Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.

[···]
Jo sé que t'he de veure.

Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja,

que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria,

que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua

companyia, a la teua alegria de viure.

Ho he perdut tot, però no t'he perdut encara.

Encara vius, oh tu. Encara vius -i et sé.

Vicent Andrés Estellés

Joan Fuster

No sé si m'estimaves: t'estimava

i això era tot, i això era prou, i els dies

obraven per a mi racons tendríssims.

T'estimava amb les hores i amb el somni,

i et cantava, i passaves, i abril queia,

i et sabia ma carn meravellada.

Sí, t'estimava lentament i sorda.

Com s'estimen les coses marcescibles.

Com s'aprèn l'idioma de l'absència.

Joan Fuster

 

“Hola Aitana, me llamo Josep Mascaró y tengo 102 años. Soy un suertudo. Suerte por haber nacido, como tú. Por poder abrazar a mi mujer. Por haber conocido a mis amigos. Por haberme despedido de ellos. Por seguir aquí. Te preguntarás cuál es la razón de venir a conocerte hoy, es que muchos te dirán que a quién se le ocurre llegar en los tiempos que corren, que hay crisis, que no se puede… Ja! esto te hará fuerte. Yo viví momentos peores que este, pero al final, de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas. No te entretengas en tonterías, que las hay,  y vete a buscar lo que te haga feliz que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro que lo único que no te va a gustar de la vida es que te va a parecer demasiado corta. Estás aquí para ser feliz”.

Romeu i Julieta, Shakespeare

I que sovint els homes s'han sentit feliços

just abans de morir! Aquells que els vetllen diuen:

«Mira l'esclat que precedeix la mort».

Puc dir-ne l'esclat, jo? Amor i esposa meva,

la mort que s'ha emportat la mel del teu alè,

amb la teva bellesa, no té poder encara,

no t'ha vençut del tot. Encara la bellesa

té l'ensenya vermella als llavis i a les galtes;

la pàl·lida bandera de la mort no hi ha arribat.

Ets tu, Tibald, a dintre aquest sudari ensangonat?

Oh, quin favor millor podria fer-te,

si no és que aquesta mà que et va estroncar la vida

talli també la vida que va ser-te enemiga?

Cosí, perdona! Julieta, amor,

per què ets tan bella encara? M'he de creure

que l'etèria mort s'ha enamorat de tu,

i que aquest monstre repugnant i demacrat

et guarda en la foscor perquè et vol per amant?

Per por d'això vull fer-te companyia

i no sortir mai més d'aquest palau

de fosca nit. Em quedaré aquí dintre

amb els cucs, criats teus. Aquí, aquí,

fixaré el meu repòs per sempre més

i em trauré el jou dels astres, enemics

del meu cos. Ulls, mireu per darrera vegada!

Braços, preneu-vos les darreres abraçades!

Ah llavis, portes del respir, segelleu amb un bes

el tracte etern fet amb la mort avara.

Vine, amarg conductor i horrible guia!

pilot desesperat, fes que s'estrelli

contra els esculls la barca fatigada.

brindo pel meu amor.

Romeu i Julieta, Shakespeare

 

 

Miquel Martí i Pol

Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

Miquel Martí i Pol

Obrint Pas

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats

 La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.

Miquel Martí i Pol

   Un dia qualsevol, de Miquel Martí Pol 

 

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrere.

 

 

Miquel Martí o Pol

 

Algun dia estarem disposats, potser, temeraris, a  seguir endavant sense por. A reptar la mort i a qualsevol entrebanc!  

 

Amic e amat, Ramon Llull

Era l'amic dintre e defora cobert d'amor, e anava cercar son amat. Deia-li amor:

- On vas, amador ?

Respòs:

- Vaig a mon amat per ço que tu sies major

Rosa Leveroni

Gràcies, oh déus! d'aquest amor sens joia vestit d'humilitat i argila fràgil.

Gràcies, oh déus! d'aquest dolor que em cega si feu que plenament pugui cantar-los.

PÒRTIC

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia

la solitud només.

La solitud immensa

de l'estimar infinit

que voldria ésser terra,

aire i sol, mar i estrella,

perquè fossis més meu,

perquè jo fos més teva.

Vicent Andrés Estelles

Cançó de bressol 

Ai, mumare meva,quin fretet que tenc... 

 J. Vidal Alcover 

Jo tinc una Mort petita, 

meua i ben meua només. 

Com jo la nodresc a ella, 

ella em nodreix igualment. 

Jo tinc una Mort petita 

que trau els peus dels bolquers. 

Només tinc la meua Mort 

i no necessite res. 

Jo tinc una Mort petita 

i és, d’allò meu, el més meu. 

Molt més meua que la vida, 

amb mi va i amb mi se’n ve. 

És la meua ama, i és l’ama 

del corral i del carrer, 

de la llimera i la parra 

i la flor del taronger. 

 Octubre, 1953 

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.

Carena editors. València 2004. Pàg. 3 

Gustavo Adolfo Bécquer

RIMA XVII

Hoy la tierra y los cielos me sonríen,

hoy llega al fondo de mi alma el sol,

hoy la he visto..., la he visto y me ha mirado...,

¡hoy creo en Dios!

RIMA XLIX

  Alguna vez la encuentro por el mundo, 

        y pasa junto a mí; 

y pasa sonriéndose, y yo digo: 

        —¿Cómo puede reír?

  Luego asoma a mi labio otra sonrisa, 

         máscara del dolor, 

y entonces pienso: —Acaso ella se ríe, 

        como me río yo.

La nevada del cucut, Blanca Busquets

Aleshores em va explicar una història enmig dels seus intents desesperats per agafar aire, mira, les dones de la meva època no podíem triar amb qui ens casàvem. A mi em van casar amb el pare d'en Robert i jo no el vaig estimar mai. Tu tampoc no has pogut triar. En Robert és un bon noi, n'hi ha de molt pitjors, però ell no fa per tu. Jo havia d'estar de la seva banda, jo sempre estava de la seva banda perquè és el meu fill, m'entens, oi. Semblava que em demanés perdó per tantes coses. És el pare del meu fill, vaig fer per tota resposta. Sí, però tu hauries d'haver-te casat amb algú altre. Aleshores, davant de la meva sorpresa, es va alçar de mig cos i va dir tot d'una tirada i amb els ulls ben oberts, noia, només es viu una vegada, no deixis escapar la vida.

BUSQUETS, Blanca; La nevada del cucut. Rosa  vents, p .127.

Laura a la ciutat dels sants - Miquel Llor

Què li eren, si per damunt de totes aquelles insignificances resplendia el sol de l'amor? I encara més, el goig de saber que us sacrifiqueu per un amor sense compensació, el plaer de dir-vos que us hi podríeu morir amb el somriure al llavi i la consciència en repòs perquè sabeu que per aquell amor no us abandonaríeu a cap malifeta de les que Déu castiga com a pecat mortal. 

Miquel Llor.