El sentit de la vida
té una resposta senzilla.
No busquis sota les pedres,
ni en els raigs del sol.
Ni a la feina ni a la passió.
Que el sentit de la vida,
el tens tu a la butxaca.
En els teus pensaments, en l'ànima, en el teu cor.
Si poses el sentit de la vida a les mans d'un altre,
correràs el risc de perdre-ho.
Si creus que la vida no té sentit en el dolor.
Si perds el seu sentit en la desesperació.
No agafis el primer del fons de l'abisme.
Que el sentit de la vida tornarà per si mateix.
PATRÓ SANT JORDI
MORO I NO US IMPORTO
Natura morta, fràgil i feble,
agonitzant en l'últim alè,
la terra crida, "Moro," amb dolor,
i no us importa, és l'adeu final, un clam de tristesa.
Les flors, com ànimes perdudes,
moren en silenci, pètals com llàgrimes,
sota el pes d'un cel cruel i sense clemència,
el cor de la natura s'ofega en rimes amargues.
L'últim cant dels ocells s'extingeix,
en un silenci fúnebre, sense ressò,
la vida esdevé un somni que fuig,
i la mort abraça la terra amb dolor,
com un abisme obscè.
Les fulles, abans ballarines en l'aire,
ara moren amb una gràcia desesperada,
com notes tristes d'una melodia fúnebre,
la natura morta, silenci etern,
aclamada en l'ànima desfeta.
Sota la llum fosca d'un últim vespre,
el paisatge esdevé un epitafi mut,
l'agonia de la natura, un trist destí,
on el crit de moro és l'últim sospir despullat,
una elegia plena de l'ànima destrossada.
L'abril desplega les flors
que la primavera guarda amb fervor. Abril és el teu aliat, amor, el camí de la pau que s'esvaeix en una dansa festiva, com un adéu efímer.
Ets, de nou, l'abril, amor meu, irradies des del teu ser, una convergència que restaura la plenitud en cada mirada.
El vent d'abril balla gràcil i lleuger a través de la meva finestra entreoberta, i el sol d'abril banyant amb llum daurada la petita nena que demana ser emportada.
El sol, amb els seus braços càlids i seductors, dispersa la seva llum en braços dispersos, on les flors floreixen com delicades joyes, penjades com perles en les branques més fines.
Però fins i tot el sol, estimat i adorat, com tots els qui estimem, pot portar la llum a la nostra vida, però al costat també porta la mort.
