Una nou principi... una altra vegada

Amigues, amics, torno a fer mudança. Aquesta volta, ho ajunto tot (tots els blocs) en un de sol que vaig emprar fa temps: us espero a l'Anotacions al marge que havia obert al WordPress.

Powered by ScribeFire.

El gos s'ha menjat el servidor

Llegeix a El Periódico un article (més) sobre l'impacte del pla "1x1" a les aules; ja sabeu, un ultraportàtil per a cada nen. L'alumne entrevistat comenta que, amb l'ordinador, estudiar és menys avorrit, i que les classes semblen més curtes. Fins aquí, d'acord: la fascinació que senten els joves (una bona part) per les pantalles amb porritos que es mouen amunt i avall és fàcilment observable, tot i que encara no hi he trobat una explicació mitjanament lògica.

Davant la davant la descripció de com es lliuren ara els exercicis, via email, el periodista comenta, amb humor, que s'han acabat les excuses de l'estil «el gos se m'ha menjat els deures». Potser, però tothom sap que el correu electrònic viatja a través d'uns ordinadors anomenats «servidors», i que, de tant en tant, fallen i es perden alguns correus, de manera que l'excusa tòpica es podria transformar en «ha fallat el servidor», «el gos s'ha menjat el servidor» o, fins i tot, «el gos ha mossegat el cable d'Internet quan enviava el correu i es deu haver fet mal bé».

Però no puc estar més en desacord amb l'alumne quan afirma que «El que és bo dels vídeos és que els pots tornar a posar les vegades que vulguis, i és més ràpid que llegir un text». Sí, els pots tornar a veure tantes voltes com vulguis (un parell? tres? dubto que més); però no em diguis que és més ràpid que llegir un text tret que siguis un analfabet funcional: qualsevol persona pot llegir silenciosament mol més ràpid que en veu alta. A més a més, els locutors han de llegir d'una forma clara, i això vol dir que encara van més lents. En certes matèries, però, el valor educatiu d'un recurs audiovisual és innegable: és més fàcil entendre la deriva dels continents amb un vídeo que resumeix centenars de milions d'anys d'evolució que no pas amb un text descriptiu i quatre dibuixos estàtics.

Sí, l'ús de les TIC a l'aula pot aportar molts avantatges. Tanmateix, quan es van inventar la televisió, el vídeo, el reproductor de DVD, amb tots llurs valors i aplicacions pedagògics, no van envair les aules en cap moment (els alumnes solien fer burla d'«Amélie», el professors de francès que s'entestava a fer-los veure aquest film any rere any i anava amb el carro amb la tele i el vídeo amunt i avall). Ara, però, el papanatisme de pedagogs i polítics ens porta a eliminar el llibre de text de les aules, en lloc de complementar-lo amb aquestes noves eines.

I, així, els vostres fills no aprendran a tractar els llibres, ni a subratllar-los ni a fer-hi anotacions al marge.

Powered by ScribeFire.

Objectius o burocràcia

Aquests dies, entre reunió i reunió, he aprofitat per fer una petita enquesta sobre els objectius reals del sistema educatiu: hem d'esforçar-nos:

1. per formar persones madures?, o
   
2. per atorgar el graduat en ESO a la major quantitat possible d'alumnes?

He plantejat aquesta qüestió a set dels meus companys i tots m'han donat respostes evasives. Potser les recents visites de la inspectora han tingut alguna influència, no ho sé; però quan els professors deixen de pensar com a professors i passen a pensar com a buròcrates, vol dir que l'enfonsament del sistema educatiu s'acosta.

Powered by ScribeFire.