Calanques, Luminy: Arête du Vallon 125m/IV+

Els 4 dies a Calanques s'acaben...just quan comença a fer bon temps!!! avui nosaltres volem algo tranquilet per marxar cap a casa (6 horetes de cotxe) més descansats....els del GEAMM van a fer la Arête de Marseille. Nosaltres anem a pujar a l'agulla de Sugiton! una aresta fàcil i espectacular!

Per arribar-hi desde la carretera D559, de Cassis a Marsella, ens dirigim a Luminy i aparquem davant de la facultat d'arquitectura....com els altres dies....

En pocs minuts ens plantem al coll de Sugiton, aquí agafem el caminet que surt del darrera del cartell i tirem avall...anirem a buscar un camií ample que baixa fins sota de l'agulla. Del camí baixarem pel dret fins a peu de via...una mica cabra...

Les vistes inmillorables i el dia perfecte!!! solet, roca, aigua...en la foto veiem l'agulla de Sugiton a baix a la dreta i a dalt al fons l'aresta de Marsella...
A peu de via tenim 3 cordades al davant així que ens dediquem a contemplar paissatges...la cala que tenim als peus...ens invita a dessistir de seguir escalant...
Finalment podem escalar!!!!ens toca! La via està completament equipada amb parabolts i claus, tot i aixó estan molt oxidats. Nosaltres vam posar algun friend petit per si les mosques.....

Calanques: Sormiou, Via Diedre Jaune (110m/V)

Ens plantem ja al 3er dia a Calanques, de bon matí el cel està fatal!!!! ens dediquem a fer jocs varis al camping fins que decidim marxar a dinar. Ara plou...ara no...ara fa fred.
Finalment decidim apropar-nos a una via. Arribem al seu peu a les 16:00!!!! bona hora per anar a fer una via. Anem a fer el Diedre Jaune, una de les vies clàssiques de la zona. El seu darrer llarg diuen que es espectacular!!! cal anar-hi!!


Hi ha disparitat de graus en funció de la ressenya que mireu, de totes maneres nosaltres posem el que creiem que vam trobar. Els passos de V/V+, en teoria son V, però el pas de les cordades i cantos una mica pulits en passos més durs fa que la cosa no sigui tant fàcil.

Calanques: Sormiou, Via Coqueluche(100m/V)

El segon dia a Calanques es desperta molt tapat, fa mal dia i no invita massa a escalar. Busquen entre les ressenyes previstes i es presenta com a millor opció anar a Sormiou. Aproximació curta, molt equipades amb químics, vies curtes i bones vistes!!!

Per anar fins a Sormiou anem per la carretera de Cassis a Marseille i anem a buscar els indicadors de la carretera que ens porten fins a Sormiou, cap secret!
La cala es preciosa!!! tot i el mal temps es molt guapa!
l'únic inconvenient es que just a l'entrada et fan pagar 3 €!!! Estic tranquil! els personatges son més similars a "gorrilles" que funiconaris de l'ajuntament!

El sector es "Le Pyro" indicat en el mapa, a la dreta tal com entrem a la cala. Aproximació evident de 5/10 minuntets...

La via està completament equipada amb químics, molt equipada, per tant no cal portar ferros adicionals. Nosaltres vam entrar per la Coqueluche(vermella) i vam sortir per la Coquine(groga). Ells llargs son molt curts.....tot i aixó en la piada parlarem de "llargs" i no de "curts".

Cal baixar fins a peu de platja per remuntar per un corriol molt marcat cap a la paret.

Nova via a Vilamala: El Camí dels Alamalivons 155m/V

Ja està!!!!! just el cap de setmana abans de marxar de vacances per fi vam poder obrir la via a Vilamala!!! Ja feia dies que en tenim ganes i el lloc es preciós!!! la roca...bé, cal recordar que estem a Vilamala... Per saber que es Vilamala cal anar-hi, i saber-ne algunes coses...llavors tot te més sentit... LLEGENDA DE VILAMALA
" Hi havia una vegada un poble anomenat Vilamala. Diu la llegenda que un dia va baixar Jesús en forma de vell.
Era el vespre i el vellet va anar passant per les cases del poble. Com que anava vestit com un pobre, la gent li deia que no, que no podia passar la nit a casa seva. Quan va haver recorregut tot el poble, va veure una casa en un lloc més elevat, fora del poble. Hi va anar i hi va trobar un matrimoni de vellets.
Els vellets, tot i ser molt pobres, el van acollir, li van donar menjar i li van dir que es podia quedar tants dies com volgués. El pobre els va dir que, a la nit sentirien molt terrabastall, però que no obrissin les finestres ni les portes per res del món. El matrimoni es va quedar molt estranyat, però li van fer cas.
Tal com va dir el vellet, a la nit hi va haver un terratrèmol, semblava que el món s'ensorrés, però aquells avis es van quedar tancats a casa sense mirar a fora per res.
L'endemà al matí van anar a buscar el pobre, però no el van trobar, al seu llit hi van trobar una creu.
Després, van mirar a fora hi van veure que el poble havia desaparegut, que estaven sols dalt d'un munt de penya-segats.

Arnau Besora i Dani Canals. "
Texte del blog SES de Sant Llorenç de Morunys

Els Alamalivons:
Els que visiteu Vilamala, us adonareu que es un lloc que te una màgia especial, l'ambient, els racons, el silenci, els sorolls, "els encantats". Tot fa pensar que no hi esteu sols, que hi ha algú més. Per nosaltres van ser els "Alamalivons", essers que viuen dintre les parets de Vilamala, bons escaladors, tímits i espantadissos, es desplaçen per les parets i barrancs amb una facilitat impresionant, van protegits amb una coraça que els fa mimètics amb la roca. Hi son, et veuen, t'escolten, et vigilen, i cuiden es cuiden de la seva petita comarca. Els Alamalivons.

Dintre de Vilamala ja hi ha algunes vies, obertes per bons aperturistes de la zona, i nosaltres hi hem fet també la nostra modesta aportació....
"El Camí dels Alamalivons"

Calanques: Arête de Marseille, 170m/V+

Aquestes vacances de setmana santa(4 dies oficials) el temps pinta malament per tot arreu!!! Finalment, veient que prou per tot arreu ......decidim seguir el plantejament inicial, anar a Calanques(Marsella) i coincidir allà amb la gent del GEAMM i la Lu i la Vicky!
Anem tard i ells ens diuen que ja van de camí cap a la via, tenen previst fer una via al "Socle"(7) i si hi ha temps fer l'arête Marseille. Nosaltres decidim anar directament a l'Arête Marseille ja que anem curts de temps.
A la carretera D559, de Marsella a Cassis, agafem el desviament cap a Luminy, entrem a la universitat, i aparquem davant de la facultat d¡Arquitectura. D'aquí surt un camí ample d'entrada al parc natural, seguirem uns 15 minuts fins al coll de Sugiton, aquí tirarem pel camí que va recte cap a endavant, va planer fins que trobem indicadors de GR a l'esquerra, pujarem fins sobre del primer contrafort, abandonem el GR

i en lleuger descens ens dirigim a la canal que puja cap a la base de la aresta, (nosaltres vam anar per sota del contrafort i vam tenir que pujar desde la base del "socle"!) en fi, en 1 horeta ens plantem a peu de via!!!

la canal es fa bastant pesadeta però es molt guapa...cal grimpar en alguns passos....

Pel que fa a la ressenya vam veure que hi ha divergencies així que posem el que nosaltres vam creure més acurat....

La via està equipada amb químics, tot i aixó posarem alguns friends mitjants(alien groc i vermell) ja que alguns passos estàn una mica pulits i fa una mica de yu-yu.