Com diuen les sagrades escriptures, el tot poderós (Jesús, Miquelet o com n'hi vulgueu dir) solia visitar freqüentment el mont de les oliveres; bé, dir-ne mont d'una petita extensió de no més de quatre metres quadrats potser és una mica exagerat... i, de fet, d'olivera només n'hi ha una i no és massa gran.
Allà solia realitzar-hi les seves pregàries i sermons; vaja, que es fumava algun que altre piti, tot donant voltes a idees, pensaments massa complicats (per a les persones normaletes, vaja).
I vet aquí, que en un mal dia, alguna injustícia divina va despertar la seva ira... o potser només és que el tio és una mica grapes. El fet és que l'olivera sagrada va esclatar en flames. Foc diví, purificador (malgrat la pudor del test de PVC desfent-se i de l'adob químic cremant).
Més tard, un ruixat tempestuós i incontrolat va apagar l'olivera (i el test). Només s'havien cremat algunes arrels (i el test, és clar), però l'olivera semblava haver sobreviscut intacte.
Miracle (o potra).
Donem-ne les gràcies al senyor.
