345

Dormia l'amic considerant en los treballs e els empatxaments los quals ha(i els impediments que té) en servir son amat, e hac paor(tingué por) que ses obres no perissen(morissin) per aquells empatxaments. Mas(Però) l'amat li tramès consciència, qui(la qual) el despertà en sos mèrits e en los poders de son amat.

321

- Amat, qui en un nom est(ets) nomenat hom e(home i) Déu! En aquell nom, Jesucrist, te vol ma volentat(la meva voluntat) home e Déu; e si tu, amat, has tant honrat ton amic sens sos(sense els seus) mèrits, en nomenar e voler ton nom, ¿per què no honres tants hòmens innorables(homes ignorants) qui escientalment no són estats tant colpables(sàviament no han estat tan culpables) al teu nom, Jesucrist, con(com) és estat lo teu amic?

204

Combatien-se colpes e(culpes i) mèrits en la consciència e la volentat(voluntat) de l'amic; e justícia, membrança(record), muntiplicaven(augmentaven) consciència; e misericordia, esperança, muntiplicaven benanança(felicitat) en la volentat de l'amat. E per açò(per això) los mèrits vencien les colpes e torts(greuges) en la penitència de l'amic.

181

- Digues, foll(boig), ¿per què escuses amor con(quan) treballa e(i) turmenta ton cos e ton cor? 

Respòs(Respongué): 

- Per ço cor(Perquè) multiplica mos mèrits e ma benauirança(benaurança, benestar).