fred no ha vingut tot solet, ja que ha vingut acompanyat de nou que ha tenyit de blanc bona part del país.
I com sempre que hi ha nevades generalitzades (o l'anunci de que hi haurà) ja hem tingut certa polèmica sobre el tractament que el Govern ha fet del fenòmen, ja que si en altres cassos se'ls ha acusat de no estar-hi preparats ara se'ls acusa del contrari. És cert que les previsions més alarmistes no s'han complert i la neu no ha estat un gran problema a la zona de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, però no és menys cert que el fet que no hagi nevat amb força als voltants de Barcelona no exclou que ho hagi fet (com així ha estat) a altres indrets. Aleshores és quan molts és pregunten: calia, aleshores, estar igual de preparats a Barcelona que a la resta de Catalunya i prendre les mateixes mesures ? Bé, jo voldria comentar dues cosetes:
La primera és que potser la gent no se n'enrecorda del que va passar durant la darrera nevada important a la zona metropolitana de l'any 2010, de la gent que va quedar atrapada sense poder tornar a casa. Voldria recordar com estava la Diagonal de Barcelona aquell dia ...
... només pel fet d'evitar tot allò que va passar no està de més estar-hi preparat, més val una mica més que no pas una mica menys. I més quan tot es bassa en previsions meteorològiques que, encara que força fiables, no poden ser del tot exactes.
La segona és que cal recordar que vivim a una societat cada cop més infantil i inconscient del que comporta tot allò que l'envolta. És més, afirmaria que gran part d'aquesta 'quitxalla social' viu precisament a la zona metropolitana. I és que vivim a un temps on el Govern ha de recordar a la població que situar-se vora d'un penya-segat és perillós, que les vies del tren no es poden travessar per qualsevol indret sinó només per les zones habilitades per a fer-ho, que a l'anar a cercar bolets al bosc s'ha d'anar amb cura de no perdre's, que l'excessiu calor o l'excessiu fred poden matar-te, que és una temeritat banyar-se al mar amb mala mar i que no s'ha d'abaixar a les vies del metro.
Totes aquestes coses de sentit comú, que ens repetien els nostres pares de menuts, sembla mentida que gran part de la població o bé no les recorda o bé no n'és conscient, i després passa el que passa: la gent és perd al bosc, la gent queda atrapada enmig d'una tempesta de neu o se'ls ha de sortir a rescatar enmig d'una maregassa que fa por.
Si una part dels nostres conciutadans no es comporten com adults, com ens podem queixar que el Govern ens sobreprotegeixi i ens tracti com a criatures?
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Durant la seva etapa d'expansió i arrelament ocorreguda entre els temps finals de l'Imperi Romà i els primers temps de l'Edat Mitjana, la religió cristiana va anant imposants-se a moltes altres religions. I tot i que el seu primer objectiu era eliminar velles creences i esborrar antics Déus no va dubtar en utilitzar de forma molt sovint la tècnica d'assimilar i cristianitzar determinades festivitats i pràctiques paganes amb l'objectiu d'atraure creients i desplaçar altres religions. Això va permetre,entre altres coses, que festivitats associades al moviment dels astres pel firmament com ara els solsticis, venerats des de temps immemorials, arribessin fins als nostres dies tot i que fos, almenys oficialment, en la seva versió cristiana.
O almenys van arribar fins ara, ja que allò que no va poder fer ni la regilió cristiana quan estava en el seu màxim esplendor d'esborrar i minimitzar les antigues festes de Déus oblidats ho farà el capitalisme, els nous Déus mercats i els seus profetes de la CEOE. I és que sembla ser que això de celebrar les festes els dies que caiguin es dolentíssim per a la productivitat del país (no com ara el frau fiscal, la corrupció política i coses similars que deuen ser boníssimes ja que ningú fa res per a eliminar-les més enllà de dedicar-hi boniques paraules) i a partir d'ara les celebracions es traslladaran al dilluns més proper. Així, si ningú ho impedeix, resulta que la festivitat associada al solstici d'estiu la celebrarem ves a saber quan, els Reis passaran per les llars dels infants un dia indeterminat i en Jaume I entrarà a València i Barcelona caurà sota les tropes borbòniques els dilluns més proper a la data en qüestió.
Tot això degut a que en desembre als nacionalistes espanyols se'ls hi va anar l'olla i van posar dues festes ben aproximades fent que aquella setmana fos un veritable mal de cap des del punt de vista laboral. Però com estem a un Estat on les coses no s'arreglen per lògica sinó 'por cojones' en comptes d'arreglar aquell disbarat el que han decidit és fotre-ho tot enlaire, i ho han fet anunciant, això sí, que determinades festes 'ben arrelades' no es traslladaran, com ara Any Nou, Nadal.... i el 12 d'octubre !! Toca't els nassos !! Aquests són els 'no nacionalistas' que miren només per a la productivitat !!
I jo que us voleu que us digui, que no entenc gens de macroeconomia, ni de fiscalitat, ni de res de tot això, però que tinc la sensació que aquests crisi l'han muntat quatre per a omplir-se la butxaca i de retruc fer que la classe obrera perdem en un any tot allò pel que van estar lluitant els nostres pares, els nostres avis i els nostres besavis tota la vida. Perquè jo no acabo d'entendre com ens trauran de la crisi les mesures que proposen.
Digueu-me malpensat, però aquesta crisi a uns quants els hi ha vingut de perles.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Seguim parlant de jutges i de jutjats, però des d'una altra vessant. El ministre Gallardón va anunciar fa dies reformes en el sistema judicial espanyol i una d'aquestes reformes ens anava dirigit expressament als catalanoparlats :
Anem al gra, això que vol fer el sr. Gallardón és directament inconstitucional, ja que aquella Constitución de la que tan parlen els espanyolistes i de la que tan presumeixen té dos articles que sovint recorden només de la forma que els interessa :
Artículo 3
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
2. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
Artículo 14
Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.
Posem al cas que vaig a petar a l'Audiencia Nacional i el jutge em parla en espanyol. Jo no puc demanar cap tipus de traducció perquè com a 'español' des del punt de vista legal estic obligat a conèixer aquella llengua. Ara bé, al mateix lloc on diu que l'haig de conèixer també se m'atorga 'el dret' a utilitzarla… o no. Per tant, jo puc triar no utilitzar-la i utilitzar la meva llengua materna, oficial a la meva CCAA (entre altres) i que, segons mandat Constitucional, ha de ser 'respetada i protegida' per l'Estat.
A més d'això no em poden fer pagar a mi ni a la meva CCAA cap tipus de despesa per utilitzar-la perquè s'estaria anant contra l'article 14 i estaria creant una discriminació per motiu d'idioma davant dels òrgans de justícia respecte un altre ciutadà espanyol de llengua materna espanyola i, de retruc, llur CCAA.
Doncs bé, ara és quan apareix la Generalitat de Dalt i diu que sortirà a vetllar pels meus drets. I què fa ? Fa el següent ...
... o sigui, renuncia a defensar els meus drets i a canvi col PAGAR per ells !! Sí són els meus drets i estan recollits a la Carta Magna espanyola, perquè coi han de pagar per ells? Perquè no es planten i li diuen al sr. ministre que està pixant fora de test ?
No ho fa per una simple raó: perquè la Generalitat de Dalt d'ara mateix i tot CiU en general ja fa temps que són com un pollastre al que han tallat el cap i va corrent no sé sap ben bé cap a on. Des de la sotragada de les eleccions generals espanyoles que van donar la majoria absoluta al PP i que van fer que els seus vots només serveixin per a donar una nota folklòrica al Congreso tota la seva estratègia s'ha ensorrat i ens han demostrat que no saben fer política més enllà del seu típic mercadeig de vots. CiU no sap plantar-se i no sap negociar des de posicions febles i de seguir així ens esperen anys de claudicacions una rere l'altre, això sí, totes brillantment argumentades, raonades i amb molt de seny de per mig.
CiUno ens serveix, no sap radicalitzar-se, no sap defensar els nostres interessos en aquesta situació i el seu 'independentisme de farol' ja no cola davant d'un PP que sap que té la paella pel mànec. El millor que podria fer ara mateix es plegar.
Pagar per a tenir els mateixos drets que tots els demés tenen... però quina mena de llepaculs sense dignitat tenim de governants ?
Per la xarxa
El món on vivim
La nostra llengua
Dites PoPulars
Imatges
Infocosetes
Miro, Penso, Opino