No m'acaba de fer el pes però, que hi farem, molts col·lectius financen activitats amb la Loteria i, com no, a mi em toca vendre'n o sigui que qui vulgui loteria per ajudar finançar activitats del grup de Tarragona d'Amnistia Internacional o per ajudar en la construcció i funcionament d'una Casa de Cultura i del saber a Itondi-Kribi (Camerun) que és un poble en el qual va nàixer Inongo-Vi-Makomé, un conegut escriptor camerunès del qual podeu llegir un conte en aquest link (he participat en la preparació del projecte que trobo força interessant), que m'ho digui (comentaris, correu, etc.).
Si vosaltres tampoc sou entusiastes de la loteria o us fa trontollar la coherència, no patiu, si us toca em passeu la pasta i ja assumiré jo les contradiccions i els remordiments.
Se m'acumulen els posts. I la feina. I les activitats... Encara no he penjat el post sobre Cordova i Sevilla que ja n'hauria de penjar algun sobre l'activitat de l'Associació de Veïns de la Part Alta, sobre el teiatro, la "crisi" o llibres que llegeixo, però, be, haurem de prendre les coses com venen, no voler arribar a tot arreu i penjar posts quan es pugui i sobre el que en aquell moment passi. Així, avui, penjo quatre ratlles i un parell de fotos sobre l'acte del grup de Tarragona d'Amnistia Internacional contra la pena de mort
Durant el migdía, els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona podien signar una petició i al mateix temps buidar les injeccions "letals" que simbolitzen els tres productes que s'injecten a un condemnat a mort: el tiopental sòdic, el bromur de pancuroni i el clorur de potassi.
A la darrera foto hi podeu veure una imatge de l'acte, evidentment, de Tarragona ;-) , amb l'exposició dels mossos d'esquadra (un dels cossos policials que acumula més denúncies per maltractaments) darrera. Coincidències.
Toca un post sobre Sevilla, Córdova i l'amistat entre d'altres coses però l'haurem de posposar. El dia 15 hi ha una trobada dels paisos del G-20 i, el mateix dia, a tot l'estat s'ha convocat concentracions sota el lema "La seva crisi que la paguin ells".
Entre d'altres, formo part d'una xarxa de blogaires que es diu "Anillo Solidario" i vam decidir preparar i publicar un post conjunt sobre aquest tema. Seguidament publico el post i la imatge que es va preparar. També podeu veure el llistat de ciutats a on hi ha concentracions convocades. Salvar de la crisi als bancs dels EUA ha costat 700.000 milions de dolars. Cinc vegades més del que va aprovar la ONU per assolir els objectius del Mi•lenni. Les ajudes europees a la banca quadrupliquen les dels EUA. Mentrestant hi ha 1.400 milions d’éssers humans que pateixen fam i pobresa extrema. Anillo Solidàrio de blogs reclama a la comunitat internacional que faci, per ells, si més no, el mateix esforç que el que realitza per salvar els comptes dels grans bancs i de les asseguradores. El proper 15 de novembre, els líders del G-20 es reuniran a Whashington per acordar mesures per encarar la crisi financera. Coincidint amb aquesta data, a nombroses ciutats de l’estat espanyol, hi ha convocades concentracions per reclamar que el cost d’aquestes mesures no suposi una socialització de pèrdues ocasionades, exclusivament, per l’especulació bancària. ntes Anillo Solidario anima tothom a participar en les concentracions esmentades. Entenem, a més, que és el moment d’exigir, no sols solucions justes als problemes concrets financers que afecten l’anomenat primer món sinó, també, una reforma integral de l’actual model econòmic internacional. El model actual no sols presenta riscs i carències en una dimensió financera definida per la concentració de la riquesa i el control econòmiques en unes poques mans, sinó també en les dimensions medi ambiental, alimentària i energètica car totes s’alimenten de les mateixes arrels ideològiques. El que està en crisi no és, per tant, tan sols, l’autorregulació dels mercats financers sinó la pròpia globalització neoliberal, caracteritzada per l’absència de límits polítics, econòmics, socials i ecològics a les activitats del gran capital. Per tot això, Anillo Solidario entén que ÉS POSSIBLE, NECESSARI I URGENT la transformació global i profunda dels fonaments sobre els quals s’assenta el model econòmic mundial. Anillo Solidario entén que aquest nou ordre econòmic mundial ha de ser:
DEMOCRÀTIC La presa de decisions, començant per les que afecten a la pròpia reforma del sistema econòmic internacional, ha de residir a l’Assemblea General de les Nacions Unides. Institucions com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç han d’integrar-se a l’Organització de Nacions Unides que prendrà les seves decisions en base al principi democràtic, suprimint el dret de vet que, en l’actualitat, detenta el Consell de Seguretat.
LLIURE Cada Estat té dret a escollir el seu propi model de desenvolupament econòmic sense que pugui ésser presionat mitjançant programes d’ajustament estructural. Cal cancel•lar les negociacions de Tractats de Lliure Comerç i impulsar acords regionals de cooperació econòmica que tinguin com a finalitat el desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa. Tots els pobles tenen dret a la sobirania alimentària, sense que ni institucions internacionals ni empreses transnacionals puguin imposar condicions per a l’adopció de les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries.
JUST El deute extern dels pobles del Sud és il•legítim i els obliga a un estat permanent de dependència envers els països del Nord. Cal anul•lar-lo, per tant, basant-se en el deute ecològic, humà i comercial, que els darrers tenen amb els primers. Cal establir un sistema tributari global que inclogui controls sobre els moviments especulatius de capital. Es imprescindible la desaparició immediata dels paradisos fiscals així com garantir la transparència dels beneficis de les multinacionals dictant criteris ferms en comptabilitat. Cal suprimir el dret de patents sobre els productes alimentaris mentre persisteixi la gana i la pobresa. Exigim un compromís ferm per combatre les desigualtats entre dones i homes que hi ha en totes les societats, així com la discriminació que pateixen les persones per motius d’origen, orientació sexual o discapacitat entre d’altres.
SOSTENIBLE Cal adoptar mesures que permetin reduir el nivell de consum dels països més industrialitzats i fomentar el desenvolupament sostenible en els països del Sud. Cal que els grans projectes i inversions comercials tinguin com a variable bàsica el respecte al medi ambient. Cal oferir la màxima protecció a determinades zones com l’Amazona o l’Antàrtida davant operacions econòmiques que malmeten irremeiablement els seus ecosistemes. El respecte als pobles indígenes com a garants del seu propi entorn, la inversió pública en la recerca d’energies netes i la conservació dels espais naturals i reserves marines han de centrar i impulsar qualsevol contra el canvi climàtic que s’adopti a nivell global.
Des d’Anillo Solidario de blogs demanem que us afegiu a aquest comunicat. Enfront d’un sistema basat en la concentració del poder econòmic en les oligarquies financeres i les transnacionals, la privatització dels serveis públics i el deteriormanet del medi ambient, Anillo Solidario aposta per un nou ordre econòmic mundial democràtic, lliure, just i sostenible i “la seva crisi, que la paguin ells!”
El llistat de blogs, per ordre alfabètic, que publiquen aquest comunicat és el següent:
Ja sé que no té res a veure (o potser si, vés a saber) però tanco el post amb Enrique Morente i Lagartija Nick, heu de prémer l'enllaç, http://www.morenteomega.com/ , després la fletxa de baix, cap a la dreta, fins que surti Manhattan). (La lletra de la cançó la podeu trobar ací.
Aquest post es titula dones i es titula així com a expressió del meu més profund respecte per elles. Malalai Joya, que com diu és molt fàcil que la matin; Empar Salvador que escriu llibres que després és incapaç d'obrir; dones que han triat i han encarat la vida amb valentia i coherència. Però, malgrat la importància dels seu gest, no em quedo, tan sols, amb elles, sinó que hi incloc moltes altres dones (a algunes les conec, a alguna, fins i tot, l'estimo) que van per la vida, amb un parell d'ovaris, tirant endavant les seves famílies, els seus. Aquests dies, per exemple, la crisi, si aquesta crisi que no han provocat però que pagaran, ocasionarà que moltes, complint o no els requisits (la vida no en sap massa de requisits burocràtics) intentaran accedir a programes d'ocupació i a altres mesures per sobreviure. El fet de ser dones els dona, probablement, quelcom especial però els dona, també, força maldecaps i multiplica les dificultats i la possibilitat de patir discriminacions, si més no.
Ah! l'admiració i el respecte decreix força en funció de la proximitat al poder, les reines, per exemple, no me'n mereixen massa
Full informatiu número 87 de Paraules per la Pau
Avui ens ha visitat Malalai Joya. Molt possiblement el nom no digui massa coses. També és molt possible començar a recordar-la a l'acabar el text i és segur que, després d'escoltar-la, és difícil oblidar-la, a ella i les coses que explica.
Malalai Joya ha fet una xerrada a la Sala de Graus de la Facultat de Jurídiques de la URV, plena, invitada per la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i Amnnistia Internacional.
Malalai Joya es va donar a conèixer al seu país quan al desembre de 2003, sent delegada electa en la Gran Assemblea afganesa, convocada per a discutir la nova Constitució, va protestar en públic contra el domini dels senyors de la guerra. Aquell breu discurs va canviar la vida de Malalai i va donar veu a milions de persones a l'Afganistan. La seva al·locució va durar només tres minuts i va ser interromput pels assistents amb crits i insults, incrèduls de veure com una dona jove s’atrevia a anomenar-los assassins, alt i clar, en el seu propi terreny.
Dos anys més tard, Malalai es va presentar a les eleccions al parlament i va aconseguir un esco a la seva província natal, Farah, gracies al respecte guanyat arrel de l’ intervenció esmentada. Al parlament va haver de suportar innombrables agressions verbals i físiques, arribant a l’extrem que un diputat va amenaçar de violar-la en públic. Tot i així, Malalai va seguir denunciant la miserable situació del seu país des del seu escó, fins que la van expulsar del parlament afgà al maig del 2007 per comparar als diputats amb els animals d’un estable. Poc després de la seva expulsió va demanar perdó en públic als animals dels estables “per comparar-los amb criminals”.
Mentre tant les tropes espanyoles fan el paripé per la zona on diuen que estan desplegats i elaborant programes de reconstrucció amb grans pressupostos. Una mentida més del que suposa mantenir un país en guerra permanent des de fa molts anys, preu paradoxal que han de pagar els habitants d’un país que es troba al mig del pas, tot i viure en un no lloc.
Diumenge en vam parlar i vam distribuïr el full número 87 de Paraules per la Pau que parlava, també, de la Malalai, sota la pluja. Ja ho diem quan diem que cada primer diumenge de mes, faci sol, plogui o nevi, fem Paraules per la Pau.
Aquest cap de setmana, també, dissabte més concretament, vaig fer 52 anys. Com no, embolcallat per la família, amics i amigues, la gent del curro, de la Coordinadora, etc.
Una de les persones que em va mimar, a la que estimo força ,es va entretenir, mentre dormia, en inflar 52 globus i en deixar notes dins de cadascun. No cal dir quina sorpresa al llevar-me. Ara a esperar que es desinflin per recollir les notes i llegir-les.
