diumenge, 25 de gener del 2009

Santa Hipocresia


(Encetem un micaco religiós...)Rita

Diuen que la vida no és complicada, que nosaltres la fem complicada, i és que amb filosofies tan simples com ara "viu i deixa viure" sembla mentida que ens compliquem tan la vida en aquesta petita roca flotant a l'espai. És increïble l'obsessió que tenim moltes vegades en la forma de viure, la llengua que utilitzen o la religió en que creuen dels altres, amb el senzill que seria viure respectant els drets humans i deixant que cadascú visqués com volgués, sense mirar d'imposar res als altres, ja siguis seguidor del Déu Cristià, Jehovà, Alà, la Força o a Valen.

Això que semblaria tan lògic està encara lluny d'aconseguir-se en ple segle XXI. I és que avui en dia encara hi ha moltes veus escandalitzades perquè uns autobusos passegen un cartell on pots llegir que "probablement Déu no existeixi". No explico res nou, és un dels temes habituals de l'actualitat de les nostres terres darrerament, però al llegir les declaracions de la Sra. Rita Barberá no me n'he pogut estar de comentar-les.

La senyora batllessa creu que aquesta campanya és un "disparate y provocación", que no dedica "ni un segundo a disipar el gran problema que tiene España" (en referència a la crisi econòmica i a l'atur) i respecte els seus costos (i els de les respectives contra-campanyes) pensa que "cuánto mejor haría ese dinero dando de comer a la gente que está en paro, destinado a obras sociales y a la gente que está pasándolo mal".

I tot això ho diu una senyora que treballa com a màxima gestora d'una ciutat que es va gastar una morterada de diners públics tancant al trànsit mitja vila per a posar al màxim dirigent d'una determinada religió damunt d'on pont des d'on va realitzar un acte religió. Hipocresia en estat pur. I més hipocresia encara si fem cas al que diuen les males llengües sobre aquesta senyora que es declara"creyente", una cosa realment estranya talment com un negre del Ku Klux Kan , un jueu del Partit Nazi o un català espanyolista.

També em fa gràcia que ara els catòlics vinguin denunciant que existeix un cert clima anti-catòlic, sembla mentida que el pot fer una simple frase a un autobús. Algú els està volen imposar que abandonin la seva religió? No serà que la seva religió fa ja molt temps que no sap ni cap a on va, incapaç d'adaptar-se a un món cada vegada més canviant i volen cercar enemics a l'exterior?. Sincerament, sembla que alguna d'aquesta gent no ha evolucionat pas, només cal llegir les declaracions de l'altre dia del vicari judicial de la diòcesi de Ciudad Real : "los partidos que constituyen las mayorías parlamentarias, las que dictan las leyes están fuertemente sometidos a determinados lobbies o grupos de presión cercanos a colectivos gays o de otra índole, como pueden ser las logias masónicas". Apa, conspiracions gay-masòniques, està vist que el pas dels anys només ha servit per canviar el "judeo" pel "gay".

Perquè la veritat, a la gent amb una mica de raciocini no els engresca pas gaire una religió que té com un dels seus principals manaments "no diràs falsos testimonis ni mentires" i on apareix el president del Consell Pontifici per a la Família de l'Estat Vaticà i ens diu : "La convivencia homosexual debe permanecer como una relación privada dentro de las relaciones de amistad, claro; uno puede considerarla buena o mala, esto es otro asunto, pero debe permanecer dentro de las convivencias privadas". Més hipocresia.

Però és que a més volen modelar la societat segons les seves normes, i per ací ja no passo. Si ells volen viure segons unes determinades regles em sembla perfecte, però que me les vulguin fer seguir a mi també, no. No accepten el divorci ni l'avortament? Doncs que no es divorciïn ni avortin, però que no prohibeixin als demés poder fer-ho !! Sense anar més lluny les associacions de Pares Catòlics demanava no fa gaire que es retirés l'acord per tenir preservatius a preus més econòmics. I, com sempre, ho fan ficant por a la gent i amb dades de procedència, com a mínim, qüestionable, com ara que "s'amaga que els preservatius fallen en un 14%". Segur que amb la seva passió pels números a ells els encantaria que diguéssim "Tenim 0 casos verificats, comprovats i demostrats que ens asseguren que si ets un bon catòlic al morir aniràs al cel" ? Quina dada de les dues és més fiable ?



Nota Personal: Una setmana i mitja de reformes, batallant amb pols, ausència d'aigua calenta, talls de llums... i per si fos poc, l'altre dia el vent també va fer acte de presència. En fi, paciència, que per sort els obrers són força bons i bones persones.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 19 de gener del 2009

La mida importa?


(Encetem un micaco comparatiu...)Mida

Bé, abans de començar cal dir que no parlaré del tipus de mida al que es sol associar a la frase del títol, de fet, l'únic punt de semblança és que parlaré d'una mida longitudinal; però ni tan sols això, ja que, a més de parlar de mides, també parlaré de localitzacions... ja, ara mateix el tema sembla una mica enrevessat però ja veureu com ho veieu clar de seguida.

Viatgem fins a València cap i cassal, capital del País Valencià. A la seva Casa de la Vila es va discutir no fa pas gaire la proposta del PSPV de rebatejar la Plaça de l'Ajuntament com a Plaça del Rei Jaume I. Aquesta proposta, avalada pel Consell Valencià de Cultura, va ser rebutjada per la majoria del PP en aquell òrgan de govern al·legant bàsicament dues raons: les despeses econòmiques que originaria el canvi i la ja existència d'un carrer dedicat a aquest rei.

Respecte a la primera raó, que un membre del PP de l'Ajuntament de València digui "los ciudadanos no están para frivolidades y gastos a superfluos" i utilitzi com a excusa per desestimar una proposta el seu cost econòmic a aquestes alçades és simplement còmic. Només cal pensar en els costos que van implicar la visita del Papa a València (amb la seva conseqüent tancada de carrers) o el circuit de F1 (amb la seva, també, conseqüent tancada de carrers).

I respecte la segona raó cal dir que sí, que el rei en Jaume té un carrer dedicat al barri d'El Carme, bé... més aviat li podríem dir carreró. Per a qui no conegui València, ací sota deixo un petit mapa on pot comparar la situació i la mida del carrer dedicat a en Jaume I (en color vermell) amb el dedicat a un altre dels personatges de la història de la ciutat, el Cid (en color blau).

Gràfic Comparatiu

Ja podeu veure que hi ha "una mica" de diferència!! Cal dir que, en aquests temes, la mida no ho és tot, ja que la localització també importa. Així, per exemple, a Barcelona, el carrer de Jaume I no és pas un carrer extens, però està situat en ple cor de Ciutat Vella i allà on està el poder polític de la ciutat i del Principat. En canvi, a València, aquest carrer no té cap tipus de cosa que el faci destacar. Com a curiositat, cal indicar que l'Avinguda del Cid connecta la ciutat amb l'autopista que va cap a Madrid (autopista sense peatge, és clar, no com la que connecta amb Barcelona).

Això els del PP ho sabem perfectament, i es defenen dient que, tot i que és un carrer molt petit és un carrer molt estimat pels valencians... ja m'agradaria a mi fer una enquesta pel carrer a veure quants valencians coneixen l'existència d'aquest carrer!! Per a ser molt estimat no és objecte de cap tipus de ritus especials, a una ciutat coneguda internacionalment per les seves celebracions.

Però en fi, tampoc seria del tot just criticar als del PP per aquest fet, ja sabem tots qui són els seus amos i a qui es deuen, per molt que s'omplin la boca de símbols i personatges que, en el fons, els resulten profundament incòmodes. Hauríem de recordar que l'actual Plaça de l'Ajuntament abans s'anomenava Plaça del País Valencià, i que el canvi de nom va ocórrer durant el mandat socialista i en plena Batalla de València, amb la intenció de "no agreujar" a determinats sectors de la població. Sembla ser que altres sectors si que podem ser "agreujats". Hi ha coses que no canvien amb el pas del temps.


Fonts

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 15 de gener del 2009

Publicitat sucosa


(Encetem un micaco publicitari...)Sucs

Els seguidors de les històries d'Astèrix saben prou bé que un dels trets característics d'Ordralfabètix, el peixater del poblat, és el ferum que presenten els seus productes. I és que tot i que el poble està al litoral, al costat de la platja, Ordalfabètix sovint fa portar el seu genere en carro directament des de Lutècia (Paris), ja que, segons ell, així ofereix la màxima qualitat als seus clients, tot i que aquests no semblen estar gaire satisfets d'aquesta política comercial.

Doncs bé. els que habitem per a les nostres terres fa dies que podem veure com aquest raonament ha sortit del còmic i ha passat a la realitat. I és que fa uns dies l'empresa Don Simón ha començat a emetre un anunci televisiu on anuncia que ha construït una revolucionaria i moderna fàbrica de suc enmig de camps de tarongers, amb la finalitat de fer el seu suc a partir de taronges recent collides, ja que, segons explica l'anunci, les taronges van perden qualitat poc a poc després de ser collides. A l'anunci arriben a afirmar que el seu suc és millor que el que s'obté exprimint directament taronges, ja que aquestes taronges ja fa temps que han estat collides al contrari de les que ells utilitzen. A més també arriben a dir que el seu suc (litre i poquet) és més econòmic que comprar tres quilos de taronges i exprimir-les.

Taronges

Si de veritat hi hagués un organisme que perseguís la publicitat enganyosa, sens dubte hauria d'actuar contra aquest anunci, on es barregen mitges veritats i mitges mentires (com suposo passa sovint en anuncis d'aquesta mena). És cert que quan més temps fa que s'ha collit una fruita més propietats perd aquesta, però... això no és aplicable també al suc d'aquesta fruita ? I el proces d'adequació/pasteurització o similar no fa que el suc també perdi propietats? I és que qualsevol que hagi provat el suc de taronja embotellat i el suc de taronja natural sap que no hi ha color. De fet, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA) ja ha sol·licitat la retirada d'aquests anuncis per burlar-se del citricultor.

I això que a ciutat les taronges que ens arriben no és que siguin pas òptimes. Per a aquells que no ho sàpiguen al suc de taronja no li cal afegir el sucre amb el que sovint l'acompanyen als bars i cafeteries, és un suc força dolç amb regustet àcid, però no molt. El que passa és que la taronja que s'agafa per consum sovint s'agafa verda (per a que aguanti més) i si le treu el color taronja amb diferents mètodes (per exemple "dutxes" de carbur). Finalment se li apliquen ceres per a que agafin brillantor i es posen a la venda. És per això que aquestes taronges tenen massa sabor àcid, perquè encara no han agafat sabor. Amb taronges agafades de l'arbre això no passa, no tenen aquesta brillantor que tenen les de les tendes, però tenen un flaire, un aspecte i un consistència molt millor. A més, amb els "tres kilos de taronja" que comenten a l'anunci de Don Simón s'obté molt més d'un litre de suc. Cal afegir que aquestes taronges poden aguantar perfectament dos i tres setmanes sense fer-se malbé a temperatura ambient.

Si amb les de consum fan això, amb les que es dediquen a sucs millor no fer gaires comentaris, ja que sovint es desvien per a sucs totes aquelles taronges que no s'han pogut utilitzar per a consum. Tal i com diu un comentari d'un tal Javi a la notícia del Levante-EMV "El que AVA ha de fer és un vídeo en el que s'ensenyi com són les taronges destinades al suc, com s'exprimeixen i com s'envasa aquest suc, llavors sí que es faria mal a Don Simon.". De fet, no només faria molt mala Don Simón, s'ho faria a tota la industria dels sucs en general. Ho faran? En tot cas, si ho volen fer, que preparin bons advodcats...


Clickables

Fonts

Nota personal: Primer dia d'obres a casa, els paletes han confirmat el que suposava, que tenia la cuina dels Roper !!! Ara em queda el dubte si abans de començar no hauria pas d'haver avisat als arqueòlegs...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 12 de gener del 2009

Tres anyets


Tercer Aniversari

Dissabte passat va fer tres anyets que vaig començar aquests bloc. En aquest temps moltes coses han canviat i moltes altres continuen igual, però el cert és que escriure allò que penso o m'agrada i llegir les opinions que em deixeu al respecte m'ha ajudat (i m'ajuda) a créixer com a persona. Un dels tòpics blocaires diu que el més important d'un bloc són els comentaris... bé, jo diria que el més important d'un bloc són els lectors i els comentaristes. Moltes gràcies per estar aquí, i espero poder seguir creixent durant molts anys gràcies a vosaltres.

Nota Personal: Com ara passaré una temporada de reformes doméstiques no sé ben bé quina regularitat blocaire podré mantenir, així que si veieu que no s'actualitza sovint és que estic d'obres ...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 9 de gener del 2009

El record dels nadals passats


(Encetem un micaco postnadalenc...)Nadal

Si ja em passa que després de periodes de vacances em costa tornar a agafar el ritme de la quotidianitat, és precissament després de les festes nadalenques quan això se'm fa encara més difícil Així, aquests dies estic força estrany i sense saber ben bé per on navego, tot i que, poc a poc, torno a agafar el ritme habitual. I abans d'agafar aquest ritme, m'agradaria fer un gràfic repàs de com han estat aquests nadals.

I és que en aquesta època he pogut viure una mica de tot, dies de sol...




Sol

... i dies de pluja ...




Pluja




... menjars senzills i boníssims ...

Pernil




... i sabrosos postres naturals...

Taronges




... moments de reunió i festa ...

Copes

... i moments de tranquilitat ...

Tina

... però siguin quins siguin els moments, tots ells han vingut acompanyats d'aquell caliu que es produeix quan estàs amb les persones a les que estimes ...

llar de foc

... tot molt senzill, com a mi m'agrada !!

Nota Personal: Dies de fred, tot i això espero que passeu un molt bon i càlid cap de setmana.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!