Que tot està molt fotut, no cal ni dir-ho. Que el futur més proper encara pinta més negre, tampoc cal dir-ho. Que tot això ens porta a un ambient enrarit, on tots estem de més mala llet i amb un estat anímic més baix del què seria desitjable, ho veiem (i ho patim) a diari. I és per això, quan només sentim a parlar de retallades, de crisi i d'atur, que el fet que alguns metges s'hagin ofert per a operar sense cobrar i fora del seu horari laboral, fa que no pugui acabar de perdre del tot la poca esperança que tinc en la raça humana.
Si, sé que no són tots. Si, sé que no és tant senzill com això. Potser algun d'aquests metges ja té la vida solucionada fa dies (o potser no). Però quants col·lectius s'ofereixen de forma tant altruista a fer la seva feina per a millorar el benestar d'altri? Potser és cert que no hi ha cap altre col·lectiu que pugui afectar tant directament sobre el benestar d'un individu (ni amb tantes responsabilitats, per un sou més aviat baix), però no puc evitar pensar en que la majoria de vegades, quan el col·lectiu afectat és un altre, la resposta del mateix comporta més aviat el contrari. Potser caldria que, com a mínim, la gent responguéssim tenint-los més respecte, entenent que tot el què es paga amb diner públic no és gratuït i que, malgrat bancs i polítics tenen la major part de la responsabilitat del què estem patint (i del què no saben solucionar; mentre ells continuen omplint-se les butxaques), cal fer-ne un ús raonable (evidentment, això últim tampoc és tant senzill, ni aplicable a tothom, però és més necessari que mai).
...
No, no puc acabar sent tant políticament correcte. No em surt. Em cago en la puta mare que va parir als brokers, a tots aquests xupa-bitllets sense escrúpols, als polítics que estan per sobre de les lleis (i impostos) que imposen, a tota aquesta gent de ment tant oberta i moderna que justifiquen tot el què soni a anti-sistema (encara que la majoria estan més sistemitzats i incapacitats per sortir-se d'un discurs prefabricat que a tots als què critiquen), a tots els que odien als catalans però no ens deixaran anar perquè econòmicament no s'ho poden permetre (però que bé que va per a guanyar vots!), a tots els que aprofiten la crisi per a incrementar els beneficis de les seves empreses fotent fora a mitja plantilla, al rei que no ha de passar per cap llista d'espera (ni retallada) per anar a quiròfan (ni per res més, de fet), als que participen en les SICAV, als futbolistes cobrant sous milionaris que no saben fotre (ni foten) res més que xutar una pilota (encara que tothom els venera, mira els partits i compra samarretes; algú sap com es diu alguna de les persones que han millorat les nostres vides amb vacunes, tecnologia, etc.?)... i paro ja que, a part de desfogar-me, escriure-ho (còmodament des de casa) no serveix per a res.
Si, sé que no són tots. Si, sé que no és tant senzill com això. Potser algun d'aquests metges ja té la vida solucionada fa dies (o potser no). Però quants col·lectius s'ofereixen de forma tant altruista a fer la seva feina per a millorar el benestar d'altri? Potser és cert que no hi ha cap altre col·lectiu que pugui afectar tant directament sobre el benestar d'un individu (ni amb tantes responsabilitats, per un sou més aviat baix), però no puc evitar pensar en que la majoria de vegades, quan el col·lectiu afectat és un altre, la resposta del mateix comporta més aviat el contrari. Potser caldria que, com a mínim, la gent responguéssim tenint-los més respecte, entenent que tot el què es paga amb diner públic no és gratuït i que, malgrat bancs i polítics tenen la major part de la responsabilitat del què estem patint (i del què no saben solucionar; mentre ells continuen omplint-se les butxaques), cal fer-ne un ús raonable (evidentment, això últim tampoc és tant senzill, ni aplicable a tothom, però és més necessari que mai).
...
No, no puc acabar sent tant políticament correcte. No em surt. Em cago en la puta mare que va parir als brokers, a tots aquests xupa-bitllets sense escrúpols, als polítics que estan per sobre de les lleis (i impostos) que imposen, a tota aquesta gent de ment tant oberta i moderna que justifiquen tot el què soni a anti-sistema (encara que la majoria estan més sistemitzats i incapacitats per sortir-se d'un discurs prefabricat que a tots als què critiquen), a tots els que odien als catalans però no ens deixaran anar perquè econòmicament no s'ho poden permetre (però que bé que va per a guanyar vots!), a tots els que aprofiten la crisi per a incrementar els beneficis de les seves empreses fotent fora a mitja plantilla, al rei que no ha de passar per cap llista d'espera (ni retallada) per anar a quiròfan (ni per res més, de fet), als que participen en les SICAV, als futbolistes cobrant sous milionaris que no saben fotre (ni foten) res més que xutar una pilota (encara que tothom els venera, mira els partits i compra samarretes; algú sap com es diu alguna de les persones que han millorat les nostres vides amb vacunes, tecnologia, etc.?)... i paro ja que, a part de desfogar-me, escriure-ho (còmodament des de casa) no serveix per a res.
