Gustavo Adolfo Bécquer

RIMA XVII

Hoy la tierra y los cielos me sonríen,

hoy llega al fondo de mi alma el sol,

hoy la he visto..., la he visto y me ha mirado...,

¡hoy creo en Dios!

RIMA XLIX

  Alguna vez la encuentro por el mundo, 

        y pasa junto a mí; 

y pasa sonriéndose, y yo digo: 

        —¿Cómo puede reír?

  Luego asoma a mi labio otra sonrisa, 

         máscara del dolor, 

y entonces pienso: —Acaso ella se ríe, 

        como me río yo.

La nevada del cucut, Blanca Busquets

Aleshores em va explicar una història enmig dels seus intents desesperats per agafar aire, mira, les dones de la meva època no podíem triar amb qui ens casàvem. A mi em van casar amb el pare d'en Robert i jo no el vaig estimar mai. Tu tampoc no has pogut triar. En Robert és un bon noi, n'hi ha de molt pitjors, però ell no fa per tu. Jo havia d'estar de la seva banda, jo sempre estava de la seva banda perquè és el meu fill, m'entens, oi. Semblava que em demanés perdó per tantes coses. És el pare del meu fill, vaig fer per tota resposta. Sí, però tu hauries d'haver-te casat amb algú altre. Aleshores, davant de la meva sorpresa, es va alçar de mig cos i va dir tot d'una tirada i amb els ulls ben oberts, noia, només es viu una vegada, no deixis escapar la vida.

BUSQUETS, Blanca; La nevada del cucut. Rosa  vents, p .127.

Laura a la ciutat dels sants - Miquel Llor

Què li eren, si per damunt de totes aquelles insignificances resplendia el sol de l'amor? I encara més, el goig de saber que us sacrifiqueu per un amor sense compensació, el plaer de dir-vos que us hi podríeu morir amb el somriure al llavi i la consciència en repòs perquè sabeu que per aquell amor no us abandonaríeu a cap malifeta de les que Déu castiga com a pecat mortal. 

Miquel Llor.