Fa poc van sortir unes dades sobre l’ús del català i tothom n’està fent escarafalls, així que em sumaré a la moda amb aquesta entrada.
Les dades no sorprenen absolutament a ningú, de fet jo crec que la situació és encara pitjor. Només cal intentar passar un dia parlant íntegrament en català i veure a quants llocs t’atenen en català. Atendre en català, no entendre’l però no parlar-lo (que és molt de mínims). No sé per on es mou la gent que ara està tan escandalitzada per aquests resultats, clarament no compartim barris ni experiència ni res de res.
Però això no és nou d’ara. Les tendències no canvien d’un dia per a un altre i els resultats que tenim ara venen d’anys de deixadesa i incompetència política. Saltar-se la llei en l’àmbit lingüístic surt gratis perquè qui ho ha de controlar no ho fa, i això és culpa dels polítics. Uns polítics a qui a més a més caldria exigir que aprofitant que ara poden facin totes les intervencions al Congrés i al Senat en català, totes i sempre. Seria una demostració que es creuen l’idioma.
I també seria un tema polític acceptar que acabant el batxillerat no es té un nivell de català de C1. Qualsevol professor us ho pot confirmar. Calen examens de català del Consorci per la Normalització Lingüística per certificar el nivell com es fa per exemple amb l’anglès o francès o alemany. Els resultats faran plorar però cal assumir la magnitud de la tragèdia per posar-hi remei.
Vaig veure el programa que TV3 va dedicar al tema i… en fi… no anem bé, però una cosa clamava al cel: comencem a dir les coses com són! A nivell lingüístic l’enemic del català és el castellà, i a nivell polític l’enemic del català és España. Seria genial aprovar una llei com han fet a Andorra, però duraria 5 minuts perquè España. Això és així i sí, és un motiu ben vàlid per voler la independència de Catalunya i dels Països Catalans (respecte a España i França, però sobretot España que és on estem la majoria).
Això de voler seduïr amb la llengüa, de no voler ser antipàtics imposant, de ser amables i canviar sempre per demostrar que som servils i comprensius i així aconseguir que els nouvinguts es posin a aprendre i parlar català NO HA FUNCIONAT. Cal pensar en alternatives perquè fent el que ens ha portat fins aquí clarament no revertirem res.
L’única solució que se m’acut és que els catalanoparlants fem servir l’idioma SEMPRE i a tot arreu i que MAI canviem al castellà. Sí, potser algú s’ho pren malament i troba que aquest mantenir-se en l’idioma és de mala educació, o aquest exigir el català com a client és de supremacista. És mentida, però els sentiments son lliures i entre els sentiments de gent sense empatia lingüística i la supervivència del meu idioma jo ho tinc claríssim. I aquest encaparrament tindria una altra cosa bona, els nouvinguts veuran que el català és necessari i l’aprendran, ara no ho fan perquè és un a més a més i perquè amb el castellà ja tiren. Si necessiten el català perquè només amb el castellà no s’espabilen, ja us dic jo que l’aprendran, i fer-lo imprescindible és al nostre abast, no defallim!
