Estimada iaia

"No puc parar de treballar. Tindré tota l'eternitat per a descansar" Mare Teresa de Calcuta

Aquesta tarda he anat a veure la meva àvia. Ja fa uns anys que sordeja i cada vegada més. Durant molt temps es va resistir al sonotone, però finalment va haver de claudicar. I acostumada a no sentir sorolls, no li agrada gens portar l'aparell. No m'estranya. Quina gran felicitat deu ser tenir una vida silenciosa i triar els moments que vols banda sonora. Cada vegada hi sent menys, però és tan llesta que ha après a llegir els llavis i se'n surt prou bé entre el que sent, el que veu i el que intueix.

Així que en comptes de parlar jo, deixo que ho faci ella. Gairebé sempre es queixa dels seus mals, de com d'avorrida que està de tot i de la porqueria que fan a la tele. Em torna a dir que està tan adolorida i que algun dia es prendria un cocktail de pastilles i au!

I després toca l'habitual interrogatori. No li cal, perquè està molt ben informada de tot, però ella se'n vol assegurar. La meva mare la té al dia de tots els moviments familiars. Li encanta explicar-li tot de tots, com diu ella "de pe a pa", afegint les seves apreciacions particulars...

Sempre es queixa que li agradaria casar les seves netes i veure néixer els seus besnéts, almenys els néts mascles sí que li han donat aquest gust. I per tots ha teixit l'ajuar: un meravellós conjunt de cortina i vànova de ganxet fetes a mà. No vull ni pensar quantes hores ha passat fent-les!

Sempre ha vetllat pel futur de tota la família. I nosaltres sempre enfeinats... S'està moltes hores sola i té massa temps per barrinar. Sort que s'entreté amb la labor i la jardineria. Té totes les plantes a la cuina perquè diu que és allà on els agrada estar, on els toca més el sol. Com n'estan de precioses! És divertit trobar-te aquell verger instal.lat entre els fogons. Jo crec que la cuina ajardinada és l'excusa perfecta per a no haver de guisar.

El que sí que li encanta és explicar històries. Com a mi m'agrada fer, exagerant algun detall que faci guanyar interès a la narració. Ella té molta gràcia explicant-les, n'ha viscut tantes... És difícil esbrinar fins a quin punt la seva ment fantasiosa ha adaptat la realitat. Però si us explica que passava contraban fins que una germanastra seva la va denunciar, que la seva germana vivia a Hawaï, o que ella havia d'haver heretat el Marquesat de Monsacrati... us asseguro que no s'està inventant res. I tantes altres que més val que no us expliqui!

Aquest post el vaig escriure fa més de tres anys. El torno a publicar en homenatge a la meva àvia M.Lourdes.