132

Jaïa(Jeia) l'amic en llit d'amor. Los llençols eren de plaers, e lo cobertor(i el cobrellit) era de llanguiments(decaïments), e el coixí era de plors. E era qüestió(I hom es preguntava) si el drap(la roba) del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.

131

Nuaven-se les amors de l'amic e(i) l'amat ab membrança(amb record), enteniment, volentat(voluntat), per ço que(per tal que) l'amic e l'amat no es partissen(separessin); e la corda en què les dues amors se nuaven era de pensaments, llanguiments

130

Ab(Amb) ploma d'amor e(i) ab aigua de plors, e en carta de passió, escrivia l'amic unes lletres(cartes) a son amat, en les quals li deïa(deia) que devoció se tardava e amor se moria, e falliment(falta) e error muntiplicaven(augmentaven) sos enemics.

129

Acostava's l'amat a l'amic per ço que(per tal que) l'aconsolàs e(i) el conhortàs(consolés) dels llanguiments(decaïments) que sostenia, e dels plors que havia(tenia); e, on(com) més l'amat a l'amic s'acostava, pus(més) fortment plorava e llanguia l'amic per les deshonors que planyia(lamentava) de son amat.

128

- Muntiplica(augmenta) la enemistat qui és enfre(entre) les gents e(i) mon amat, e promet dons e guardons mon amat, e menaça ab(amenaça amb) justícia, saviea(saviesa). E memòria e volentat (voluntat) menyspreen ses menaces e sos prometiments.

127

- Ah, enteniment, volentat(voluntat)! Lladrats, e despertats(Bordeu, i desperteu) los grans cans(gossos) qui dormen oblidant mon amat. Ah, ulls! Plorats. Ah, cor! Sospirats. Ah memòria! Membrats(recordeu) la deshonor de mon amat, la qual li fan aquells qui ell ha tan honrats.

126

Escrivia l'amic aquestes paraules: 

- Alegre és mon amat, car(ja que) a ell tramet(trameto) mos pensaments e(i) per ell ploren mos ulls, e sens llanguiments(decaïments) no viu(visc), ni sent(sento), ni veig, ni oig, ni he odoraments(tinc olfacte).

125

Lo senyal de l'amat apar(apareix) en l'amic, qui per amor és en tribulacions(situacions pertorbadores), sospirs e(i) plors, pensaments, e en menyspreament de les gents.

124

Demanaren a l'amic quals(quines) tenebres són majors. Respòs(Respongué) que la absència de son amat. Demanaren-li qual és la major resplandor, e dix(i digué) que la presència de son amat.

123

Enllumenà(Il·luminà) amor lo nuvolat(el núvol) qui es mès enfre(posà entre) l'amic e(i) l'amat; e féu-lo enaixí llugorós(així lluminós) e resplendent con(com) és la lluna en la nit, l'estel en l'alba, e lo sol en lo dia, e l'enteniment en la volentat(voluntat); e per aquell nuvolat tan llugorós se parlen l'amic e l'amat.

122

Demanaren a l'amic de ocasió(sobre l’oportunitat), e dix(i digué) que ocasió és plaer en penitència, e enteniment en consciència, e esperança en paciència, e sanitat en abstinència, consolació en remembrament(record), e amor en diligència, e lleialtat en vergonya, e riquea(riquesa) en pobretat, e pau en obediència, e guerra en malvolença(malevolència).

121

Deia l'amic: 
- Qui no tem mon amat, a tembre(témer) li cové(convé) totes coses; e(i) qui tem mon amat audàcia e ardiment(valor) li cové en totes coses.