APRENENT SICÍLIA (III), CARRETTIERI

Carro siciliano-blog goethezeitportal.de

!Quin bon moment que va tenir Roberto Alagna quan, per iniciativa pròpia o assessorat per altri, va decidir enregistrar un disc de cançons populars dedicat a la terra dels seus pares i que porta per nom Siciliano ! . Perquè Roberto Alagna, que va néixer a Clichy-sous-Bois, Seine, Saint Denis l’any 1963, havia vingut al món a França fill d’immigrants sicilians i havia crescut bilingüe en italià i francès, dos idiomes que parla amb dicció impol·luta i que, com està comprovat, han estat ideals per la seva professió de tenor operístic.

Roberto Alagna va començar a cantar des de molt jove a les sales de festes i cabarets parisencs. Conreava amb molta traça els repertoris de Jacques Brel, Georges Brassens i altres figures icòniques d’aquella rica fornada de cantautors francòfons que tant ens varen ensenyar. Però Alagna, en un moment donat, va prendre consciència de les seves condicions innegables per cantar òpera i va començar a  fer-ho de forma no professional i absolutament autodidacta fins que es va meditar seriosament la possibilitat de fer  una carrera brillant i es va posar a estudiar cant. El triomf li va arribar amb facilitat perquè Roberto Alagna, sense ser un gran tenor, és un bon tenor dotat amb un raig apreciable de veu diàfana, molt bella,  que sap administrar perfectament i sense mostrar esforç.

Atès que la meva atracció per Sicília arrenca molts anys endarrere amb la visió i la lectura d’Il Gattopardo, gaudeixo molt escoltant el “Siciliano” que ell, Roberto Alagna, canta admirablement oblidant-se de floritures líriques que no serien adequades, alegre i jovenívol quan convé i amb una aresta tràgica quan s’acosta a la terra polsosa i, quasi a capella, en beu el seu amarg al·lè. Com exemple s’ha d’escoltar aquesta “Carrettieri” que esgarrapa al pit i fa sentir la pregona fusió que existeix entre l’home i la terra.

Totes les cançons de “Siciliano” són cantades en dialecte sicilià, llengua que, per desgràcia desconec. Puc afegir que, tot i que em plauria, no em fa falta entendre el què diu perquè la meva sang ho entén de sobres.   
Video:Giuseppe Infantino.Pittore

APRENENT SICÍLIA (II), BELLINI, TAN JOVE!

Casa natal de Vincenzo Bellini- Catània

Vincenzo Bellini, fill i net de músics, va néixer a Catània (Sicília) l’any 1801 i va morir a Puteaux (França) el 1835 quan només tenia –és fàcil de comptar- trenta quatre anys. Degut als ensenyaments musicals que de ben petit va rebre del seu pare i del seu avi, Bellini tocava ja molt bé el piano a l’edat de sis anys. El 1819, l’ajuntament de Catània li va concedir una beca per estudiar al conservatori de Nàpols. Allà es va formar en la coneguda com a “escola napolitana” que propugnava una composició de melodies pures i sense embelliments.

Bellini va començar component música sacra, de cambra i simfònica però es va fer molt famós per la autoria de belles àries pensades per veu acompanyada de piano.

El jove músic va ser requerit pel Teatro alla Scala de Milà, naturalment, a fi de compondre una òpera. A Nàpols va deixar la seva estimada Maddalena Fumaroli ja que el pare d’ella es va oposar radicalment a tenir un gendre músic.

Va ser molt apreciat al Teatro alla Scala amb òperes com Il Pirata i La Straniera i va ser reconegut com l’únic compositor italià d’òpera amb un estil oposat al de Rossini. Bellini adequa la música al drama i dóna preferència al cant expressiu en contraposició al cant amb floritura.

Quan Bellini viatja a Paris fa la coneixença de músics importants entre els quals Frederic Chopin. Està provat que l’un influeix en l’altra. El compositor sicilià estava ben a punt de compondre una òpera en francès però una infecció intestinal va acabar amb la seva vida.

Va ser enterrat al cementiri parisenc de Père-Lachaise just al costat del seu amic Chopin i també de Cherubini. L’any 1876 la seva tomba va ser traslladada a Catània on resta enterrat a la catedral.

Tot i que jo he caigut rendida més d’un cop davant el geni melodista de Bellini, sempre he trobat que l’orquestra, en les seves òperes, existia molt poc i tanmateix els estudiosos asseguren que en ell es troben ressons dels cants de l’antiga Grècia i és capdavanter en l’utilització dels silencis. En cap moment se l’ha considerat un músic enquadrat en la moderna tradició europea. Músics actualíssims com Bruno Maderna i Luigi Nono mostren la seva influència.

He portat una de les meves àries predilectes “A te, o cara” de la bellíssima òpera “I puritani”. En ella podem assaborir l’exquisida línia melòdica, el sumptuós to d’oració que eleva a l’estimada a cims embriagadors on respecte i amor s’uneixen en un tot perfecte. He triat el magnífic Alfredo Kraus perquè escoltant-lo, fa anys, vaig descobrir aquest diamant muntat a l’aire.

Video Álvaro95 -Fonts: Wikipèdia