310

- Lo teu poder, amat, me pot salvar per benignitat, pietat e(i) perdó, e pot-me damnar(condemnar) per justícia e per colpes de mes falliments(culpes dels meus pecats). Complesca(Que compleixi) ton poder ton voler en mi; cor(perquè) tot és compliment(plenitud), sia que em dons(ja sigui que em donis) salvació o damnament.

271

L'amic lloava lo poder, e(i) el saber, e el voler de son amat, qui havien(havia) creades totes coses, enfora(llevat del) pecat; lo qual pecat no fóra sens(sense) lo poder, e el saber, e el voler de son amat; al qual pecat no són ocasió lo poder, ni el saber, ni el voler de son amat.

256

Falses(Falsos) lloadors blasmaven un dia l'amic en presència de son amat. Havia(Tenia) l'amic paciència, e(i) l'amat justícia, saviea(saviesa), poder. E l'amic amà més ésser blasmat e reprès, que ésser negú(ningú) dels falses blasmadors.

202

- Digues, amat: on és ton poder? 
Respòs(Respongué): 
- En lo poder de mon amat. 
- Ab(Amb) què t'esforces contra tos(els teus) enemics? 
- Ab les forces de mon amat. 
- Ab què et conhortes(consoles)? 
- Ab los tresors eternals de mon amat.

39

Demanaren a l'amic, per què era son amat gloriós. Respòs(Respongué): 

- Per ço cor(Perquè) és glòria. 

Digueren-li per què era poderós. Respòs: 

- Per ço cor és poder. 

Ni per què és savi: 

- Per ço cor és saviesa. 

Ni per què és amable: 

- Per ço cor és amor.

37

Demanaren a l'amic si camiaria(canviaria) per altre son amat. Respòs, e dix: 

- ¿E qual altre és mellor ni pus noble que sobiran bé(I quin altre és millor ni més noble que el sobirà bé), eternal, infinit en granea(grandesa), poder, saviea(saviesa), amor, perfecció?